Al carrer de Petritxol, número 4, va viure el poeta i dramaturg Àngel Guimerà. És l’escriptor català de més projecció internacional i va ser nominat 17 vegades al Premi Nobel. Ho va explicar Sharon Feldman, catedràtica de la Universitat de Richmond, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’, el 2017.
Figura clau
Guimerà va ser una figura cabdal de la Renaixença catalana. És autor d’obres com ‘Maria Rosa’, ‘Terra baixa’, ‘Mar i cel’ o ‘La filla del mar’. Va recuperar el català en el context literari i les seves obres es van representar arreu del món. ‘Mar i cel’, per exemple, va tenir un èxit fulgurant i va ser traduïda i representada en vuit idiomes.
Els Aldavert
Guimerà va arribar a Barcelona el 1874 i, una nit, al Teatre Romea, va conèixer Pere Aldavert, amb qui va consolidar una ferma amistat. Tots dos van emprendre projectes junts com l’edició de la revista de caire catalanista ‘La Renaixensa’. Passats els anys, a la mort de la seva mare, Guimerà se’n va anar a viure amb els Aldavert. Es va incorporar a la família com un més. Els Aldavert es van traslladar a viure al carrer de Petritxol l’any 1902. Al si d’aquesta família benestant, Guimerà va trobar la tranquil·litat que li calia per escriure.
L’èxit
Mentre que Guimerà gairebé no es movia de casa, les seves obres recorrien el món sencer. ‘Terra baixa’ i ‘Maria Rosa’, en concret, van tenir molt d’èxit als EUA. Es va estrenar a més de 80 teatres. I un dels grans directors de cinema de Hollywood, Cecil B. Demille, va fer una pel·lícula inspirada en ‘Maria Rosa’ el 1915.
La fama de Guimerà va créixer ràpidament i la ciutat de Barcelona li va retre un homenatge l’agost del 1909. Es va fer una celebració col·lectiva a la plaça de Catalunya i es van representar obres de teatre de franc per tota la ciutat.
Compromís amb el català
Malgrat no dedicar-se a la política de forma expressa, Guimerà va realitzar un acte d’alt contingut polític a favor del català en el seu discurs de presa de possessió de la presidència de l’Ateneu Barcelonès. A partir d’aquell moment, es va convertir en una icona del catalanisme i de la llengua catalana. Quan Guimerà va morir, l’any 1924, tots els barcelonins van sortir al carrer per acomiadar el seu dramaturg més estimat.
