Sor Eulàlia Anzizu va ser una escriptora i dona silenciada que va deixar un important llegat intel·lectual molt vinculat al moviment de la Renaixença i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes.

Va nèixer al 1868 i en una de les famílies més benestants de la ciutat. Per part del pare, la família Girona, els banquers que van pagar la restauració de la façana de la Catedral, i per part de la mare eren la família dels Güell ,protectors de Gaudí. Als deu anys ja era orfe i amb 15 anys es va quedar sense avis. Sor Eulàlia de Anzizu va optar per ingressar al monestir de Pedralbes com a monja de clausura.

Les seves unes aptituds intel·lectuals sense precedents, es poden comprovar en una producció poètica constant, articles en revistes com ‘La veu de Montserrat’ i tractats històrics. Va ser la primera persona que va posar en ordre les col·leccions del Monestir per fer un museu i també va fer la primera gran restauració del conjunt arquitectònic. La seva obra va quedar recollida a “Fulles històriques”, crònica documentada del Monestir. La opció eclesiàstica li va permetre desenvolupar les seves inquietuds en solitud però amb independència.

Demostra unes aptituds intel·lectuals sense precedents, i va ser la primera persona que va posar en ordre les col·leccions del Monestir per fer un museu i també va fer la primera gran restauració del conjunt arquitectònic. La opció eclesiàstica li va permetre desenvolupar les seves inquietuds en solitud però amb independència.