Sor Eulàlia Anzizu va ser una escriptora i dona silenciada que va deixar un important llegat intel·lectual molt vinculat al moviment de la Renaixença i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes.

De bona família

Anzizu va nèixer al 1868 en una de les famílies més benestants de la ciutat. Per part del pare, la família Girona, els banquers que van pagar la restauració de la façana de la Catedral; i per part de la mare, la família dels Güell, protectors de Gaudí. Als deu anys ja era orfe i amb 15 anys es va quedar sense avis. Sor Eulàlia de Anzizu va optar per ingressar al monestir de Pedralbes com a monja de clausura.

Gran intel·lectual

Les seves unes aptituds intel·lectuals sense precedents, es poden comprovar en una producció poètica constant, articles en revistes com ‘La veu de Montserrat’ i tractats històrics. Va ser la primera persona que va posar en ordre les col·leccions del Monestir per fer un museu i també va fer la primera gran restauració del conjunt arquitectònic. La seva obra va quedar recollida a “Fulles històriques”, crònica documentada del Monestir. La opció eclesiàstica li va permetre desenvolupar les seves inquietuds en solitud però amb independència.

Ho va explicar Albert Cubeles, historiador de www.barchinona.cat, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’ el 2018.