Joana Raspall, la poeta més estimada pels nens i nenes, va néixer a la Barceloneta.

Ernest Cahué, nét de la poeta, recorda que la família de Raspall va descobrir no fa gaire temps que la seva àvia havia nascut al carrer Marquès de la Quadra número 9. El cas és que hi va néixer de manera casual, perquè aquest era el pis d’una amiga. Hi van anar perquè el pare tenia un comerç de fruita al costat del mercat del Born i aquest lloc era a la vora quan va arribar el moment de parir.

En realitat, Raspall vivia al Masnou i va desenvolupar la seva vida a Sant Feliu de Llobregat. Allà es va casar amb el doctor Antoni Cahué i va tenir tres fills. Els primers anys de criança va fer vida familiar i ajudava al seu marit. La feina de Cahué l’obligava a sortir de nit i ella l’esperava desperta i aprofitava per escriure, allò que més li agradava. Va començar a fer feina de lexicògrafa d’una manera espontània. Com va dir Espriu, “salvava els mots”. En unes capses de sabates que encara es conserven, anava guardant les fitxes dels mots, expressions, frases fetes i sinònims que recollia. Durant molt de temps, aquest va ser l’únic material lexicogràfic disponible per l’estudi.

L’Escola de Biliotecàries, amb mestres com Carles Riba, va tenir un paper molt important en la formació de l’autora.

Ernest Cahué recorda que la seva àvia va treballar sempre d’una forma molt discreta. S’ocupava dels fills i tenia molt poca projecció pública. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys: “Petits poemes per a nois i noies”. Per Cahué, això demostra que mai no és massa tard per fer allò que volem fer. Després d’aquesta primera publicació en vindrien d’altres, que l’acabarien per fer famosa a tot Catalunya.

La poesia de la Joana Raspall va esdevenir un petit fenomen literari. La seva, és una poesia molt moderna, que té molt a veure amb els valors i les actituds dels joves, però també els prepara per observar el món que els envolta. També hi inclou referències als nous ginys, com els ordinadors. D’aquesta manera va demostrar que la poesia serveix per parlar de qualsevol cosa. La seva poesia accessible i quotidiana l’ha fet, probablement, l’autora més llegida a les escoles.

La popularitat de Joana Raspall va esclatar de forma especial a partir del seu centenari, el 2013. La poeta el va viure en persona, tot i que va morir el desembre d’aquell mateix any. Aquella celebració va fer encara més coneguda i llegida la seva obra, a les escoles però també entre els adults, perquè Raspall també té obra lírica. L’ocasió també va servir per recollir tota la seva obra publicada.

L’obra lírica de Joana Raspall té una gran importància. Forma part d’una poètica que va anar construint al llarg de la seva vida. Probablement, no l’escrivia per publicar, sinó per ella mateixa. Va ser pionera en l’estrofisme japonès, els haikus i tankas.

Segons Carme Arenas, comissària de l’any Raspall, hi ha un poema de Raspall que resum la seva obra. Diu així: “Estimo les lletres que formen els mots, els llavis que els diuen, el cor que els entén… perquè als mots hi ha l’ànima de tota la gent!”.

En una gravació de la seva darrera època, Raspall va deixar dit: “Estic molt contenta de poder fer tot el que tinc ganes de fer, que no és gaire, però no és poc”.