La catedral gòtica
L’1 de maig del 1298 es van iniciar les obres de la Catedral gòtica de Barcelona. El dia 7 del mateix mes, es va col·locar la primera pedra. El projecte es va dur a terme durant el regnat de Jaume II d’Aragó, i va finalitzar, encara que sense una conclusió definitiva, a mitjans del segle XV.
La Catedral actual es va construir sobre els fonaments d’una primitiva basílica paleocristiana, i de la catedral romànica posterior. El baptisteri d’entre els segles V i VI, situat al costat de la capella de Sant Marc, és un dels poc vestigis d’aquell edifici original. De la resta, poc se’n sap. Actualment, els experts fan estudis per conèixer una mica millor el passat de la Catedral.
La construcció original va ser dedicada a la Santa Creu l’any 599, i a partir del 877, s’hi va afegir Santa Eulàlia, la patrona de la ciutat.
La façana actual
La façana de la Catedral de Barcelona, tal com la coneixem ara, es va començar a construir el 1887 i es va acabar l’any 1913. El projecte, d’estil gòtic, és obra de Josep Oriol Mestres i es va dur a terme gràcies al finançament del banquer i empresari Manuel Girona. Fins llavors, s’havia mantingut durant segles llisa i inacabada.
Atacs i destrucció
Al llarg de les diferents èpoques, la Catedral ha patit atacs i accidents que li han causat desperfectes o l’han posat en perill. L’any 997, per exemple, va quedar força malmesa després de l’assalt d’Almansor a la ciutat de Barcelona. Se’n té constància d’aquest fet per una recaptació posterior a l’atac “ad restaurationem nostre matris ecclesie”. Uns segles més tard, l’any 1606, els petards de Sant Joan gairebé la cremen. Ja al segle XX, amb motiu de la Guerra Civil Espanyola, la Generalitat de Catalunya va decidir protegir la Catedral de Barcelona per preservar-ne l’edifici i les obres d’art. Les autoritats no van poder evitar, però, que una bomba llançada per l’aviació feixista italiana el gener del 1938 en destruís una part.
El barri de la Catedral, l’entramat de petits carrers i cases de mala qualitat que s’havia anat confegint al llarg dels segles al voltant de la seu, també va ser víctima d’atacs militars i plans urbanístics, com l’obertura de la via Laietana, i va acabar desapareixent definitivament el 1958.
Històries de la Catedral
La Catedral ha estat un dels grans centres religiosos de la ciutat durant segles. Però a l’edat mitjana, la qüestió religiosa i la militar anaven, sovint, de la mà, com ho testifiquen les ordes religioses. No és estrany, doncs, que l’Orde de la Mercè es fundés el 1218 dins la Catedral, a l’altar major de Santa Eulàlia.
La Catedral, a més de ser un dels grans centres religiosos de la ciutat, també tenia una funció en l’organització social. A través del seu rellotge, conegut com el rellotge dels flamencs, va marcar durant 300 anys, des del segle XVI fins al XIX, el ritme de la vida a la ciutat: l’hora d’entrar a treballar, de tancar les muralles, de formar, etc.
I encara va tenir, durant segles, una funció molt més terrenal: les seves parets exteriors servien als barcelonins per esmolar-hi els ganivets. Les marques dels afiladors de la Catedral encara es veuen avui en dia.
Tradicions que encara perduren
Avui, la Catedral manté la seva funció religiosa i s’hi segueixen realitzant cerimònies. Una de les més sonades dels darrers temps ha estat la boda de la infanta. Però, a més del culte i les celebracions, la Catedral conserva altres tradicions que arrelen a l’edat mitjana. Una de les més vistoses és l’ou com balla, que va arribar a la Catedral el 1637. Alguns hi veuen una interpretació religiosa i, d’altres, era simplement un entreteniment de l’època. Una altra tradició medieval recuperada per la Catedral de Barcelona és ‘El cant de la Sibil·la’. Aquest drama litúrgic sacre d’orígens pagans s’interpreta cada Nadal des del 2009 i va ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat el 2010.
