15-M: la plaça dels “indignats”

Ja fa 9 anys de l’inici del moviment dels “indignats”. Durant un mes i mig, centenars de persones van prendre la plaça de Catalunya i altres places de l’estat per demanar una democràcia més participativa i per mostrar el rebuig al sistema polític i econòmic.

Tot va començar el 15 de maig del 2011. Aquella jornada, milers de manifestants van recórrer els carrers de diverses ciutats de l’estat sota el lema “Democràcia real ja”. Després de la manifestació de Madrid, unes quantes persones van seguir la protesta amb una acampada a la plaça del Sol. L’endemà, una vuitantena de persones van fer el mateix a la plaça de Catalunya de Barcelona. En poques hores, milers de persones les van seguir en aquestes i altres places de tot l’estat.

Al llarg del mes i mig que va durar, l’acampada de la plaça de Catalunya es va transformar en una àgora on centenars de persones convivien i organitzaven xerrades i debats amb l’objectiu d’assentar les bases d’una nova manera de fer política i d’imaginar una societat més justa i democràtica.

El 27 de maig, els Mossos d’Esquadra van desallotjar la plaça amb càrregues policials violentes que van provocar més d’un centenar de ferits i moltes crítiques. Els “indignats”, però, la van tornar a ocupar durant tot un mes més. La matinada del 30 de juny se’n va fer el desallotjament definitiu, en aquesta ocasió de forma pacífica.

La mobilització ciutadana del 15-M no va ser la primera, ni l’última, que ha tingut lloc a Barcelona. Al llarg de la història, la societat barcelonina ha protagonitzat grans moviments de protesta que sovint han acabat amb la repressió de l’Estat. ‘Va passar aquí’ fa un repàs d’algunes de les mobilitzacions socials històriques més significatives a Barcelona.

Els Rebomboris del Pa

29 de febrer del 1789. Els Rebombori del Pa són una de les revoltes populars més recordades pels barcelonins. La pujada del preu del pa va ser el detonant d’una revolta protagonitzada per les dones, que veien en perill l’alimentació de les seves famílies.  

La Barcelona exaltada

1820-23. La Barcelona exaltada va ser la ciutat més revolucionària de la monarquia hispànica i d’Europa durant el Trienni Liberal. Els exaltats eren un col·lectiu socialment força heterogeni però amb unes idees profundament revolucionàries. Pretenien assumir la sobirania de la ciutat i de la província més enllà de les institucions. També van fer-se ressò de demandes populars.

L’incendi de la fàbrica Bonaplata

5 d’agost del 1835. El 25 de juliol del 1835 va tenir lloc a Barcelona la primera bullanga, que és com es coneixien a l’època les revoltes populars. Uns dies més tard, els treballadors van incendiar la Bonaplata per mostrar el seu desacord amb l’actitud dels propietaris i de la implantació de les màquines en substitució de persones.

La Jamància, l’última de les Bullangues

2 de setembre del 1843. La misèria i la fam que patien les classes treballadores a mitjans del segle XIX van provocar una revolta popular. Va ser l’última de les Bullangues que va viure Barcelona i el primer aixecament popular contra l’Estat liberal a Espanya. La Jamància va durar 81 dies, amb el bombardeig de Prim sobre Barcelona.

La revolta de les Quintes de Gràcia

4 d’abril del 1870. La revolta de les Quintes de Gràcia va ser una protesta protagonitzada per les dones que no volien que els fills i marits anessin a la Guerra de Cuba. La revolta va començar al barri de Sants, però l’Exèrcit la va aturar de seguida. Llavors, les revoltades de barris com Sant Martí o Sant Andreu van anar fins a la Vila de Gràcia per resistir.

La Setmana Tràgica

26 de juliol – 2 d’agost del 1909. La protesta contra la lleva de soldats per anar a la Guerra del Marroc va ser l’espurna d’una de les més conegudes revoltes urbanes a la ciutat de Barcelona, coneguda com la Setmana Tràgica. Es van produir moviments de protesta entre la classe treballadora, que era la que més patia el reclutament, però també s’hi van afegir les classes mitjanes i, fins i tot, els industrials, que no tenien cap interès a perdre els treballadors.

El Princesa, un cinema ocupat

28 d’octubre del 1996. Un grup d’ocupes van intentar transformar l’abandonat Cinema Princesa en un centre cívic alternatiu. La violenta desocupació policial va desencadenar forts enfrontaments als carrers del barri. Aquella mobilització va assentar un precedent en el moviment ocupa a Barcelona i va posar en l’agenda pública la dificultat de l’accés a l’habitatge, especialment per als joves.

La manifestació del “No a la guerra”

15 de febrer del 2003. 1.300.000 persones van assistir a Barcelona a la manifestació del “No a la guerra”. Va ser la resposta de la ciutadania contra la intervenció armada a l’Iraq impulsada pel pacte de les Açores, un acord signat per George Bush, Tony Blair i José María Aznar. El president dels EUA va declarar que la manifestació de Barcelona no podia marcar l’agenda exterior dels EUA.

L’1 d’octubre

1 d’octubre del 2017. Catalunya va celebrar un referèndum per la independència sota la repressió de les forces i cossos de seguretat de l’Estat. Malgrat tot, l’1 d’octubre va ser un èxit. La CNN va triar una escola d’una placeta de Gràcia per explicar l’1 d’octubre a més de 600 milions d’espectadors de tot el món.