La idea de construir una avinguda que comuniqués l’Eixample amb el port ja era al projecte inicial de Cerdà, però no es va materialitzar fins a principis del s. XX. Es tractava d’unir la nova zona de residència de la burgesia barcelonina amb el lloc on tenien els negocis. Però l’obertura de la nova via també va servir per descongestionar una zona plena de carrerons de difícil control quan hi havia aldarulls i manifestacions i, de passada, per expulsar els habitants pobres del barri i enviar-los a zones més allunyades del centre.

La via Laietana es va construir en tres fases. Entre 1908 i 1913, es va construir el tram del port a la plaça de l’Àngel. La segona fase va arribar fins a la plaça de Ramon Berenguer, i la tercera, fins a la plaça d’Urquinaona. La urbanització va ser lenta i a finals dels anys 30, la meitat dels solars encara eren edificables. De fet, la via Laietana no es va donar per acabada fins a l’any 1958.

Les obres les va pagar i finançar el Banc Hispano Colonial. Per aquest motiu, el primer edifici que es va construir va ser la seu d’aquest banc, avui convertida en l’Hotel Colonial. El disseny de la via es va inspirar en el corrent arquitectònic de moda en l’època, l’Escola de Chicago. Per aquest motiu, el carrer és més semblant a una via americana que no pas a una d’europea.

Amb la remodelació, van desaparèixer llocs emblemàtics, com el carrer de les Donzelles, el més estret de la ciutat; la plaça de l’Oli o el carrer de la Tapineria, on es comprava la roba per a les bodes. En definitiva, van desaparèixer 85 carrers, 2.200 cases, entre les quals molts palaus medievals, i van ser desplaçades unes 10.000 persones. No és casualitat que durant la Setmana Tràgica del 1909, moltes de les persones que van participar a les protestes fossin antics habitants del barri desaparegut.