Fa vuit segles la Catedral va acollir la fundació d’un orde religiós dedicat al rescat de cristians.

Dins la Catedral, a l’altar major de Santa Eulàlia, també conegut com la cripta de la Catedral, és on es van reunir ara fa vuit segles Sant Pere Nolasc, el rei Jaume I, encara un nen, i el bisbe de Barcelona, Berenguer de Palou, per fundar l’Orde de la Mercè. A la capella de la Mercè, al retaule major, hi ha la representació de la fundació de l’Orde.

L’Orde de la Mercè va néixer per recuperar o alliberar el màxim nombre possible de captius. Però aquesta no era l’única orde dedicada a aquesta tasca, ja que a l’època el món es dividia entre la cristiandat i el món musulmà, i les ràtzies, els atacs sorpresa entre uns i altres amb segrests de persones, eren continuats.

Tot i que l’Orde es va fundar el 1218, Pere Nolasc, un ric comerciant barceloní, va fer la primera redempció a València el 1200, on va rescatar un bon grapat de persones que estaven presoneres a les masmorres de la ciutat. Cal recordar que la de la Mercè va néixer com un orde militar que va participar en les conquestes de València i Mallorca abans de fer-se mendicant.

L’Orde no va agafar el nom del fundador, Pere Nolasc, sinó el de la marededéu perquè Nolasc havia tingut una visió en la que la Mercè li demanava que fundés l’orde amb la finalitat de rescatar captius. D’ella també agafa el color blanc, el color de la immaculada.

L’Orde té els tres vots característics d’aquestes associacions religioses, pobresa, castedat i obediència, però hi suma un quart vot obligat per la Mercè, el vot de redempció o de sang. Això vol dir que si els membres de l’orde trobaven persones en perill de perdre la fe cristiana a territori musulmà, estaven obligats a tornar-les a territori cristià i quedar-se al seu lloc si calia.

Els rescats, en general, podien ser pagats per la pròpia família o mitjançant recaptes públics de diners. Es calcula que el nombre de persones alliberades hauria arribat als 70.000. Un dels rescatats més il·lustre va ser Miguel de Cervantes, captiu a Algèria.

Tot i que l’orde es va fundar a Barcelona, ben aviat es va estendre a Saragossa, València, Osca, Tarragona, Mallorca i el regne de Castella. L’orde de Castella és la que la va expandir per tot Amèrica.

El major desenvolupament de l’Orde va ser al segle XVIII, amb 229 convents a Europa i 4.493 religiosos repartits en vuit províncies. Va ser aleshores, coincidint amb l’abolició de l’esclavitud, que l’orde va fer un canvi en la seva orientació i va passar a visitar presons i atendre reus. Aquesta és la tasca que encara avui desenvolupa: miren d’aconseguir la llibertat i la dignitat de la població reclusa, tant a nivell espiritual com material, proporcionant-los un lloc on estar i on refer la vida quan surten. Aquesta obra es realitza sota el paraigües de la Fundació Obra Mercedària.

Actualment, l’orde té uns 700 homes fidels arreu del món, i un nombre molt més important de dones religioses.