El Banc de Barcelona va ser el primer banc comercial estatal, i el pioner en l’emissió de bitllets.

A la plaça del Portal de la Pau, al final de la Rambla, hi ha la que va ser la seu originària del Banc de Barcelona.

Fundat el 1845, va tenir les primeres oficines en un edifici de la plaça del Duc de Medinaceli, propietat del senyor Mandri. Però els fundadors del banc, des del primer moment, volien que la seu estigués a l’edifici de la plaça del Portal de la Pau, perquè donava una imatge més sòlida i més solvent a l’entitat. Ho van aconseguir el 1856, quan l’edifici, una antiga fundició de canons, va passar a ser propietat del banc.

La idea de fundar el banc va sortir de la casa comercial de la família Girona, que ja ho havia intentat el 1842 i el 1844, aquest cop amb dues cases comercials més, la dels Plandolit i la de José María Serra.

El Banc de Barcelona està en l’origen de la banca moderna perquè aquesta s’associa al crèdit a partir del bitllets. Els primers bitllets que van circular a Espanya van ser els del Banc de Barcelona. Però, tot i emetre bitllets, no era un banc central, ja que en aquella època l’emissió de bitllets estava deslocalitzada.

El Banc de Barcelona, des del principi, va servir al comerç i la indústria. La seva aparició va comportar l’extensió del crèdit. Abans, el crèdit dels comerciants i industrials per operar provenia dels prestadors i de les famílies, i les transaccions comercials es feien amb lletres de canvi i amb pagarés, o amb moneda en metall.

Els bitllets inicials eren molt artesans. Per evitar falsificacions, els feien amb moltes floritures i els enganxaven en un talonari. D’aquesta manera, un cop tallat, es podia ajuntar el bitllet tallat amb el número del talonari. També hi posaven figures, perquè eren més difícils de falsificar. En un dels bitllets d’aquella època hi ha una figura femenina que representa Espanya, i una altra que representa Barcelona, les dues mares del banc.

Al principi, el Banc de Barcelona va funcionar molt bé, però després va patir diverses crisis. L’any 1874 es va decretar la fi del privilegi emissor del bitllets dels bancs provincials i el Banc de Barcelona va haver de deixar de funcionar com a banc comercial. Inicialment va competir bé amb la sucursal del Banc d’Espanya, però a finals de segle va començar a perdre força. Una possible raó d’aquest declivi podria ser l’envelliment dels propis consellers: Manuel Girona, un dels personatges clau en la fundació del banc quan tenia poc més de 20 anys, va morir el 1905 i sempre va ser-ne el director.