El 2010 és un any de grans mobilitzacions i protestes. En política municipal destaca la consulta de la reforma de la Diagonal. Barcelona també viu el 2010 una gran nevada i rep la visita del papa Benet XVI per consagrar la Sagrada Família, que genera expectació entre els fidels però també manifestacions de rebuig cap a l’Església. Al Paral·lel, El Molino torna a obrir les portes i a Montjuïc s’instal·len les columnes de Puig i Cadafalch, mentre la Rambla diu adeu a les seves emblemàtiques ocelleries.

Els fets més importants del 2010 a Barcelona

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2010.

Primera assemblea de la plataforma Barcelona Decideix

L’onada de consultes per la independència iniciades a Arenys de Munt el 2009 i que s’han celebrat ja a més de 160 municipis, pren forma a Barcelona. El 23 de gener, entorn de mig miler de persones en representació d’unes 200 entitats, participen en la primera assemblea de la plataforma Barcelona Decideix, presentada setmanes abans. En els mesos posteriors s’avança en la planificació de la consulta a Barcelona, que a poc a poc va sumant suports. Els organitzadors acusen l’Ajuntament de dificultar la difusió de la iniciativa mentre les forces polítiques es decanten de manera diversa. Després d’un període de vot anticipat, la consulta sobre la independència se celebra a Barcelona el 10 d’abril del 2011. Hi participen més de 257.000 persones i el “sí” s’imposa clarament amb el 89,7 % dels vots. Amb la de Barcelona, culminaria el seguit de consultes sobre la independència realitzades en pobles i ciutats d’arreu de Catalunya i que derivaria en el naixement, el 2012, de l’Assemblea Nacional Catalana.

Desallotjament del centre social ocupat La Rimaia

A primera hora del matí del 2 de febrer, els Mossos d’Esquadra entren a La Rimaia, centre social ocupat des de fa uns mesos situat al carrer de Casanova. La Rimaia és seu de l’anomenada Universitat Lliure, nascuda com a alternativa a la universitat pública en el context de les protestes per la implementació del Pla de Bolonya. L’espai, que acull artistes i organitza diferents tipus d’activitats culturals, també disposa d’una biblioteca popular. Després del desallotjament, els joves aconsegueixen accedir de nou a l’edifici per recuperar els llibres que hi guarden i, el mateix dia, ocupen una altra finca al número 550 de la Gran Via. El 10 de juliol són desallotjats d’aquest espai i, en menys de 48 hores, de l’edifici proper que han ocupat com a resposta. Durant anys, La Rimaia intentaria seguir actiu ocupant de nou un espai després de cada desallotjament, passant per ubicacions com el carrer de la Cera o un edifici de pisos nous a la ronda de Sant Pau, on el projecte es tornaria a instal·lar el 2016 fins a ser desallotjat el juny del 2017.

Barcelona, coberta per la neu

El dilluns 8 de març, Barcelona queda totalment tenyida de blanc. La ciutat viu una nevada històrica, que deixa entre dos i 15 cm de gruix segons el barri i arriba als 20 cm a l’Observatori Fabra. Mentre alguns barcelonins i visitants capturen imatges del singular paisatge i aprofiten per jugar amb la neu, altres intenten esquivar les dificultats que provoca. Ja des del matí, la neu altera el funcionament habitual de la ciutat, molts alumnes no poden anar a l’escola i la mobilitat es complica cada vegada més a mesura que avancen les hores. Els autobusos deixen de funcionar i molts conductors queden atrapats, especialment als punts d’accés i sortida de la ciutat. Una jornada plena d’anècdotes que molts ciutadans comparteixen, per primera vegada, a les xarxes socials.

Consulta a Vallvidrera sobre independitzar-se de Barcelona

L’Associació de Veïns del Mont d’Orsà organitza una consulta popular sobre la independència del barri a la plaça de Vallvidrera. Les paperetes plategen la pregunta: “Creieu que un govern des de la muntanya milloraria la gestió dels recursos i serveis de Collserola?”. La iniciativa sorgeix del malestar reiterat d’entitats i veïns per la gestió que l’Ajuntament de Barcelona fa d’aquests barris. Reclamen més inversió però sobretot més diàleg per poder expressar i participar més directament de les decisions que els afecten. Del 38,75 % del cens de Vallvidrera-les Planes que participa a la votació, el 98,5 % és favorable a separar-se de Barcelona. L’alcalde Jordi Hereu respon a la consulta i expressa la seva predisposició al diàleg, però recordant la inversió feta en aquest territori. Els veïns seguirien reivindicant millores en àmbits com la pacificació del trànsit, l’accessibilitat, la gestió i oferta de transport públic, la protecció del patrimoni arquitectònic o el medi natural.

Operació contra la màfia georgiana

La Policia Nacional i els Mossos d’Esquadra detenen a Barcelona 11 persones en el marc d’una actuació d’àmbit internacional contra la màfia georgiana coordinada pel jutge de l’Audiència Nacional Fernando Grande-Marlaska. Entre ells, part de la cúpula de l’organització, que dirigia des de la ciutat una xarxa que operava a tot l’estat. Els detinguts estan acusats dels delictes de conspiració per assassinat, associació il·lícita, blanqueig, coaccions, extorsions, tràfic de drogues i tinença d’armes. L’anomenada operació Java deixa més de 80 arrestats a diferents països europeus. Un dels condemnats per aquest cas tornaria a ser arrestat el 2017 en una nova operació contra aquesta organització.

S’apaga definitivament la televisió analògica

A les 12 del migdia del 30 de març, la torre de Collserola talla definitivament l’emissió de senyal analògic de televisió per deixar pas a la TDT, com marca la directiva europea. Fa mesos que aquest centre de telecomunicacions, a través del qual poden veure la televisió més de quatre milions de catalans, es prepara per a la transició a la televisió digital terrestre. La TDT proporciona una major oferta de canals i millor qualitat audiovisual, però també implica canvis a les llars: cal adaptar l’antena comunitària, tornar a sintonitzar els canals i, en alguns casos, instal·lar un descodificador. betevé diu a adeu a les emissions amb analògic amb un capítol de la sèrie l”Escurçó negre’ i deixa un missatge informatiu de comiat a l’audiència.

Itziar González dimiteix com a regidora de Ciutat Vella

El 16 d’abril, Itziar González compareix davant dels mitjans de comunicació per anunciar que plega com a regidora de Ciutat Vella. Després de tres anys al govern, el que va incorporar-se com a independent, l’arquitecta i activista, explica, en to seriós i emocionat, que renuncia per motius personals i recorda a la classe política que “la dimensió de la tasca pública necessita de l’esperit de construcció col·lectiva”. L’acompanyen en el seu comiat amics i membres del seu equip al districte. També l’alcalde, Jordi Hereu, que fa esment a la seva valentia a l’hora de defensar els més febles i plantar cara als corrents de la nova economia. Temps després se sabria que González havia rebut greus amenaces per actuar contra els interessos del sector hoteler al districte, i que va dimitir per desmarcar-se del cas de corrupció urbanística al voltant del projecte de l’hotel del Palau, que finalment no s’acabaria construint.

Primer dia de votacions per la reforma de la Diagonal

El 10 de maig arrenca la consulta ciutadana amb què culmina el procés participatiu entorn de la transformació de l’avinguda Diagonal. Poden votar 1.414.783 persones, en 108 llocs presencials o bé en línia. L’Ajuntament ha presentat dues propostes de reforma, però els ciutadans també poden votar una tercera opció per mostrar el rebuig a les anteriors. L’opció C recull la postura de CiU i del PP, que s’oposa obertament a la consulta. Tot i que es fan simulacres perquè tot surti bé, hi ha problemes amb el programa informàtic. El mateix alcalde, Jordi Hereu, no pot votar amb normalitat. Tampoc el president del Grup Municipal del PP, Alberto Fernández Díaz, perquè el sistema detecta que ja s’ha votat amb el seu nom.

Finalment, a la consulta de la Diagonal només hi participen el 12,17 % de les persones inscrites al cens i l‘opció C s’imposa clarament amb el 80 % dels vots. El fracàs de la consulta provoca la destitució del primer tinent d’alcalde, Carles Martí, i deixa molt debilitat l’alcalde Jordi Hereu.

Vaga del sector públic contra les retallades del Govern espanyol i de la Generalitat

El 8 de juny els funcionaris fan vaga per protestar contra Reial Decret aprovat dies abans pel Consell de Ministres per reduir el dèficit públic, la retallada dels sous dels treballadors públics i la congelació de les pensions. A Catalunya, els funcionaris se sumen a la vaga també en rebuig a la tisorada plantejada pel govern de la Generalitat per reduir el dèficit i el sector educatiu, en particular, per protestar contra les retallades a l’escola pública que tindrien efectes en els anys posteriors. Al migdia, milers de persones es manifesten al centre de Barcelona per fer sentir la seva veu.

Les ocelleries desapareixen de la Rambla

El 2010 les emblemàtiques parades de venda d’ocells de la Rambla comencen a desaparèixer. Les 11 ocelleries existents es veuen obligades a tancar en compliment de la llei catalana de protecció dels animals. L’Ajuntament ha arribat a un primer acord amb els ocellaires per mantenir les parades si es reconverteixen i passen a vendre altres productes autoritzats pel consistori, però la implementació d’aquesta transformació passa al llarg dels anys per diferents fases i plantejaments que generen les queixes dels paradistes i posposen durant anys una solució definitiva.

160 anys dels ocellaires de la Rambla

Multitudinària manifestació en rebuig a la sentència del TC que retalla l’Estatut votat pels catalans

Amb el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”, més d’un milió de persones es manifesten el 10 de juliol en protesta per la sentència del Tribunal Constitucional que retalla la reforma de l’Estatut votada pels catalans el 2006. La mobilització està impulsada per Òmnium Cultural i s’hi han sumat prop de 1.600 entitats i els partits polítics catalans amb excepció del PP i Ciutadans. La marxa s’obre amb una gran senyera de 250 metres quadrats, rere la qual hi ha la comitiva d’autoritats amb els presidents i expresidents de la Generalitat i el Parlament de Catalunya, entre d’altres. Aquesta multitudinària manifestació és considerada una fita històrica, que marca l’inici d’un seguit de grans mobilitzacions al carrer que al llarg dels anys s’anirien succeint en el context de l’anomenat procés independentista català.

Origen i evolució de les manifestacions independentistes

Vaga general contra la reforma laboral de José Luis Rodríguez Zapatero

El 29 de setembre Espanya viu una jornada de vaga general en protesta per la reforma laboral impulsada pel govern de José Luis Rodríguez Zapatero i aprovada dies abans al Congrés dels Diputats amb els únics vots a favor del PSOE. Entre d’altres, la reforma aprova l’acomiadament per absentisme laboral i rebaixa la indemnització de 45 a 33 dies per any treballat. A Catalunya, s’adhereixen a la vaga convocada per CCOO i UGT, altres sindicats minoritaris i del sector educatiu així com entitats i comitès d’empresa. Milers de persones es manifesten pels carrers de Barcelona i, malgrat el seguiment desigual, els convocants consideren que l’aturada ha estat un èxit alhora que es desmarquen dels aldarulls que també es produeixen durant la jornada.

El Molino torna a obrir les portes totalment renovat

Catifa vermella i moltes cares conegudes en la reobertura d’El Molino. Després de 13 anys tancat, el 18 d’octubre el Paral·lel recupera gràcies a la iniciativa privada un dels locals que més van contribuir a fer d’aquesta avinguda l‘epicentre teatral de la ciutat al tombant del segle XIX i principis del XX. Torna totalment renovat des del punt de vista tècnic, però mantenint la seva emblemàtica façana i amb un espectacle inaugural que rendeix homenatge a la seva història, ‘Made in Paral·lel’. Tot i estar cridat a ser un motor de revitalització cultural de la zona, El Molino no aconsegueix atreure el suficient públic per tirar endavant i tres anys després de la seva obertura presenta un concurs de creditors. El juny del 2016, l’empresa promotora posa l’edifici del teatre a la venda.

El papa visita Barcelona per consagrar la Sagrada Família

El 7 de novembre, el papa Benet XVI dedica la Sagrada Família i fa que es converteix, així, en basílica i en espai apte per al culte, 128 anys després que es col·loqués la primera pedra del temple. Milers de persones segueixen la cerimònia des dels carrers i altres espais, com la plaça de braus de La Monumental, habilitada per a l’ocasió. Molts fidels s’han mobilitzat per donar la benvinguda i acompanyar el pontífex en la seva visita a la ciutat que, a més de restriccions a la mobilitat i mesures de seguretat excepcionals, també genera accions de protesta per part de diferents col·lectius.

La rèplica de les quatre columnes de Puig i Cadafalch ja llueixen a Montjuïc

El 8 de desembre queden al descobert les quatre columnes de nova construcció amb què es recupera l’obra projectada per Josep Puig i Cadafalch més d’un segle abans. Quatre columnes jòniques a imatge de les quatre barres de la senyera com a símbol i reivindicació del catalanisme que l’arquitecte havia dissenyat, en el marc d’un projecte d’urbanització de la muntanya de Montjuïc. Tot i que el projecte no tira endavant, les columnes comencen a construir-se el 1919 i estan dempeus fins al 1928, quan són enderrocades durant la dictadura de Primo de Rivera.

El 2009 s’aprova reconstruir el monument i sis mesos després que l’Ajuntament presenti el projecte, el mes de maig del 2010, comencen les obres i les columnes s’alcen després d’una primera fase de treballs de fonamentació. Els arquitectes responsables de la reconstrucció es guien pel projecte original, tot i que s’introdueixen alguns canvis i el disseny actual de l’espai obliga, per exemple, a ubicar-les uns metres més enrere del que preveia Puig i Cadafalch, que ara ocupa la Font Màgica. Les columnes s’inaugurarien oficialment el febrer del 2011.