El rellotge dels flamencs, com era conegut l’antic rellotge de la catedral de Barcelona, va marcar la vida de la ciutat durant 300 anys, des del segle XVI fins el XIX. Va ser un dels més moderns d’Europa i un dels més grans.
Durant el segle XV hi va haver quatre rellotges mecànics a la ciutat, però no devien ser de gaire qualitat ni gaire precisos perquè al segle XVI, l’any 1576, es va decidir substituir-los per un de sol. El Consell de Cent va encarregar el nou rellotge a uns rellotgers flamencs i va fer una gran inversió en una peça de qualitat i de grans dimensions que encara avui es considera un dels més grans del món en el seu gènere.
Els constructors del rellotge van ser Simó Nicolau i Climent Ossen, i van tardar un any a muntar-lo i a instal·lar-lo al campanar de la catedral, com ens explicava Josep Bracons, cap de col·leccions del Museu d’Història de Barcelona.
El rellotge sonor
Durant tota l’edat moderna i part de l’edat contemporània, el toc de les campanes marcava el ritme de la vida de les persones i de les ciutats: l’hora d’entrar a treballar, de tancar les muralles, de formar, etc. El rellotge de la catedral funcionava sense busques i sense esferes, per tant, funcionava per referències sonores. El seu radi era el de la ciutat emmurallada. Des de l’alçada de la torre, el seu so arribava a tot arreu i això subratlla el seu caràcter de rellotge de referència única a la ciutat. La campana que marca les hores va ser batejada amb el nom d’Eulàlia, i la que toca els quarts, amb el d’Honorata.
La cambra del rellotge
La cambra del rellotge és el lloc on històricament hi ha hagut les maquinàries que activen el toc de les campanes a la catedral de Barcelona. Actualment, hi ha el rellotge que es va instal·lar per substituir el dels flamencs a mitjans del segle XIX. Aquest rellotge porta la data de 1864 i és més petit i d’una tecnologia més evolucionada que el seu predecessor.
A la sagristia de la capella de Santa Àgata, al Museu d’Història de Barcelona, hi ha instal·lada una fidel reproducció del rellotge dels flamencs. Està feta de ferro i pesa més de cinc tones. Igualment, les seves dimensions són considerables. Va ser reproduït a la càtedra de mecànica de la UPC pels doctors Martí Vergés i Joaquim Agulló. Aquesta reproducció està preparada per funcionar i està previst que sigui traslladada al pati de la Casa Padellàs i es converteixi en l’icona de la renovació d’aquest palau del gòtic tardà, i del renovat Museu d’Història de Barcelona.
