L’exèrcit d’Almansor va saquejar Barcelona a finals del segle X i es va emportar gran quantitat de bens i persones. L’assalt es va fer per la part sud-est de la muralla romana, entre Just i Pastor i la via Laietana, el 6 de juliol de l’any 985.
Almansor, el cabdill guerrer
Almansor era un cabdill musulmà, de Còrdova, que no tenia un gran càrrec a la cort però, de fet, era qui manava. Gràcies a aquest poder, va acabar tenint un exèrcit propi, mercenari, que havia de viure de les seves victòries. Per a aquest motiu, cada any feia ràtzies contra territoris cristians. L’any 985, va organitzar-ne una de molt ben preparada per assaltar Barcelona.
L’assalt de Barcelona
Almnasor va sortir de Còrdova el 5 de maig i va arribar a Barcelona a primers de juliol. El dia 6 de juliol ja havia posat fi a la resistència de la ciutat. L’estada dels musulmans a Barcelona va ser breu: en 15 dies, Almansor i els seus homes ja eren de nou a Còrdova. Tenien pressa per ser lluny de l’abast de qualsevol contraofensiva cristiana.
Atès el petit nombre de tropes dels exèrcits que emprenien les ràtzies, la tàctica per assaltar una ciutat no passava per rodejar-la, sinó per buscar un punt dèbil, potser un pany de muralla en mal estat, i atacar per allà. Exactament això és el que va fer Almansor.
En el moment de l’assalt, Barcelona devia tenir uns 2.500 habitants. També hi havien els fidels obligats a seguir el seu exèrcit cridats pel comte Borrell. La defensa de la ciutat va ser comandada pel vescomte. Del comte, en aquells moment, no se’n té constància. Potser era fora de la ciutat buscant més tropes. També hi havia el comte de Girona, que va ser fet presoner, i alguns eclesiàstic guerrers.
La gent rica de la ciutat es va poder refugiar a les torres de la muralla i des d’allar van ajudar a la defensa llançant fletxes o pedres. En total, l’assalt hauria durat entre dos o tres dies com a màxim.
El botí: riqueses i esclaus
L’objectiu dels assaltants no era en cap moment conquerir la ciutat, sinó aconseguir bens, or, plata o qualsevol altra cosa, i esclaus. Aquests captius es dividien en tres classes: els que eren capaços de treballar; el més joves, nois i noies, destinats al plaer sexual d’una societat força pederasta; i els rics i poderosos, pels quals es podia demanar un rescat. D’aquesta manera, els 15 anys següents a l’assalt, el degoteig de persones que tornaven a la ciutat després de pagar el rescat va ser constant.
Conseqüències pels comtats catalans i pel califat de Còrdova
L’assalt d’Almansor va tenir conseqüències polítiques importants. L’ajut que s’esperava del rei de França no va arribar mai i, per tant, els comtats catalans va deixar de dependre d’ell “de facto”. Pel que fa a Còrdova, a la mort d’Almansor i, sobretot, del seu fill, va entrar en una guerra civil, el califat va esclatar, es va dividir en el regne de taifes i, per tant, mai més no va ser un perill pels comtats catalans.
Ho va explicar Gaspar Feliu, catedràtic jubilat d’història econòmica i membre de l’Institut d’Estudis Catalans, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.
