ETA diu adeu a les armes. El 2011 és un dels anys més durs de la crisi econòmica. Amb retallades de l’executiu de Convergència i Unió que al carrer es tradueixen amb  tensió i amb el ressorgiment del moviment 15-M, que assetjarà el Parlament. Malgrat les retallades en els pressupostos socials, Convergència i Unió, amb Josep Antoni Duran i Lleida com a candidat, guanya el PSC, per primera vegada, en unes  eleccions generals a Catalunya. I un altre candidat de CiU, Xavier Trias, guanya l’alcaldia de Barcelona per primer cop després de 32 anys de democràcia. El Barça torna a fer història i les curses de braus desapareixen de Barcelona.

Els fets més importants del 2011 a Barcelona

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2011.

ETA, l’adeu definitiu a les armes

El 20 d’octubre, i després de 53 anys de lluita armada, la banda terrorista ETA deixa definitivament les armes. En un comunicat, l’organització terrorista emplaça els governs d’Espanya i França a obrir un procés de diàleg per gestionar les conseqüències del conflicte. El comunicat es llegeix després de la Conferència Internacional de Pau de Sant Sebastià que es va fer amb l’objectiu de trobar una sortida al conflicte basc.

El lehendakari basc, Patxi López, assegura que “ha començat un nou temps” i que les accions d’ETA no han servit per res.
La pèrdua de suports en el món abertzale i la pressió policial són algunes de les causes de la fi de l’activitat armada.

betevé recollia les reaccions a la fi de la lluita armada, entre les quals la de l’alcalde de la ciutat, Xavier Trias, i Robert Manrique, una de les víctimes de l’atemptat d’Hipercor.

2011, l’any de les retallades

La crisi econòmica, les exigències de Brussel·les i el dèficit de finançament crònic suposa una retallada del 10 % dels pressupostos de la Generalitat. El govern d’Artur Mas imposa una minva de 2.600 milions d’euros. Els sectors més afectats són el sanitari, l’educatiu i l’atenció social. Sindicats, col·lectius professionals, funcionaris i ciutadans surten al carrer.
La retallada repercuteix en el tancament de quiròfans, consultes externes i plantes senceres d’hospitals. Les baixes de mestres no se supleixen i es redueixen les places de docents. Pel que fa a Benestar Social, desapareixen els ajuts a la dependència i s’endureixen els requisits per poder cobrar la renda mínima d’inserció. Les retallades, en definitiva, només afecten les classes populars. El 14 d’abril els metges diuen prou i surten al carrer.


Però les retallades no s’acaben. El 22 de novembre, Artur Mas, anuncia “sang, suor i llàgrimes” i un nou paquet de mesures. Es preveu fer-les efectives i, en aquesta ocasió, també afecten les taxes universitàries, el preu dels carburants i l’aigua.

El govern de l’Estat, que exigeix el compliment del dèficit, no paga els 759 milions que té pendents de transferir a la Generalitat en concepte de recursos pactats a través de l’Estatut.

El moviment dels “indignats” ocupa la plaça de Catalunya

S’ha comparat amb la Primavera Àrab i fins i tot amb el Maig del 68. El moviment del 15-M irromp a Espanya de manera espontània, en plena crisi econòmica i de retallades, abans de les eleccions municipals i autonòmiques que es fan a la majoria de comunitats del 22 de maig. És el moviment dels “indignats”, que protesten contra un sistema que els deixa exclosos. Es queixen de la corrupció sistèmica i lluiten  per la fi de la submissió de les institucions a les lleis del mercat i del dogma econòmic de Brussel·les.

El moviment porta el nom de la data en què va néixer. El 15-M.


L’acampada del 15-M a la plaça de Catalunya, que dura 12 dies i és multitudinària, és desallotjada violentament pels Mossos d’Esquadra el 27 de maig. L’excusa, la neteja de la plaça.

Així ho explica betevé.

Setge al Parlament de Catalunya

La protesta dels “indignats” es trasllada de la plaça de Catalunya al Parlament. El 15 de juny, un mes després de les manifestacions que van donar nom al moviment, els “indignats” encerclen la cambra catalana en protesta per les retallades del govern de CiU d’Artur Mas. Els membres de l’executiu català han d’arribar amb helicòpter per superar el setge. I a alguns dels diputats els ha d’escortar la policia. D’altres pateixen agressions.

Quatre dies més tard del setge al Parlament, el 19 de juny, 100.000 persones es manifesten a Barcelona i decideixen posar fi a les acampades. El lema de la marxa pacífica i festiva és “El carrer és nostre. No pagarem la seva crisi”.

Trias, alcalde de Barcelona al tercer intent

Després de 32 anys d’ajuntament socialista, el govern de Barcelona passa a mans de CiU. L’artífex d’aquest canvi és Xavier Trias, que aconsegueix l’alcaldia al tercer intent. El PSC obté el pitjor resultat de la seva història a Barcelona. I el tomb és històric a tot Catalunya.

Així va viure el futur alcalde de Barcelona la nit electoral:

Convergència i Unió guanya en regidors i en vots. Passa a controlar les quatre diputacions provincials i guanya 32 de les 41 comarques. Governa a les principals ciutats. Malgrat les retallades, els resultats electorals legitimen el president de la Generalitat a fer el que ell denomina “la transició nacional” i a demanar un “pacte fiscal” a Madrid per a Catalunya. Temps més tard,  el president de la Generalitat es trobaria amb la negativa reiterada com a resposta.

Darrera cursa de braus a La Monumental de Barcelona

Amb la plaça plena de gom a gom, José Tomás va ser el darrer torero que va matar un brau a La Monumental. Malgrat la prohibició per llei, el cert és que cada vegada menys gent anava als toros. El Parlament de Catalunya va prohibir les curses de braus el 2010 i la llei havia d’entrar en vigor l’1 de gener del 2012.
Nostàlgia per a uns, només un pas més en la lluita animalista per a uns altres.

El Barça torna a fer història

El Barça de Pep Guardiola torna a fer història. Guanya la Lliga, la Champions, el Mundial de Clubs i Messi s’enduu la Pilota d’Or. És el jugador més jove que la guanya per segona vegada consecutiva.

L’11 de maig, després d’empatar amb el Llevant, el FCB es va endur la Lliga de forma matemàtica. És el tercer títol consecutiu de l’equip. El 28 de maig, el Barça s’imposa al Manchester United a l’estadi de Wembley de Londres per 3 gols a 1 desplegant un gran joc. Era la quarta copa de la Champions, la segona en tres anys.