El 8 de març és el Dia Internacional de les Dones i també un dia memorable meteorològicament parlant.
Una gran nevada que va afectar la ciutat de Barcelona i també gran part de la regió metropolitana ja fa catorze anys.
Aquell dilluns, 8 de març del 2010, van caure fins a 20 cm de neu a casa nostra que es van convertir (de moment) en la nevada més important d’aquest segle i també la darrera vegada que la neu va agafar al centre de la ciutat.
La ciutat es va paralitzar per complet i la mobilitat va acabar sent un gran caos durant la sortida de les escoles, que va coincidir amb la intensitat màxima de la nevada. La combinació d’una pertorbació al mediterrani i l’entrada d’aire molt fred a les capes altes de l’atmosfera provinent del nord d’Europa, van originar un còctel que va provocar que la neu arribés fins a nivell del mar.
Nevada intensa, ja de bon matí
La nit anterior, prèvia a la gran nevada, la cota de neu s’esperava més alta, al voltant d’uns 300 metres. Tot i això, durant les primeres hores del matí, la cota de neu ja va baixar fins al voltant dels 200 metres. Però, a la part baixa de Barcelona seguia plovent.
La persistència i la intensitat de la precipitació juntament amb l’arribada de vents més freds de l’interior de Catalunya, van acabar provocant que la cota de neu acabés baixant més del previst. Ja cap al migdia, la nevada es feia més abundant i començava a ser per sobre dels 100/150 metres, és a dir, a la part alta de la ciutat. A la serra de Collserola ja es començaven a acumular gruixos de neu destacables, mentre que a les zones més baixes de Barcelona, informaven dels primers flocs de neu.
No va ser, però, fins a quarts de quatre de la tarda, quan la nevada es va generalitzar a tota la ciutat i bona part de l’àrea metropolitana sent molt abundant. La nevada va agafar una intensitat poc vista fins al moment a casa nostra i es va donar, fins i tot, un fet poc freqüent: la tempesta de neu. En el moment de màxima intensitat va acabar nevant amb llamps, trons i unes ventades que poc envejaven al torb del Pirineu.
Gruixos de neu inusuals
Es van acumular gruixos de neu destacables en molts punts de l’àrea metropolitana de Barcelona: 8 cm a Mataró, 12 cm a Granollers, 15 cm a Terrassa.
A la ciutat de Barcelona van caure gruixos de 2 a 15 cm de neu, segons el barri, i els flocs de neu van arribar a primera línia de mar. A l’Observatori Fabra es van acumular 20 cm.
Les zones de la regió metropolitana on es va registrar més acumulació de neu va ser cap al Maresme, a la serralada del Montnegre (cota 600) amb un gruix de 88 cm.
Caos al “dia a dia” de la ciutat
De cara al dia següent, els serveis d’emergències se centraven en recuperar la normalitat, però tot i això, un total de 24.847 alumnes es varen quedar sense classes perquè una setantena d’escoles no van poder obrir les portes. Els centres -la majoria situats per sobre de la ronda de Dalt- van quedar tancats durant tota la jornada per problemes en els accessos.
Aquell dia la informació de més interès va ser la referida a la mobilitat. A partir del migdia, les rondes i les principals vies d’accés i sortida a la ciutat es van col·lapsar.
A la ronda de Dalt, la Guàrdia Urbana no hi deixava entrar cap vehicle que no portés cadenes. Davant les dificultats, els autobusos van deixar de circular, primer a la part alta i, a partir de les 16.50 h, a tota la ciutat.
El metro va ser l’únic mitjà de transport que va funcionar amb total normalitat, però més ple que mai, i a la nit no va tancar per assegurar que tothom pogués tornar a casa.
El nombre d’incidències a Rodalies i FGC era tan gran que semblava que no hi hagués manera d’informar tothom perquè triés l’opció per tornar a casa.
Les xarxes socials també van servir perquè tothom pogués compartir les seves imatges de la nevada. Avui en dia, és una necessitat que tenim quan vivim un episodi insòlit que ens agrada ensenyar.
Les fotos van córrer per Twitter, Facebook i Flickr (Instagram encara no existia). Els vídeos, per YouTube. El d’uns joves publicistes jugant a cúrling en un carrer del Poblenou on havien escrit “Barcelona 2022” va esdevenir especialment viral. Tothom tenia alguna història per explicar, també l’endemà.
Els més grans recordaven la nevada del 1962, molt més important, que ja havia col·lapsat Barcelona mig segle enrere. I tothom repetia la frase: “Aquesta ciutat no està preparada per a la neu”.
Durant mesos es va parlar de la nevada del 8 de març, la primera nevada 2.0, que també va quedar gravada per sempre més a la memòria de tots els barcelonins que la van viure.
