El 2006 deixa a Barcelona l’anomenat cas 4-F. Un policia municipal queda tetraplègic després de rebre un cop en el desallotjament, la matinada del quatre febrer, d’una festa ocupa al carrer de Sant Pere Més Baix. El presumpte autor i altres persones són detingudes i condemnades pels fets, tot i que les defenses denuncien que s’han comès tota mena d’irregularitats en la investigació i el judici. El mateix mes de febrer se celebra el primer Mobile World Congress a Barcelona. A l’estiu, el caos s’apodera de l’aeroport del Prat per la vaga de personal de terra d’Iberia, al setembre hi ha relleu a l’alcaldia amb la marxa de Joan Clos i l’arribada de Jordi Hereu, i l’any s’acaba amb les mobilitzacions dels estudiants contra el Pla de Bolonya. A més a més, en clau estatal, el 2006 entra en vigor la llei antitabac i ETA anuncia un alto al foc permanent.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2006.

Entra en vigor la llei antitabac

L’any 2006 s’estrena amb l’entrada en vigor de la llei de prevenció del tabaquisme del Govern espanyol, una normativa molt restrictiva que suposa un canvi en els hàbits dels fumadors. La llei prohibeix fumar a la feina, i en gairebé tots els espais públics. En el cas de bars i restaurants, la possibilitat o no de fumar depèn de la superfície del local. La llei, que també limita la publicitat i no preveu ajudes per deixar de fumar, ha generat polèmica i el primer dia en vigor hi ha expectació per veure com es viu la seva aplicació. La legislació es faria més restrictiva a partir del 2011, quan la prohibició de fumar es va estendre, amb algunes excepcions, al conjunt d’espais tancats d’ús col·lectiu.

Un policia ferit greu i diverses detencions en el desallotjament d’una festa en un edifici ocupat a Sant Pere Més Baix

La nit del 3 al 4 de febrer del 2006 se celebra una festa al Palau Alòs, espai ocupat des de l’any 2000 situat al número 55 del carrer de Sant Pere Més Baix. Quan, entrada la matinada, els agents de la Guàrdia Urbana arriben a l’edifici, hi troben unes 800 persones. Algunes llancen objectes, la policia carrega i quatre agents resulten ferits. Un d’ells queda tretraplègic arran de l’impacte, suposadament d’un test. Es deté el presumpte autor del llançament que l’ha ferit i també altres persones. Quatre dels acusats són condemnats i ingressen a presó, mentre les defenses denuncien que en la investigació i el judici de l’anomenat cas 4-F hi ha hagut corrupció policial, muntatge, falsificació de proves i tortures. Patricia Heras, una de les condemnades, se suïcida el 2011 durant un permís penitenciari. Ella és la protagonista de ‘Ciutat morta’, documental que desmunta la versió oficial dels fets i que causa molt impacte social en ser emès per la televisió. Familiars i condemnats, però també altres veus, demanen la reobertura del cas però la fiscalia ho descarta i la Guàrdia Urbana defensa la validesa del judici.

Inauguració del congrés de telefonia mòbil, el 3GSM World Congress

Se celebra per primer cop a Barcelona el congrés de telefonia mòbil 3GSM. El 13 de febrer la Sala Oval del MNAC acull la sessió inaugural del certamen, amb assistència dels reis d’Espanya, el ministre d’Indústria, el president de la Generalitat i l’alcalde de Barcelona. En aquesta primera edició, que reuneix un miler d’expositors i fabricants i operadors de telefonia de 210 països, es preveuen 50.000 assistents i un impacte econòmic per a la ciutat de 100 milions d’euros. Al llarg dels anys, el congrés aniria consolidant el seu establiment a la ciutat i, tot i rebre algunes crítiques i el malestar de l’organització per les vagues al metro o les mobilitzacions derivades de la situació política realitzades coincidint amb algunes de les seves edicions, el congrés ha apostat per quedar-se a la ciutat de manera indefinida.

S’aprova la Carta Municipal de Barcelona al Senat

El 22 de febrer, el Senat dona llum verda al règim jurídic especial del municipi de Barcelona amb el suport de tots els grups polítics. Amb la nova Carta Municipal, la ciutat es dota d’un instrument que li atorga noves competències en matèria d’infraestructures, telecomunicacions, patrimoni històric, mobilitat, seguretat i hisenda, entre d’altres. La llei que regula els aspectes del règim especial del municipi de Barcelona es publica al BOE el 14 de març. És la culminació d’un procés que havia començat 25 anys abans, quan Barcelona havia començat a treballar en el projecte. La proposta havia estat aprovada pel Ple de l’Ajuntament el 1997 i pel del Parlament de Catalunya el 1998.

Tanca el Canòdrom Meridiana

El barri del Congrés diu adeu el 23 de febrer del 2006 al canòdrom que durant anys havia atret cap aquesta zona de la ciutat milers d’aficionats a les curses de llebrers. Els veïns i establiments propers assisteixen al tancament amb certa tristesa i també preocupació per la pèrdua de clients que probablement comportarà. El Canòdrom Meridiana s’havia inaugurat el 1964, en un moment en què hi havia diverses instal·lacions similars a la ciutat. Una dècada després del seu tancament, l’espai es reconvertiria en un viver d’empreses mentre persistien les reivindicacions veïnals de dotar la zona d’altres equipaments i serveis.

Va presentar-se el nou partit Ciutadans de Catalunya

Entorn de 1.800 persones assisteixen el 4 de març a la presentació del partit Ciutadans de Catalunya. Hi participen alguns dels seus impulsors com el jurista Francesc de Carreras, el periodista Arcadi Espada i l’actor i dramaturg Albert Boadella. En l’acte s’exposen els eixos de la seva proposta, que neix com a resposta al nacionalisme i que té la laïcitat, el bilingüisme i la Constitució com a marc de convivència com a principis. La nova formació concorreria a les eleccions autonòmiques que es van celebrar el novembre del mateix any sota el nou nom de Ciutadans-Partit de la Ciutadania, el lema “Només ens importen les persones” i un jove Albert Rivera com a candidat.

Forts enfrontaments entre joves i policia en un “macrobotellón” al Raval

La nit del 17 de març té lloc un “macrobotellón” que acaba amb aldarulls al centre de la ciutat i desenes de detinguts. La convocatòria de la trobada s’ha escampat a través de missatges SMS i ha congregat a la rambla del Raval centenars de persones, majoritàriament joves. La festa es converteix en una concentració contra l’ordenança de civisme que prohibeix el consum d’alcohol al carrer i que ha entrat en vigor el gener d’aquest any. Passada la mitjanit, es produeixen enfrontaments amb la policia que s’estenen a punts propers com la Rambla i la plaça Reial.

ETA anuncia un alto al foc permanent

El dimecres 22 de març, ETA anuncia per sorpresa un alto al foc permanent. El comunicat es difon a través de l’edició digital del diari basc ‘Gara’ i de la televisió basca. Dels tres encaputxats que apareixen a les imatges, la declaració és llegida per una dona, que afirma que “la superació del conflicte aquí i ara és possible” i que l’objectiu de la decisió de la banda d’aturar l’activitat armada és “impulsar un procés democràtic a Euskal Herria per construir un nou marc en què siguin reconeguts els drets que com a poble ens corresponen i assegurant de cara al futur la possibilitat de desenvolupament de totes les opcions polítiques”. L’anunci és rebut amb prudència pel govern socialista de José Luis Rodríguez Zapatero. 12 anys més tard de l’alto al foc permanent, el 2018, ETA demanaria per primera vegada perdó a les víctimes, en un comunicat també difós a través del diari ‘Gara’.

Referèndum vinculant sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya

El 18 de juny del 2006 més de 5.300.000 catalans estan cridats a pronunciar-se a les urnes sobre la reforma de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, impulsada per Pasqual Maragall. El text que se sotmet a referèndum és una versió modificada, pactada a Madrid, de la qual inicialment havia aprovat el Parlament de Catalunya. La cambra dona el vistiplau al redactat final el setembre del 2005, el Congrés dels Diputats l’aprova el març del 2006 i el Senat el maig d’aquest any.  A Barcelona, on hi ha 286 col·legis electorals, la jornada transcorre sense incidents. Els ciutadans de més edat ho recorden.

El “sí” s’imposa amb claredat, obtenint el 73,9 % dels vots, en una consulta amb una alta abstenció, per sobre del 50 %. El nou estatut entra en vigor el dimecres 9 d’agost del 2006, però poc després el Tribunal Constitucional admet a tràmit el recurs presentat pel Partit Popular en què denuncia la utilització del terme “nació” i l’obligació de conèixer el català.

La sentència del Tribunal Constitucional arribaria el 28 juny del 2010. Declara inconstitucionals, i per tant anul·la, 14 articles de l’Estatut i reinterpreta 23 preceptes. Dies després, més d’un milió de persones es manifesten a Barcelona contra la retallada a l’Estatut votat pels catalans sota el lema “Som una nació. Nosaltres decidim”. Es considera que la sentència del TC i la resposta ciutadana a aquesta marca l’inici de l’anomenat procés independentista.

El mosquit tigre arriba a Barcelona

Tres anys després de la seva aparició a Sant Cugat del Vallès, primer municipi de l’estat espanyol on es va detectar, el mosquit tigre arriba a Barcelona l’estiu del 2006. L’Agència de Salut Pública registra els primers casos als districtes de Sarrià – Sant Gervasi, Gràcia, Horta-Guinardó, Nou Barris i Sants-Montjuïc. A partir d’aquest moment s’activen protocols de vigilància i els barcelonins reben els primers consells per protegir-se. L'”Aedes Albopictus” és una espècie originària del sud-est asiàtic, la picada del qual és dolorosa i dura més d’una setmana. Amb els anys, els sistemes de vigilància i control del mosquit tigre s’anirien sofisticant amb la introducció de trampes més precises i l’adaptació dels embornals.

Caos a l’aeroport del Prat per la vaga de personal de terra d’Iberia

La vaga i les accions de protesta del personal de terra d’Iberia provoca un caos sense precedents a l’aeroport del Prat el 28 de juliol. Entorn de les 10 del matí, els treballadors ocupen les pistes i impedeixen l’enlairament i aterratge dels vols mentre els passatgers s’acumulen sense ser informats del que està passant. A mesura que passen les hores, la indignació creix pels retards, cancel·lacions o pèrdua de l’equipatge que s’acumula sense vigilància a la terminal. A mitja tarda, Iberia anuncia que cancel·la tots els vols i molts viatgers opten per marxar. La Guàrdia Civil intervé, finalment, per treure de la pista els treballadors. L’any 2010, 23 d’ells serien condemnats per aquests fets a dos anys de presó.

Jordi Hereu pren el relleu de Joan Clos com a alcalde de Barcelona

El 8 de setembre del 2006 Jordi Hereu es converteix en el 117è alcalde de Barcelona. Pren el relleu directament de Joan Clos, que abandona el càrrec per ocupar la cartera ministerial d’Indústria, Turisme i Comerç. Vinculat a l’Ajuntament de Barcelona des del 1997, Jordi Hereu arriba a l’alcaldia després d’haver estat, entre d’altres, regidor de Seguretat i Mobilitat, regidor del districte de Sant Andreu i regidor del districte de les Corts, del que també en va ser gerent. Hereu revalida el càrrec a les eleccions municipals de maig del 2007, però no en les del 2011, que guanya la candidatura de Convergència i Unió encapçalada per Xavier Trias.

Comença el curs escolar marcat per la introducció de la sisena hora

El 12 setembre engega el curs escolar 2006-2007. La principal novetat és l’ampliació de l’horari, que passa de 25 a 30 hores setmanals. La introducció d’una sisena hora a primària és un dels punts principals del recentment signat Pacte Nacional per a l’Educació, un acord de consens en la comunitat educativa impulsat pel govern del tripartit que reforça la inversió en l’escola pública i persegueix la igualtat d’oportunitats. La Generalitat va suprimir la sisena hora el 2011 en el context de retallades dels serveis públics per fer front a la crisi econòmica impulsada pel govern d’Artur Mas, que també va dur a terme altres mesures de reajustament en l’ensenyament que va provocar la mobilització dels sindicats.