Creix la sensació de maltractament cap a Catalunya pel que fa a la inversió del Govern espanyol. L’aturada forçosa de trens, a causa d’una negligència en les obres de l’AVE, una nova apagada que deixa mitja Barcelona sense energia elèctrica i la relegació de l’aeroport com a base per a companyies de baix cost encén els ànims de la societat civil catalana. Tot plegat desemboca l’1 de desembre en la manifestació per al dret a decidir sota el lema “Som una nació i diem prou. Tenim el dret a decidir sobre les nostres infraestructures”. El 2007 també és l’any de la victòria del socialista Jordi Hereu a les eleccions municipals, de la signatura del Pacte per l’Habitatge i de la instauració del Bicing. L’Institut d’Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya commemoren el seu centenari.

Les obres de l’AVE deixen sense Rodalies a 160.000 usuaris

El 2007 havia de ser l’any en què l’AVE arribés a Barcelona però, contràriament, va ser un any ple d’incidències a Rodalies, a causa de la manca d’inversió endèmica i les obres en l’alta velocitat. Van quedar afectades les línies de la Catalunya central i del sud, i també els Ferrocarrils de la Generalitat a les línies del Baix Llobregat.

El 21 d’octubre, a causa d’una negligència en les obres de l’AVE, el túnel dels Ferrocarrils de la Generalitat al Gornal queda afectat estructuralment. I fins i tot es produeixen despreniments. Tot el trànsit de trens de la línia Barcelona-Llobregat-Anoia queda tallat. També les línies de Renfe. La incidència afecta a Rodalies a les línies de l’aeroport i Sant Vicenç de Calders. En total, uns 160.000 usuaris diaris. Les administracions han de crear un operatiu de transport a partir d’autobusos.

La situació crea desconcert entre els usuaris del ferrocarril i metro.

El servei de Rodalies no es va restablir fins a mitjans de novembre. Es va allargar 42 dies.

Les obres de l’AVE van provocar alarma social. El túnel que s’estava perforant des de Sants fins a l’estació de la Sagrera i que passava per monuments emblemàtics com La Pedrera i la Sagrada Família generava molts dubtes. Veïns i associacions s’hi van oposar. El 2 d’octubre, els veïns coordinats a través d’una plataforma, van presentar un recurs davant l’Audiència Nacional contra el túnel de l’AVE. Per la seva banda, el patronat de la Sagrada Família va representar un recurs contenciós administratiu, que demanava la suspensió cautelar de les obres en el tram que afectava el monument.

El govern va optar per l’alta velocitat enlloc del ferrocarril popular, més rendible socialment i, a més, va cronificar la manca d’inversió. Les patronals PIMEC i FAGEM van calcular que, diàriament, els retards a Renfe causaven un milió d’euros en pèrdues diàries. El cert és que el deteriorament del material i de tota la infraestructura en general era notable.

El setembre, el ministeri de Foment havia d’aportar 2.367 milions d’euros que havien de servir per desdoblar la línia Barcelona-Vic, desenvolupar la nova línia Cornellà-Castelldefels, per construir diversos intercanviadors com el d’Arc de Triomf, Martorell i la Sagrera, a més del soterrament de la línia a l’Hospitalet de Llobregat, a Montcada i Reixach i Sant Feliu del Llobregat, i per fer arribar una nova línia a l’aeroport. Però només se’n van destinar 193 milions.

Barcelona es torna a quedar sense llum

La caiguda d’un cable en la subestació de Collblanc va provocar una sobrecàrrega a la del passeig Maragall i a la de l’avinguda Josep Tarradellas, que s’incendien i provoca una apagada a mitja ciutat. 300.000 persones es queden a les fosques i el sinistre afecta els transports, metro, Ferrocarrils de la Generalitat i tramvia. El 90% dels semàfors deixen de funcionar. Diversos hospitals desprogramen intervencions i molts comerços han d’abaixar la persiana.

betevé va captar el moment d’una explosió a l’interior de la subestació del passeig de Maragall

Una part important de la ciutat va haver de funcionar sense energia elèctrica. Els més afectats, l’hostaleria.

La societat civil demana que l’aeroport enllaci rutes intercontinentals i es gestioni des de Catalunya

Representants de més de 150 associacions d’empresaris, acadèmiques i socials de Catalunya, entre les quals la Cambra de Comerç, les patronals Foment i Cecot, sindicats, universitats, Fira, Cercle d’Economia i hotelers de Barcelona es reuneixen a l’auditori de la prestigiosa escola de negocis, IESE. La trobada serveix per reivindicar la gestió de l’aeroport des de Catalunya i la transformació d’aquesta infraestructura en un “hub” intercontinental, que serveixi per esperonar l’economia catalana. Però Aena, gestora de la infraestructura, no atén les peticions catalanes i vol transformar la nova terminal en una base per a les companyies “low cost”.

El col·lapse estructural de les infraestructures provoca la primera manifestació per al dret a decidir

El caos d’unes infraestructures infradimensionades i mancades d’inversió té com a conseqüència la manifestació sobre el dret a decidir dels catalans amb el lema “Som una nació i diem prou”. Hi participen els presidents anteriors de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol, associacions, entitats, ciutadans i ciutadanes vingudes d’arreu de Catalunya, tret del PSC.

Jordi Hereu guanya les eleccions municipals amb el 50,4 % d’abstenció

El candidat socialista aconsegueix 14 regidors, dos més que el seu immediat rival, Xavier Trias, de CiU. El Partit Popular manté els set regidors i es converteix en la tercera força al consistori, malgrat que Esperanza García, la candidata de Ciutadans, que no obté representació, li resta vots. ICV i ERC perden un regidor. CiU creix però no el suficient per donar el tomb a l’alcaldia de Barcelona. Passa de nou a 12 regidors i el PSC en perd un. Els resultats confirmen que els socialistes podran seguir governant amb Iniciativa i Esquerra. Malgrat la victòria, Jordi Hereu obté els pitjors resultats electorals a la ciutat de Barcelona.

Es signa el Pacte per l’Habitatge

Dilluns 8 d’octubre se signa el Pacte per l’Habitatge, que no aconsegueix el consens entre CiU i el Partit Popular. El motiu del desacord és el lloguer forçós, que preveu l’article 42 de la llei pel dret a l’habitatge per aquells pisos que estiguin desocupats durant més de dos anys. El document és molt ambiciós pel que fa a la creació d’habitatge protegit i per això preveu fins al 2016 la reserva de sòl per a la construcció de 216.000 habitatges protegits. La normativa també preveu la construcció de 16.000 habitatges per a joves.

L’alt preu de l’habitatge és un dels grans problemes que pateix la ciutat. Diversos col·lectius s’articulen en moviments socials que reivindiquen l’habitatge assequible. I per captar l’atenció dels mitjans duen a terme esdeveniments originals. Un d’ells és V de Vivienda que desembocaria amb la PAH, la Plataforma d’Afectats per a l’Habitatge. betevé va recollir aquest acte de protesta de V de Vivienda el 9 de maig del 2007. L’acció s’emmarcava en el context de la campanya de les municipals per pressionar les formacions polítiques a tenir en compte l’emergència habitacional que pateix la ciutat.

L’Educació suspèn, la Generalitat aprova la sisena hora i el Govern espanyol instaura la reforma del batxillerat

El 2007 diversos informes qüestionen la qualitat educativa del país. La Fundació Bofill constata en un informe el 30 % de fracàs escolar a l’ESO i l’informe PISA situa l’educació de Catalunya a nou punts per sota dels països de l’OCDE.

Mentrestant, la Generalitat incorpora nous docents i aprova una sisena hora lectiva. El Govern espanyol aprova el reial decret que regula l’ensenyament de batxillerat d’acord a la LOE (Llei Orgànica de l’Educació). Estableix que els alumnes de primer de batxillerat no els caldrà repetir curs amb quatre assignatures suspeses. Podran matricular-se de les no aprovades i fins a tres del següent curs.  En el sistema anterior s’havia de repetir amb dues assignatures suspeses. Amb aquesta mesura el govern pretén reduir l’índex de fracàs escolar que se situa al 29,9 %, gairebé el doble de la mitjana de la Unió Europea. La mesura no satisfà els docents, que consideren que el problema està a l’ESO.

El 2007, any del centenari de l’IEC i la Biblioteca de Catalunya

Els centenaris se celebren amb diversos esdeveniments. Un en va ser l’exposició “L’Institut d’Estudis Catalans (1907-2007). Un segle de cultura i ciència als Països Catalans”, que recordava la trajectòria de la institució durant tota la seva història a la vegada que mostrava la seva  col·lecció d’art.

Altres actes commemoratius van ser conferències i la publicació de llibres, com ara la nova edició del Diccionari de la Llengua Catalana, a més de cicles, cursos, seminaris i  congressos. L’IEC és l’acadèmia d’alt nivell de la ciència i el coneixement de Catalunya.

Entra en servei el Bicing, el vehicle públic més sostenible de la ciutat

El Bicing és el nou mode de transport públic que incorpora bicicletes en la mobilitat urbana. El servei aviat desbordarà les expectatives. L’Ajuntament havia fet un càlcul de 15.000 usuaris però a finals d’any ja hi havia 130.000 abonats.

betevé va ser el dia de la presentació oficial del nou servei, que neix com un nou model de transport públic, no pas com a lloguer de bicicletes que ja funciona a diverses ciutats europees. S’ha finançat amb els excedents de l’àrea verda.

Primer dia del remodelat Mercat de la Barceloneta

Després de cinc anys d’obres, el renovat Mercat de la Barceloneta obre les portes. S’ha fet una remodelació de dalt a baix que ha agradat tant a clients com a paradistes. A la inauguració hi assisteixen bocabadats veïns i veïnes del barri.

Una dècada més tard, però, el mercat  es veu amb  la necessitat de tornar a fer un salt endavant per atreure clients. Alguna de les causes de la baixada d’activitat són els nous hàbits de consum que obliguen els paradistes a adaptar-se als nous temps.

Mor Paco Candel, l’autor de ‘Els altres catalans’

Francisco Candel va ser el cronista de la gent humil. De fet es un portaveu dels obrers, dels treballadors pobres que pateixen misèria, dels que no tenen res. Explica la seva història d’una manera neta, clara i contundent.

Candel va descobrir la Catalunya dels immigrants dels anys 60 i 70 amb una de les seves obres de més impacte, ‘Els altres catalans’, del 1964. En poques setmanes va aconseguir vendre 30.000 exemplars. Va escriure una cinquantena de llibres entre els qual també destaquen ‘Donde la ciudad cambia su nombre’, del 1958; ‘Ser obrero no es una ganga’, del 1968; ‘Los que nunca opinan’, del 1971; ‘Carta a un empresario’ (1974) o ‘Un charnego en el Senado’, del 1979. Les seves narracions són punyents i esdevenen un retrat de la realitat de l’època, d’allò que l’autor viu i expressa sense filtres, deixant aflorar la crua realitat. Paco Candel va ser senador pel PSUC el 1977 i regidor de l’Ajuntament de l’Hospitalet de Llobregat per la mateixa formació política, el 1979. Va rebre la Medalla d’Or de la Generalitat el 2003 i el 2004, la Medalla d’Honor de Barcelona.

Són nombroses les entitats i personalitats que el vindiquen com un símbol de la inclusió social.