El 2005 és l’any de l’esfondrament al Carmel, a causa de les obres d’ampliació de la Línia 5 del metro. El sinistre afecta més de 1.000 famílies i desencadena una crisi política. L’alcalde Joan Clos fa el primer casament LGTBI a l’Ajuntament i una primera sentència sobre l’assetjament immobiliari deixa al descobert la crisi habitacional que pateix Barcelona. En contrast, s’inaugura la Torre Glòries, una icona de la ciutat. L’Ajuntament aprova les noves ordenances de civisme i el Congrés vota la Carta Municipal de Barcelona. La ciutat acull l’ordinador més potent d’Europa i culmina el desplegament dels Mossos a la ciutat. En l’àmbit esportiu, el Barça guanya la Lliga després de cinc anys de sequera de títols.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2005.

L’esfondrament del Carmel afecta més de 1.000 persones

Podia haver estat una desgràcia, però la ràpida intervenció dels tècnics ho va impedir. El 27 de gener les obres del metro de la Línia 5 provoquen l’enfonsament d’un edifici situat al passatge de Calafell, al barri del Carmel, que ja havia estat desallotjat uns dies abans a causa dels despreniments en el túnel en construcció. L’esvoranc fa 35 metres de fondària i prop de 30 metres de diàmetre. La ràpida evacuació dels més de 800 veïns de 50 edificis i els alumnes i professors de dues escoles, evita la tragèdia. L’ensorrament es produeix en un túnel secundari.

Trenta dies després del sinistre, el balanç és d’un edifici ensorrat i tres més que cal enderrocar, situats al passatge de Calafell i al carrer de Conca de Tremp. Un altre bloc situat entre el carrer de Sigüenza i el mateix passatge de Calafell s’ha d’apuntalar perquè s’ensorra diversos centímetres. Els operaris injecten formigó per estabilitzar el terreny.

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i l’alcalde de Barcelona, Joan Clos, es reuneixen amb els veïns per prometre’ls la rehabilitació del barri amb fons  sol·licitats al Govern espanyol i a la Unió Europea.

El 9 de febrer, en una compareixença al Parlament, el conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat, Joaquim Nadal, estableix la causa del sinistre no pas a una negligència sinó a un error de construcció.  L’oposició demana la dimissió del conseller. Dos comerciants del barri interposen una querella contra l’empresa pública GISA i la unió temporal d’empreses (UTE) que estava executant l’obra.

Els fets són de tal magnitud que fins i tot el mateix president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, visita la zona afectada. Poc després, el cap de l’executiu espanyol anuncia un paquet de mesures aprovades pel Consell de Ministres per a les persones afectades. Els veïns els reallotgen en hotels i habitatges. Hi ha gairebé 1.300 persones afectades. A finals d’any encara hi ha veïns als quals no se’ls ha donat una solució d’habitatge. També hi ha problemes per al cobrament de les indemnitzacions.

El 24 de febrer, al Parlament de Catalunya es fa un ple monogràfic sobre els fets del Carmel. És en aquest Ple que esclata la polèmica del 3 %. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, acusa Convergència i Unió d’haver cobrat comissions irregulars a canvi de concedir adjudicacions d’obra pública. Maragall, davant del disgust del líder de l’oposició, Artur Mas, retira l’acusació, però no la desmenteix fins al ple del 10 de març.  És en aquesta reunió on Maragall demana disculpes a Catalunya i a CiU per les acusacions realitzades. Davant la rectificació de Maragall, el líder de l’oposició, Artur Mas, anuncia que retira la querella contra el president.

L’alcalde Joan Clos oficia el primer casament LGTBI legal a Barcelona

És el 26 d’agost. L’alcalde de Barcelona és l’encarregat d’oficiar el primer casament legal LGTBI a la ciutat de Barcelona. La cerimònia de l’enllaç es fa amb tota la solemnitat al Saló de Cent. Després d’anys de reivindicacions, la unió normalitza una situació que havia estat discriminatòria i injusta per al col·lectiu. Després del casament, l’alcalde  recorda la conquesta d’aquest nou dret per a les persones no heterosexuals.

El 21 d’abril del 2005, el Congrés dels Diputats modifica el Codi civil amb l’objectiu  d’aprovar el matrimoni LGTBI. Igualment s’obre la possibilitat que el col·lectiu pugui adoptar infants. De fet, ja es podia fer en àmbit individual. A la modificació del Codi civil s’hi oposen els diputats del Partit Popular, a excepció de Celia Villalobos, que trenca la disciplina de vot del seu grup i d’Unió Democràtica de Catalunya. Convergència Democràtica de Catalunya i el Partit Nacionalista Basc s’abstenen. La Conferència Episcopal espanyola qualifica d’injusta i perjudicial la modificació i, el Vaticà, fins i tot, fa una crida als funcionaris catòlics perquè desobeeixin.

Les protestes contra la legalització i equiparació del matrimoni LGTBI amb l’heterosexual arriba al seu punt àlgid el 18 de juny, en una multitudinària manifestació a Madrid on assisteix el president de la Conferència Episcopal espanyola, Antonio Maria Rouco Varela. Però no hi participa ni el bisbe de Bilbao ni els eclesiàstics catalans. Pel que fa al Partit Popular, no hi va el president del partit, Mariano Rajoy.

Dissabte, 2 de juliol, el col·lectiu LGTBI surt massivament a Barcelona i Madrid per celebrar els drets adquirits, fruit d’una llarga i històrica lluita.

Primera sentència contra l’assetjament immobiliari

La primera sentència sobre assetjament immobiliari destapa una realitat encoberta a la ciutat. Es tracta de les pressions il·legals que els propietaris d’habitatges fan als llogaters per fer-los fora i especular amb la seva propietat.

Per primer cop, l’Audiència de Barcelona parla explícitament de coaccions en una sentència, i condemna l’administradora de la societat propietària d’un edifici del carrer de Verdi. Vicent Moll és el veí que aconsegueix resistir l’embat durant anys a aquest procés forçat de gentrificació del barri.

L’assetjament immobiliari, expressió d’una part de la problemàtica habitacional de la ciutat, serà una pràctica que es tornarà a repetir i, amb el temps, fins i tot hi haurà penes de presó. L’administració encara no ha dut a terme polítiques públiques que solucionin el problema de l’habitatge per a les classes populars.

Especial: l’habitatge en joc

La torre Agbar, nova icona de Barcelona

El 16 de setembre, Barcelona inaugura el que serà el nou símbol de la ciutat: la torre Agbar, torre Glòries actual. L’edifici fa 142 metres d’altura i disposa de 32 plantes i una il·luminació innovadora. Segons el seu dissenyador, l’arquitecte francès Jean Nouvel, la forma del gratacels entra en diàleg amb la Sagrada Família i Montserrat. En la inauguració, hi assisteixen els reis d’Espanya i una nodrida representació d’autoritats polítiques i empresarials, entre ells Ricard Fornesa, president de La Caixa i d’Agbar. La torre es construeix  per ubicar-hi la seu de la companyia Aigües de Barcelona (Agbar).

Anys més tard, els propietaris es desprenen del gratacels. En un primer moment l’immoble s’havia de vendre a Emin Capital, una societat andorrana que volia començar una remodelació per fer-hi un hotel, però el projecte no prospera. Finalment, el 2017, CaixaBank actual, ven l’edifici a Merlin, una societat cotitzada d’inversió de mercat (Socimi).

El problema de l’incivisme

El 2005 es fa evident un problema d’incivisme a les places i carrers de Barcelona. El març, l’Ajuntament posa en marxa un pla per a la promoció del civisme que culminaria finalment en les noves ordenances, aprovades pel Ple a finals de desembre i que entrarien en funcionament el gener de l’any 2006. El pla incideix essencialment en tres aspectes: el soroll, la neteja, l’espai públic i la mobilitat. I vol reduir el grau de conflictivitat en un moment en què hi ha la sensació que determinades actituds estan arribant al límit: guixades a les parets, escombraries fora de lloc, defecacions de gossos i miccions al carrer. I el soroll de tubs de fuites de motos no homologats. En un primer moment, aquest pla té poca incidència i la brutícia, el consum d’alcohol al carrer  i la sensació d’inseguretat és visible en alguns punts de la ciutat però, especialment, al districte de Ciutat Vella. A la festa major de Gràcia es produeixen uns episodis violents. La policia deté 13 persones.

El 9 de setembre l’Ajuntament fa un ple extraordinari per tractar el tema de l’incivisme, promogut per l’oposició (CiU i el PP). L’equip de govern anuncia un pla de xoc amb més recursos per a la neteja, els serveis socials i més presència de la Guàrdia Urbana al carrer.

Finalment el 23 de desembre, el Ple de l’Ajuntament aprova unes ordenances contra el mal ús de l’espai públic. Hi voten a favor el PSC, CiU i ERC. Però un soci de govern, Iniciativa per Catalunya, es desmarca i hi vota en contra. El Partit Popular s’absté. Imma Mayol considera que la nova normativa municipal estigmatitza els col·lectius més dèbils, fet que neguen els altres membres del tripartit municipal. La nova normativa prohibeix pintar a les parets, atemptar contra la dignitat de les persones, les juguesques al carrer, l’oferta i la demanda de prostitució al carrer, el consum d’alcohol a la via pública, la venda ambulant i les necessitats fisiològiques al carrer.

El Congrés de Diputats aprova la Carta Municipal de Barcelona

25 anys després de la seva primera sol·licitud, finalment, el 22 de desembre, el Congrés dels Diputats aprova la Carta Municipal de Barcelona. El projecte de llei estableix un seguit de competències que l’administració de l’Estat compartirà amb la local. Es tracta de la justícia de proximitat, la possibilitat que l’Ajuntament tingui veu i vot en la creació de grans infraestructures o el dret de compra preferent del sol de l’Estat. També es reconeix el paper de la Guàrdia Urbana com a policia judicial i de seguretat i se li atorguen més competències. La Carta Municipal de Barcelona també articula les relacions de l’ens local amb la Junta Local de Seguretat i atorga un finançament addicional de la ciutat a càrrec dels pressupostos generals de l’Estat.

El 2003 també és l’any de l’aprovació de l’Estatut de Miravet al Parlament de Catalunya, el 30 de setembre, i de la seva admissió a tràmit al Congrés dels Diputats. L’Estatut de Miravet es va aprovar al Congrés el març del 2006, no sense haver incorporat diverses esmenes que van limitar el sorgit al Parlament i, cinc anys després, el 2010, va ser retallat pel Tribunal Constitucional, malgrat haver estat sancionat en referèndum pel poble de Catalunya.

Culmina el desplegament dels Mossos a Barcelona

L’1 de novembre del 2005 culmina el desplegament dels Mossos d’Esquadra a Barcelona, que es fan càrrec de la seguretat de la capital. A l’acte institucional  no hi són presents però, ni el delegat del govern Joan Rangel, ni representants del govern, ni responsables de la Guàrdia Civil ni del Cos Nacional de Policia. Aquest fet fa que no es visualitzi el traspàs de poders. L’absència s’interpreta com a malestar dins dels cossos i forces de seguretat de l’Estat pel seu replegament.

S’inaugura el Mare Nostrum, l’ordinador més potent d’Europa

Es diu Mare Nostrum i és el vuitè ordinador més potent del món i el primer d’Europa. L’aparell, en el qual ja es treballa una actualització que el faci un 25 % més potent a partir del 2008, permet realitzar simulacions informàtiques que estalvien anys de treball i d’altres que serien molt difícils i costoses de realitzar, com per exemple el càlcul de resistència d’un ala d’avió a les turbulències, el comportament de les proteïnes o, fins i tot, simulacions sobre l’evolució del clima.

El Barça guanya la Lliga, però queda eliminat en vuitens de final de la Champions contra el Chelsea

El Barça cau eliminat de la Champions en vuitens davant del Chelsea el 8 de març, per 4 a 2, tot i que amb un gol discutible dels britànics per falta de Carvalho sobre Valdés. El cert és que el Barça va rebre tres gols en 17 minuts. I Eto’o va fallar un gol cantat. Malgrat tot, el partit és vibrant i espectacular.

Eto’o farà la seva particular redempció al donar la Lliga al Barça després de fer el gol de l’empat contra el Llevant (1-1). És la dissetena lliga dels blaugrana. 900.000 barcelonistes surten al carrer  per celebrar la victòria. El títol de Lliga posa fi a la sequera de cinc anys sense trofeu.