El 2008 és l’any de la sequera a Catalunya. Per abastir la ciutat i la seva àrea metropolitana arriben vaixells carregats d’aigua al port de Barcelona, que també s’ha convertit en el primer d’Europa en volum de creueristes. Mentrestant, milers de persones es manifesten convocades per V de Vivenda per denunciar els alts preus de l’habitatge i els estudiants es mobilitzen contra el Pla de Bolonya amb una llarga tancada a la Universitat de Barcelona. La ciutat se segueix transformant: avancen les obres del tren d’alta velocitat i comença l’enderroc de la plaça de les Glòries. En esports, Pep Guardiola signa com a entrenador del primer equip del Barça. El 2008 Barack Obama es converteix en el primer president afroamericà dels Estats Units, en un any marcat per la crisi econòmica i financera que s’estén a escala global.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2008.

Detenció al Raval de presumptes terroristes acusats de voler atemptar al metro

La matinada del 19 de gener, forces especials de la Guàrdia Civil es despleguen al Raval en una àmplia operació antiterrorista en col·laboració amb el CNI. Duen a terme escorcolls en domicilis, comerços i espais de culte, confisquen material potencialment utilitzable per fabricar explosius i detenen més d’una desena de persones, la majoria d’origen pakistanès, acusades d’estar preparant atemptats i, més concretament, de voler actuar al metro de Barcelona. El ministre de l’Interior, Alfredo Pérez Rubalcaba, assegura que es tracta d’un grup organitzat, “de caràcter radical islamista”. La sensació al barri és de sorpresa i s’aixequen veus en defensa de la innocència dels detinguts. La investigació es basa en la informació d’un testimoni protegit que més tard es demostraria que havia mentit en el judici a l’Audiència Nacional arran del qual els 11 acusats serien condemnats a penes de presó i, en alguns casos, deportats.

Sentència del cas 4-F referent al desallotjament d’una festa al carrer de Sant Pere Més Baix

El 31 de gener, l’Audiència de Barcelona dicta sentència sobre els acusats en el conegut com a cas 4-F. Un agent de la Guàrdia Urbana queda tetraplègic arran de l’impacte d’un objecte durant la intervenció policial. El tribunal considera provat que va ser Rodrigo Lanza qui va llançar una pedra que va ferir l’agent i el condemna a quatre anys i mig de presó. També condemna per la seva implicació en els fets vuit persones més.

En el moment del judici, alguns dels acusats ja estan en règim de presó preventiva; d’altres hi ingressaran després de la sentència. És el cas de Patricia Heras, que s’acabaria suïcidant el 2011 durant un permís. La seva història és la base del documental ‘Ciutat morta’, que denuncia nombroses irregularitats en la investigació i judici del cas 4-F. Arran de l’emissió del documental, familiars i amics, que sempre han reivindicat la innocència dels acusats, insisteixen a demanar que es reobri el cas mentre que la fiscalia s’hi oposa.

Acte de la plataforma AVE pel Litoral davant la Sagrada Família

Els detractors del traçat del túnel que preveu fer passar el tren d’alta velocitat pel centre de la ciutat duen a terme una acció visible de protesta als voltants de la Sagrada Família. La plataforma AVE pel Litoral alerta que aquest projecte posa en perill el temple i els habitatges de la zona i presenten més de 100.000 firmes en una demostració de força popular. Una altra cara visible de l’oposició al projecte és la de Joan Rigol que, com a president del Patronat de la Sagrada Família, duu a terme diverses accions en la mateixa línia. El pols amb l’administració es manté, però el projecte oficial tira endavant i el març del 2010 la tuneladora Barcino avança pel subsol del carrer de Mallorca. L’octubre del mateix any ja ha perforat dos quilòmetres i ha superat el pas per sota el temple.

Manifestació del col·lectiu V de Vivenda per denunciar l’alt preu de l’habitatge

L’1 de març, entorn de 1.700 persones, segons la Guàrdia Urbana, es manifesten al centre de Barcelona convocades pel col·lectiu V de Vivenda, un dels embrions de la futura PAH, per denunciar els alts preus dels pisos i l’especulació immobiliària. Des de la mobilització, que té lloc en plena campanya de les eleccions generals, es titlla d’oportunistes les recents mesures del govern de José Luis Rodríguez Zapatero en aquesta matèria, com l’ajuda al lloguer de 210 euros per als menors de 30 anys.

Barcelona, primer port de creuers d’Europa

El sector dels creuers es consolida al port de Barcelona, que es converteix en el primer d’Europa a assolir la xifra rècord d’entorn d’1.800.000 viatgers el 2017. Pel que fa al perfil dels creueristes, la tendència és d’un augment dels europeus en detriment dels americans. Els anys següents, el port de Barcelona seguiria incrementant la seva activitat i ampliaria les seves instal·lacions per donar resposta a la demanda. Els creuers més grans començarien a atracar i, en alguns casos, a fer de Barcelona el seu port base. En 10 anys, entre el 2008 i el 2018, el volum de creueristes creixeria en un milió. El progressiu increment provocaria les queixes veïnals i el debat entorn de l’impacte mediambiental d’aquesta activitat.

Tot a punt per rebre els vaixells amb aigua per la sequera

El port de Barcelona acaba les obres per poder rebre vaixells carregats d’aigua potable destinada a abastir la ciutat si és necessari a causa de la sequera, la més greu viscuda a Catalunya en les últimes dècades. Al Moll de l’Energia s’instal·len punts d’amarratge, s’habiliten dos dipòsits i es crea una central d’impulsió i diversos trams de canonades per garantir el transport de l’aigua des dels vaixells fins a la xarxa de subministrament. El primer vaixell amb aigua arriba, procedent de Marsella, el 21 de maig. En el futur hi hauria diversos episodis de prealerta per sequera i a finals de la segona dècada del 2000, l’Ajuntament disposaria de mesures alternatives a l’arribada de vaixells i als transvasaments per fer front a aquesta situació.

 

Pep Guardiola signa com a entrenador del primer equip del Barça

Després d’una temporada com a entrenador del Barça B i d’aconseguir l’ascens a Segona Divisió B, el 5 de juny Pep Guardiola fa el salt i es posa al capdavant del primer equip en substitució de Frank Rijkaard. L’aposta del president Joan Laporta dona resultats aquesta mateixa temporada, en què Guardiola aconsegueix el triplet: la Lliga, la Copa del Rei i la Lliga de Campions. L’any següent faria història assolint el sextet, afegint-hi la conquesta de la Supercopa d’Espanya, la Supercopa d’Europa i el Campionat del Món de Clubs. Quatre anys després de la seva arribada, Pep Guardiola anunciaria la seva renúncia per un sentiment de desgast i seria substituït a partir de la següent temporada per qui fins llavors havia estat la seva mà dreta, Tito Vilanova.

Òscar Tusquets presenta el projecte del qüestionat hotel del Palau de la Música

El mes de juny, l’arquitecte encarregat de la restauració i ampliació del Palau de la Música, Òscar Tusquets, presenta el seu projecte per enderrocar tres edificis protegits i construir un hotel. Tusquets defensa que tirar a terra aquestes tres finques del carrer de Sant Pere Més Alt milloraria la visibilitat de la façana lateral del Palau i no suposaria una pèrdua arquitectònica de valor. Per contra, els veïns s’oposen a l’enderroc i també a la construcció de l’hotel i denuncien que darrere el projecte hi ha una voluntat especulativa. L’abril del 2009 el ple de l’Ajuntament aprovaria provisionalment la construcció de l’hotel, però, la instrucció oberta per l’espoli del Palau de la Música detecta un presumpte tràfic d’influències per la requalificació dels terrenys on s’ha d’aixecar. La fiscalia acusaria el tinent d’alcalde Ramon Garcia-Bragado i l’exgerent d’Urbanisme, Ramon Massaguer, de prevaricació i falsedat documental. El 2018 el projecte de construir un hotel quedaria definitivament enterrat amb l’aprovació de la requalificació que destinava els terrenys a equipaments.

Primera exhumació d’una fossa comuna de la Guerra Civil a Catalunya

El mes de juny, en aplicació de la Llei de memòria històrica aprovada al Congrés dels Diputats l’octubre del 2007, es duu a terme la primera obertura d’una fossa comuna de la Guerra Civil a Catalunya. Està ubicada a Gurb i es tracta d’una de les fosses més ben documentades. S’hi troben les restes de 13 cossos, tots d’homes, de diferents edats, i es recuperen diversos objectes. La segona fase se centra a analitzar les proves recollides al laboratori. Aquesta exhumació pretén servir per assentar les bases d’un protocol d’actuació en sintonia amb la futura llei de fosses, aprovada pel Parlament de Catalunya el 2009. Posteriorment, també s’impulsarien iniciatives per part de particulars, com un banc d’ADN de familiars de desapareguts que facilités la identificació de les restes trobades en fosses comunes. El 2019 es descobriria la primera fossa a Barcelona, al barri de Sarrià.

El Banc d’Espanya alerta que les finances públiques perillen

L’informe anual del Banc d’Espanya preveu un augment de la inflació i la pèrdua de poder adquisitiu dels consumidors. Per combatre la desacceleració econòmica i mantenir la competitivitat de les empreses, l’entitat proposa que els salaris no creixin automàticament segons l’IPC. També assegura que la situació econòmica i l’envelliment de la població fan urgent reformar el sistema de pensions per garantir la solvència les finances públiques.

El novembre d’aquest any, la Comissió Europea també confirma que ha arribat la recessió i preveu que l’estat espanyol sigui un dels països que més notaran la crisi econòmica. Brussel·les acusa el Govern espanyol de ser massa optimista en les seves previsions i pronostica que els efectes més greus es produiran el 2010, moment en què començaria la recuperació a la resta d’Europa.

Comencen les obres d’enderroc i transformació de la plaça de les Glòries

El llarg procés de remodelació de la plaça de les Glòries Catalanes fa un pas endavant simbòlic el 10 de juliol amb les primeres intervencions d’enderroc al tambor elevat. El projecte preveu no només l’eliminació del nus viari sinó també una completa reformulació de la zona, amb el trasllat i creació d’equipaments i serveis que inclou una nova ubicació dels Encants Vells i la construcció del Disseny Hub Barcelona, entre d’altres. La previsió, recollida al Compromís per Glòries, signat entre entitats, veïns i Ajuntament el 2007, marca com a data de finalització de les obres el 2014, però el calendari no es compleix. De fet, no seria fins aquell any que el tambor desapareixia completament i s’escolliria per al futur disseny de la plaça el projecte Canòpia urbana, que inauguraria la primera fase l’abril del 2019.

Operació policial contra el clan Jodorovich

Després d’una llarga investigació, la Policia Nacional aconsegueix desarticular el conegut com a clan Jodorovich. Aquesta organització criminal, formada per diversos membres d’una mateixa família, és una de les més importants que opera a la ciutat. S’escorcollen diversos pisos, es confisca un gran arsenal d’armes i es detenen més d’una vintena de persones. El més destacable de l’operació és que, per primera vegada, s’aconsegueix atacar l’estructura financera del grup, dedicat al tràfic d’armes i de drogues, a més del blanqueig de capitals derivat de l’activitat. El 2012 el clan seria condemnat a 180 anys de presó per aquests fets.

Obama fa història en convertir-se en el primer president afroamericà dels Estats Units

El 4 de novembre, els Estats Units celebren eleccions per escollir el 44è president del país, en un context d’esclat de la crisi financera i econòmica. La victòria del candidat demòcrata, Barack Obama, està carregada de simbolisme. És el primer ciutadà afroamericà que assoleix la presidència en un país en què el debat sobre la situació i les reivindicacions d’igualtat de drets de les persones racialitzades és encara candent. Des de Barcelona, els analistes i ciutadans d’origen africà preguntats per betevé coincideixen a pensar que l’elecció d’Obama servirà d’exemple a altres societats i genera esperança en diversos col·lectius que pateixen discriminació.

Tancada d’estudiants universitaris contra el Pla de Bolonya

El 20 de novembre els estudiants es mobilitzen contra el Pla de Bolonya, que consideren que instaura un model que afavoreix la privatització. Fan vaga i es manifesten a la plaça de la Universitat, en una acció de protesta en què la policia actua amb contundència. Centenars d’alumnes es tanquen al rectorat de la Universitat de Barcelona. S’hi estaran quatre mesos, durant els quals altres s’afegirien a la protesta altres centres de Catalunya. La tancada acaba abruptament el 18 de març del 2009, quan els Mossos d’Esquadra desallotgen a cops els estudiants en una intervenció policial polèmica.