L’any 2004 se celebra a Barcelona el Fòrum de les Cultures. Dura 141 dies i el visiten més de 300.000 persones. La ciutat es transforma i amplia serveis coincidint amb l’esdeveniment: es posa en funcionament el Trambaix i el Trambesòs i s’inaugura el primer tram de la rambla de la Mina. Aquest any s’instal·len els primers punts de wi-fi públic de la ciutat, s’aprova l’àrea verda d’aparcament, desapareix definitivament la barriada de Can Tunis i es desallotja el Centre Social Ocupat Hamsa. El 2004 també està marcat pels atemptats de l’11-M i les mobilitzacions ciutadanes per exigir la veritat sobre els fets. En l’esport, destaca el debut de Leo Messi amb el primer equip del Barça.

A continuació us mostrem com betevé va cobrir els esdeveniments més destacats de l’any 2004.

Els atemptats a Madrid causen 191 morts i la ciutadania es mobilitza contra el govern d’Aznar

L’11 de març una desena d’explosions a diferents punts de la xarxa ferroviària de Madrid causen 191 morts i 1.857 ferits. És l’atemptat més greu perpetrat a l’estat espanyol. A tres dies de les eleccions generals, el govern de José María Aznar culpa ETA de l’atac, malgrat les pistes cada vegada més clares que es tracta d’una acció d’inspiració islamista, relacionada amb la intervenció espanyola a la guerra de l’Iraq.

La ciutadania surt al carrer de manera massiva per dir “no a la guerra” i exigir transparència informativa. De manera espontània, es convoquen manifestacions i es crida a participar-hi a través dels missatges de mòbil amb la consigna de “Pásalo”. Els esdeveniments determinen el resultat de les eleccions, que guanya el PSOE liderat per José Luis Rodríguez Zapatero. El 2007 l’Audiència Nacional condemna 21 dels 28 processats pels fets en una sentència en què confirma que autors formaven part d’una cèl·lula ideològicament vinculada a Al-Qaida i que ETA no n’estava implicada.

Arrenca el Fòrum de les Cultures

El 9 de maig del 2004 engega el Fòrum de les Cultures, un gran esdeveniment amb què la ciutat pretén transformar-se i projectar-se a l’exterior en la línia del que havien suposat els Jocs Olímpics del 92. La iniciativa genera força expectació entre els barcelonins i el primer dia centenars de persones fan cua des de primera hora per accedir al recinte. Les primeres opinions són, en general, positives, però hi ha queixes per la poca informació sobre els espais i activitats que s’hi poden trobar.

El Fòrum de les Cultures va durar 141 dies i el van visitar més de 300.000 persones, un xifra inferior al que s’esperava. Respecte a la gestió econòmica, s’hi van detectar irregularitats per part de l’empresa encarregada de les obres, sobrecostos poc clars i excessos en les dietes. El projecte va tenir continuïtat i es va celebrar posteriorment a Monterrey (2007), Valparaíso (2010), Nàpols (2014) i Amman (2016).

El Trambaix entra en funcionament

El 2004 és l’any en què el tramvia torna a Barcelona. El 3 d’abril el Trambaix s’inaugura amb presència de les autoritats i transporta els primers usuaris. El trajecte d’obertura amb passatgers es veu interromput a la carretera de Cornellà per la protesta d’un grup d’ocupes de la masia de Cal Suís d’Esplugues de Llobregat i veïns que tallen la via. La nova infraestructura connecta la ciutat amb l’Hospitalet, Esplugues, Cornella i Sant Joan Despí, i s’organitza en tres línies. Poc després, el mes de maig, també es posa en funcionament el Trambesòs, que connecta Badalona i Sant Adrià del Besòs amb la Vila Olímpica, passant per la plaça de les Glòries.

El Congrés aprova la llei contra la violència de gènere

Pocs dies abans d’acabar l’any, el 22 de desembre, el Congrés aprova la llei integral contra la violència de gènere, una iniciativa pionera a Europa. La llei dota de més mecanismes de protecció per a les dones maltractades i preveu majors penes per als agressors. També inclou l’educació per la igualtat a les escoles i preveu més recursos socials i assistencials per a les víctimes de violència masclista. El text tira endavant amb el suport de tots els grups, però després de mesos de discussions que han acabat limitant mesures com la creació de jutjats específics en aquest àmbit.

Barcelona es declara ciutat antitaurina

El 6 d’abril del 2004 Barcelona es declara contrària a les curses de braus. Dona suport així a la nova llei de protecció dels animals, aprovada el 2003, que en reconeix la personalitat psíquica a més de física. Per consideració de l’alcalde no és realitza una votació de grup, sinó personal i secreta, que té com a resultat 21 vots a favor, 15 en contra i dos en blanc. Barcelona es converteix en la primera ciutat de l’estat en declarar-se antitaurina, seguint l’exemple dels municipis de Tossa de Mar, a Girona, i de Coslada, a Madrid, els únics que fins al moment han adoptat resolucions similars.

S’obre al públic el jaciment arqueològic del Mercat del Born

Les restes arqueològiques trobades al subsol de l’antic Mercat del Born obren al públic l’1 de maig d’aquest any. Els visitants poden accedir a un mirador des d’on apreciar els vestigis, d’entre els segles XIV i XVIII, del barri de pescadors, el de comerciants i el d’oficis relacionats amb el rec Comtal. Es preveu que al juny una segona plataforma permeti observar encara millor l’espai de 8.000 metres quadrats, considerat el jaciment de l’edat moderna més extens i ben conservat d’Europa. Mesos després, l’espai es tanca de nou per fer-hi les obres necessàries per convertir-lo en centre cultural, el que amb els anys acabaria sent El Born Centre de Cultura i Memòria.

Obre la zona de banys del Fòrum

El mes del juny, Barcelona amplia el seu accés al mar amb un espai de bany de característiques diferents a les platges de la ciutat. És la zona de banys del Fòrum, que no té sorra sinó escales pavimentades. Això implica que cal tenir més precaució a l’hora d’accedir a l’aigua i sigui recomanable utilitzar calçat de mar. Els banys del Fòrum, que tenen una longitud de 375 metres, són el primer espai del litoral barceloní que està adaptat per a persones amb discapacitat i mobilitat reduïda i que disposa d’una cadira hidràulica per facilitar l’entrada i sortida de l’aigua.

Enderrocament de Can Tunis

La barriada de Can Tunis, una de les zones més degradades de la ciutat, queda convertida en runa el juny del 2004. Durant una setmana, les màquines treballen enderrocant les cases d’aquest nucli, nascut a finals del segle XIX com a barri de pescadors i situat als peus de la muntanya de Montjuïc. L’Ajuntament ha venut per sis milions d’euros els terrenys al Port de Barcelona, que ampliarà les seves instal·lacions en aquesta zona. La desaparició de Can Tunis implica el desmantellament d’un important focus de venda i consum de droga, fet que preocupa pel possible desplaçament dels toxicòmans que el freqüentaven a altres zones de Barcelona abans que l’administració posi en marxa els dispositius socials i sanitaris necessaris per atendre’ls.

S’accepta a tràmit per primera vegada un cas d’assetjament immobiliari

La querella d’una veïna del Raval contra el propietari del pis on viu de lloguer per haver deixat degradar la seva finca es converteix el maig del 2004 en el primer cas d’assetjament immobiliari acceptat a tràmit a l’estat espanyol. Ho fa l’Audiència Provincial de Barcelona, on la querella per un delicte de coaccions arriba després de ser rebutjada pel jutjat d’instrucció. El cas obre la via a portar davant la justícia per la via penal altres casos similars.

Es crea el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i persones Transsexuals

El 22 de juliol es constitueix el Consell Municipal de Gais, Lesbianes i persones Transsexuals, un òrgan consultiu de l’Ajuntament que té per objectiu defensar i garantir la igualtat de drets i les llibertats d’aquests col·lectius. Es tracta d’un espai de participació en matèria de diversitat sexual i de gènere pioner a l’estat espanyol. En el seu inici en formen part una cinquantena d’entitats i representants dels partits polítics presents al consistori. Amb el temps, ampliaria la seva tasca i denominació al conjunt de col·lectius LGTBI i posaria èmfasi en la seva implicació en la configuració i avaluació de les polítiques públiques en aquest àmbit.

L’Ajuntament instal·la punts de connexió wi-fi gratuït

El gener del 2004 la tecnologia wi-fi d’ús públic arriba a la ciutat. L’Ajuntament instal·la punts de connexió gratuïts a les seus dels 10 districtes amb una cobertura de 100 metres. Això permet als usuaris accedir sense cost al web de l’Ajuntament i fer tràmits en línia, amb un ordinador o agenda electrònica dotats d’una targeta wi-fi. És el primer pas en la implantació de la tecnologia sense fils a diversos equipaments i espais públics de Barcelona.

S’inaugura el primer tram de la rambla de la Mina

El 17 de gener el president de la Generalitat, Pasqual Maragall, i representants dels ajuntaments de Sant Adrià del Besòs i de Barcelona inauguren, al costat dels veïns, el primer tram de la rambla de la Mina. Aquesta part està situada entre els carrers de Cristóbal de Moura i de Ponent, i té 120 metres de llargada, que han d’arribar a un quilòmetre quan la rambla estigui acabada. L’objectiu és que la rambla es converteixi en un eix comercial i de serveis i esdevingui un espai de trobada que contribueixi a millorar la convivència al barri. La urbanització de la rambla s’inscriu en el pla de transformació de la Mina que també preveu la posada en marxa, en uns mesos, d’una escola d’educació infantil i primària, la inauguració d’un centre cultural el 2005 i l’arribada del Trambesòs a mitjans del 2006.

Desallotgen el Centre Social Autogestionat Hamsa

Després de diversos avisos i ajornaments, el desallotjament del Centre Social Autogestionat Hamsa es fa efectiu el 4 d’agost del 2004. El moviment ocupa perd així un dels seus espais més importants i simbòlics a la ciutat. En el moment de l’actuació, en plena matinada, hi ha una desena de persones a les instal·lacions de l’antiga fàbrica ubicada al barri d’Hostafrancs. Hores més tard, el col·lectiu es mobilitza en defensa de la tasca realitzada durant més de vuit anys en aquest espai alternatiu en contraposició a les polítiques socials i de joventut del govern. Després de recórrer diversos punt de la ciutat, la manifestació culmina a La Pedrera, on els ocupes aconsegueixen entrar i penjar una pancarta enmig de les càrregues policials.

S’aprova l’ordenança de l’Àrea Verda d’aparcament

L’Ajuntament aprova l’ordenança que estableix la creació i el funcionament de l’àrea verda. Preveu que, progressivament, s’implementi aquest nou sistema d’aparcament a tota la ciutat, amb excepció de Sant Andreu i Nou Barris. Amb el canvi, el nombre de places d’aparcament regulat a Barcelona passa de 15.000 a 60.000. A diferència de l’Àrea Blava, l’Àrea Verda prioritza els residents de cada zona respecte a la resta d’usuaris: mentre que els veïns poden aparcar fins a una setmana a un preu de 0,20 cèntims per dia, els no residents ho poden fer una o dues hores com a màxim, segons la zona, i a un preu molt superior.

Leo Messi debuta amb el primer equip del Barça

Després de diversos amistosos, el 17 d’octubre del 2004 Leo Messi juga, per primera vegada en partit oficial, amb el primer equip del Barça. És en el derbi entre l’RCD Espanyol i el FC Barcelona, que acaba amb la victòria blaugrana per un gol a zero. Messi surt al terreny de joc el minut 82, en substitució de Deco. Té 17 anys. La mateixa temporada, abans d’acabar l’any, també debuta a la Copa del Rei contra el Gramenet, i a la Lliga de Campions, contra el FC FC Xakhtar Donetsk.

betevé compleix 10 anys

La televisió pública de Barcelona celebra el seu desè aniversari el 3 de novembre del 2004. En aquests anys la proposta de la cadena s’ha ampliat i consolidat. L’informatiu diari de mitja hora ‘Barcelona notícies‘, amb què va començar les seves emissions pel canal 39, ha donat pas a una graella molt més diversa, que combina informació i entreteniment i ha arribat a abastar les 24 hores del dia. També s’ha transformat la imatge corporativa que ha adoptat la denominació BTV i un ull com a logotip.

La mirada de betevé s’ha anat configurant a partir de l’aposta per l’actualitat i la presència al carrer, amb diferents edicions informatives i connexions en directe; per la innovació de formats, amb càpsules temàtiques o creatives cartes d’ajust; i programes d’entreteniment i divulgació com l”Entrevista d’en Joan Barril’, ‘Videomaton’, ‘Telemonegal’, ‘El temps del Picó’, ‘Einstein a la platja’ o ‘Saló de lectura’, entre molts d’altres.