Al carrer Gran de Gràcia 177 hi ha la masia Can Trilla, reconvertida en convent per Ramona Llimargas, una monja que tenia el do de la ubiqüitat, la capacitat de ser a dos llocs al mateix temps.
Llimargas va néixer a Vic a finals del segle XIX, al sí d’una família molt humil. Es diu que era una persona especialment lletja, però molt intel·ligent. De petita ja li deien l’encantada, perquè tenia visions sobrenaturals. Això la va predisposar a la vida religiosa.
Durant la Guerra Civil, Llimargas va aixoplugar a casa seva al bisbe de Vic fins que aquest va poder fugir. Per aquest motiu, els brigadistes la van capturar i la volien afusellar. Però la van perdonar gràcies a què havia salvat la vida del fill del cap de la colla de morir asfixiat.
Cap al final de la Guerra Civil, Llimargas explicava que se li apareixia Franco a Burgos i li deia que resés molt, que resés el Rosari i que no patís, que guanyaria la guerra. Sembla que mai no es va trobar amb el dictador de carn i ossos, però hi tenia un contacte regular a través de les aparicions. Com que ella només parlava català, Franco no l’entenia. Però això no va ser obstacle per establir una bona relació. Ell l’anomenava “la madre catalana”.
Vident de Franco
Llimargas es va convertir en vident de Franco. A les seves trobades virtuals, ell li va parlar d’alguna estratègia de la Batalla de l’Ebre i ella li va dir que no assistís a un dinar a Saragossa perquè l’enverinarien. Llimargas també es va aparèixer, segons deia, a alguns militars republicans, però aquests no li van fer gaire cas.
Llimargas va esdevenir monja sota el nom de germana Ramona. La seva vocació era cuidar malalts. En acabar la guerra, va muntar un petit convent a les golfes de la masia Trilla on els atenia. Algunes d’aquestes persones deien haver tingut contacte amb ella a les trinxeres estant, quan ella sempre havia estat a Vic. Això va refermar la idea que podia estar a dos llocs alhora.
La germana Ramona, segons la llegenda, va morir voluntàriament, quan va assumir la malaltia d’una dona amb fills que estava a punt de morir d’un càncer de mama. De manera excepcional, i contra les normes d’higiene de la ciutat, es va permetre enterrar Llimargues dins la capella de Gràcia. Era el 8 d’octubre de 1942.
Sobre Ramona Llimargas es conserva molt poca literatura i només les monges de la seva germandat n’han conservat la seva memòria.
