El barri de Sant Antoni va acollir un dels vuit canòdroms que ha tingut Barcelona. Es deia Canòdrom Pabellón i era a tocar de la plaça d’Espanya, en el sector d’oci popular de la ciutat. ENRIC MARCH, historiador " s’hi van fer espectacles esportius de tota mena: bàsquet, boxa, lluita lliure, però el que més va quedar van ser els dos campionats del món d’hoquei patins, que es van fer aquí el 1951 i el 1954. Aquest és el primer canòdrom que es construeix durant la postguerra, però durant la República Barcelona havia tingut ja quatre canòdroms." Era un dels pocs entreteniments per a la gent modesta, a banda del teatre i el cinema. I com que a Barcelona sempre hi ha hagut una llarga tradició d’apostes, les competicions de llebrers van tenir èxit. L’edifici era molt gran, hi cabien fins a 10.000 persones. Aviat es va anar deteriorant, sobretot les grades superiors, i en els anys 70 ja mostrava un aspecte decadent. ENRIC MARCH, historiador "Com que prèviament havia estat un palau d’esports, doncs tenia una estructura molt més complexa i aquesta mateixa estructura doncs li donava un caràcter sinistre." El fotògraf Jordi Sarrà va immortalitzar el canòdrom.. Era un ambient bàsicament masculí, encara que també hi anaven dones. Gran part del públic s’hi passava tot el dia, des que començava la primera cursa fins a l'última, que es feia a la nit. El Canòdrom Pabellón va tancar definitivament l'any 1999.

L’any 1932 el govern de la República va legalitzar les apostes, que a Barcelona van tenir molt bona acollida. Aquest és un dels motius pel qual el Palau dels Esports de la plaça d’Espanya es va convertir en el Canòdrom Pabellón, el 1953. En aquella època ja n’hi havia quatre a la ciutat.

El Canòdrom Pabellón es va inaugurar com a tal el dia de Reis de 1953, però com a pavelló d’esports ja funcionava des de 1950. En aquest primer període va acollir dos mundials d’hoquei sobre patins i altres espectacles esportius. També s’hi van celebrar vetllades de boxa i espectacles esportius, com el primer que es va fer a l’estat dels Harlem Globe Trotters. A finals dels anys 70, durant la Transició, va ser escenari de mítings polítics, però l’estructura ja estava força deteriorada.

Als anys 80 i 90 es va convertir en un espai fora del temps i cada vegada més decadent. Va tancar l’any 1999 i actualment en el lloc que ocupava hi ha una seu de l’ONCE.