Deia Arthur Miller que “el teatre no pot desaparèixer perquè és l’únic art en què la humanitat s’enfronta a si mateixa”. Tot i que també opinava que veure una obra teatral no consisteix a seure individualment davant de la televisió. És una acció compartida amb la resta de la platea. Però la distància que ha imposat el coronavirus entre els espectadors fa que, en aquests moments, el teatre només pugui ser gaudit a través de les limitacions d’una pantalla, en el confinament provocat per la quarantena. Amb els teatres tancats i les funcions cancel·lades, proliferen les iniciatives per mantenir viva l’escena.

#Teatreacasa amb el grup Focus

El grup Focus, que gestiona alguns dels grans teatres de Barcelona, es suma a les iniciatives per portar el teatre a casa. Al seu web ens ofereix, gratuïtament, els espectacles ‘Adossats’, de Ramon Madaula, que es va poder veure al Teatre Romea el 2018, i ‘El fantasma de Canterville’, d’Oscar Wilde i amb Joan Pera, que es va veure al Teatre Condal el 2018. A més, també posa a disposició del públic les adaptacions en format de tv-movie de quatre altres èxits teatrals: ‘El nom’, amb Joel Joan, ‘Desclassificats’, d’Abel Folk i Joan Riedweg, i ‘Res no tornarà a ser com abans’ i ‘Germanes’, les dues de Carol López.

Sala Flyhard

Des de la Sala Flyhard també s’han sumat a la iniciativa i engeguen #LaFlyhardaCasa amb què posen a disposició dels espectadors algunes de les obres que han produït al llarg de l’any. Alguns dels muntatges que han obert ja al seu canal de Vimeo són ‘Tortugues: la desacceleració de les partícules’, de Clàudia Cedó, ‘La pols’, de Llàtzer Garcia   i ‘New Order’, de Sergi Pompermayer. Aquesta setmana han afegit tres espectacles més: ‘Sàpiens’, de Roc Esquius, ‘Refraccions’, de Concha Milla i ‘Mata al teu alumne’, de Carles Mallol.

El Teatre Lliure, des de casa

El Teatre Lliure ha llançat la campanya #LliureAlSofà a les seves xarxes socials. Els espectadors podran fer el visionat complet d’obres teatrals a través del seu canal de YouTube mentre duri el confinament. Aquesta setmana ens proposen ‘El temps que estiguem junts’, de Pablo Messiez, un espectacle escrit a partir del taller que el dramaturg i director argentí va impartir amb la desapareguda Kompanyia Lliure. L’espectacle es podrà veure del dijous 2 al dissabte 4 d’abril a les 20h. i el diumenge 5 d’abril a les 18h.

A més a més, el Teatre Lliure està publicant a través de fils de Twitter el text de diverses peces breus de l’espectacle ‘Clàssics desgenerats’, estrenat la temporada passada dins del cicle Dones Lliures. S0ta l’etiqueta #TeatreAlFil, es poden llegir peces clàssiques des de la perspectiva de gènere de Carla Rovira, Clàudia Cedó i Denise Duncan, entre d’altres. Per últim, #15dies15anècdotes farà memòria a Instagram d’alguns dels espectacles més emblemàtics que han passat pel Lliure i algunes curiositats de cada producció.

La setmana passada vem poder veure ‘Jane Eyre: una autobiografia’, dirigida per Carme Portaceli a partir de la novel·la de Charlotte Brontë. El muntatge li va valer a Ariadna Gil el Premi Butaca 2017 a Millor Actriu i a Abel Folk el de Millor Actor de repartiment. També s’han pogut veure l’adaptació de Marc Rosich del ‘Renard o el Llibre de les bèsties’ de Ramon Llull i el ‘Hamlet’ de William Shakespeare, dirigida per Pau Carrió i protagonitzat per Pol López.

No et desballis!, al Mercat de les Flors

La dansa també s’ha enfilat a internet durant aquests dies. Mentre busquen forat al calendari de la propera temporada per reprogramar les cancel·lacions del març i l’abril, al Mercat de les Flors proposen un seguit de continguts digitals al seu web sota el títol de ‘No et desballis!’. Cada tres dies proposaran un menú coreogràfic de tres plats que inclourà espectacles sencers, reflexions sobre el món de la dansa i retrats coreogràfics de diverses figures escèniques. El primer àpat d’aquesta degustació va incloure ‘Three Times Rebel’, una exploració sobre la desigualtat de gènere de Marina Mascarell. L’àpat que ens ofereixen aquesta setmana, fins al 2 d’abril, és la fusió dels estils d’Israel Galván i Akhram Khan, que busquen establir un nou gènere de la dansa a ‘Torobaka’.

Teatre Eòlia

També s’ha llençat a emetre en obert algunes de les seves obres al seu canal de YouTube (#TeatreEnPijama). Després d’un clàssic de la casa com ‘La Maternitat d’Elna’, basada en l’obra d’Assumpta Montellà i dirigida per Josep Galindo, a partir de l’1 d’abril i fins al dia 3 s’hi podrà veure ‘P.A.U. (Paisatges als ulls)’. Escrita i dirigida per la sociòloga Carolina Llacher, l’espectacle ens presenta a tres immigrants senegalesos que pugen a l’escenari per explicar-nos la seva experiència real sense la mediació d’actors.

 

Tricicle

La companyia Tricicle ofereix cada setmana un dels seus espectacles per fer més lleuger el confinament. El primer espectacle que va oferir Tricicle va ser ‘Sit’, que es va poder veure el 25 de març. El segon espectacle és ‘Manicomic’, i el podràs veure dijous, 2 d’abril, a partir de les 20.15 h en aquest enllaç.

Mostra Igualada

La Mostra Igualada s’havia de celebrar entre el 26 i el 29 de març, i la crisi del coronavirus no ho farà possible. En lloc d’això, la veterana fira de teatre infantil i juvenil ha ofert alguns dels seus espectacles programats per a aquesta edició en el seu canal de YouTube. Sota el títol de ‘La Mostra a casa’, s’han penjat un total de 17 espectacles, 2 espectacles resumits i 24 clips d’entrevistes i reportatges de companyies teatrals. Entre els espectacles hi ha propostes internacionals com la dels anglesos Little Soldier Productions, i d’altres d’autors de l’Estat com Pep Bou o El Patio Teatro.

 

Sala Versus Glòries

S’afegeix a la campanya oferint un enllaç a l’obra ‘Eli’, de Roc Esquius amb Jaume Casals i Pep Anton Muñoz.

 

La Calòrica

Les companyies teatrals també han vist aturada la seva activitat escènica durant l’estat d’alerta i moltes han decidit compartir els seus muntatges a internet. Per a La Calòrica, la crisi del coronavirus ha interromput la seva gira del març i ha coincidit amb l’any del seu desè aniversari que van celebrar al Teatre Lliure amb una nova producció del seu primer muntatge, ‘Feísima enfermedad y muy triste muerte de la reina Isabel I’. Faltarà veure si aquesta companyia, que es caracteritza per abordar a través de l’humor temes generacionals de crítica social, s’inspira en la situació actual per a alguna de les seves futures creacions. De moment, alguns dels seus èxits, com ‘Fairfly’, ‘Bluf’ i ‘Sobre el fenomen de les feines de merda’ es poden veure sencers al seu canal de Vimeo.

La Ruta 40

La covid-19 va permetre per pocs dies a La Ruta 40 acabar les funcions de ‘Sacarina’ previstes fins al 7 de març a El Maldà. Així que fins que puguin tornar a omplir el teatre amb les seves representacions, la companyia barcelonina creada el 2011 també ha pujat les seves obres a la xarxa. Durant aquests dies es poden veure al seu canal de Vimeo muntatges com ‘Una lluita constant’, que van fer amb Carlota Subirós, o ‘La col·lecció‘, de Harold Pinter.

LA minimAL

La companyia independent ha volgut compartir la seva trilogia: ‘El suïcidi de l’elefant hipotecat’, ‘La supervivència de les lluernes’ i ‘Apocalyse Uploaded’. També podeu veure ‘Els reis de Shakespeare escriuen el discurs de PHILLIPE THE SIXTH’.

‘F.R.A.U.’

També estan disponibles a internet, gentilesa de Centaure Produccions, les set hores que dura l’obra F.R.A.U, estrenada al Grec 2016.

‘Màtria’

Però no només han estat diversos teatres i companyies els qui s’han sumat a l’etiqueta #TeatreAlSofà. També ho han fet creadores com Carla Rovira, que també comparteix a través de YouTube el seu muntatge ‘Màtria’, una reivindicació de la memòria familiar que s’erigeix contra la política de l’oblit.

‘Llibert’

L’actriu i dramaturga Gemma Brió ha compartit el vídeo d’aquest muntatge sobre la pèrdua.

La Caldera

Aquest centre de creació està compartint en el seu perfil de Facebook vídeos relacionats amb el món de la dansa. La primera proposta és una conversa amb la coreògrafa Jone San Martín.

#ElLiceuaCasa

El Gran Teatre del Liceu se suma a l’oferta virtual amb el programa #ElLiceuaCasa, en què comparteix algunes de les seves produccions de temporades anteriors a través de diferents canals, com per exemple la plataforma digital My Opera Player, amb el codi OperaEnCasa. Però també els més petits podran gaudir de grans òperes sense sortir de casa perquè la programamció també inclou quatre muntatges per a públic familiar. Els espectadors poden accedir en obert al seu canal de Youtube a tres espectacles de Comediants: ‘La petita flauta màgica’, ‘La Ventafocs’ i ‘El jove barber de Sevilla’. El conte simfònic ‘Pere i el llop’, de Serguei Prokófiev, tanca el primer lliurament d’aquesta programació que compta amb material didàctic de cada peça per fer l’experiència operística més enriquidora per als més petits.

La Teatroteca, un Netflix teatral i gratuït

A banda de les propostes sorgides durant el confinament, la xarxa ofereix altres plataformes per veure teatre en línia de manera gratuïta. Una d’elles és la Teatroteca, una mediateca creada pel Centro de Documentación Teatral del Ministeri de Cultura que emmagatzema milers d’espectacles gravats que es poden veure en “streaming”. Només és necessari registrar-se al web i a través d’aquest compte gratuït es pot reservar el visionat de tot tipus d’obres, des de representacions històriques del Segle d’Or fins a teatre contemporani, a banda d’espectacles infantils i de dansa.

També es poden visionar a internet l’arxiu d’obres teatrals de TVE Catalunya emeses pel programa ‘Estudio 1’ entre el 1975 i el 1994.  Entre el repertori figuren muntatges mítics de companyies com Dagoll Dagom (‘Glups!’, ‘Antaviana’) o d’altres de figures tan emblemàtiques com Anna Lizaran (‘Maria Estuard’, ‘Quartet’). El Museu de les Arts Escèniques de l’Institut del Teatre també posa a disposició del públic de manera gratuïta els espectacles de teatre i dansa del seu Arxiu Audiovisual.

Circ en línia

A l’Ateneu Popular 9 Barris la crisi del coronavirus també ha obligat a cancel·lar tots els tallers i cursos, a banda d’espectacles com ‘No es país para negras’ i fins i tot la Gala Solidària de Circ, prevista per al passat diumenge. A l’espera de poder reprogramar les produccions en viu, també s’han volgut sumar als continguts en línia i comparteixen al seu web espectacles de circ sencers per a tots els públics. Entre d’altres, es poden visionar algunes de les darreres propostes del Circ d’Hivern, un projecte que es va iniciar el 1996 i que ja ha celebrat 24 edicions. Un dels muntatges més recents que han compartit és ‘Nu’, corresponent a l’edició 2019. Aquesta peça, dirigida per Quim Girón, parla de les relacions humanes i de la interacció amb els objectes.

Dramatúrgies del coronavirus

El confinament i la reclusió poden ser aliats necessaris de l’escriptura i els dramaturgs i dramaturgues ho estan demostrant a les xarxes socials sota l’etiqueta #coronavirusplays, una crida a la creació col·lectiva que va iniciar Jordi Casanovas. El funcionament és senzill, algú escriu un monòleg inspirat en el coronavirus , de màxim 3 minuts de durada,. i després una actriu o actor grava un vídeo interpretant el text i el comparteix a internet. L’èxit de la cadena, que ja suma desenes de propostes actorals i de text, ha fet que ja comencin a aflorar idees per editar-les en un llibre.

Assajar és de Covards

Ja fa vuit temporades que la companyia Casa Real converteix el Tantarantana en un corral amb l’equivalent teatral a les jam sessions de jazz: ‘Assajar és de covards’. Un projecte que porta al límit la capacitat d’improvisació de les artistes que hi participen, que no coneixen els textos que hauran de portar a escena ni l’equip amb què hauran de treballar. Acostumades a aquest nivell de risc, era d’esperar que el confinament del Coronavirus no fos cap obstacle perquè les promotores d’aquestes vetllades seguissin creant funcions úniques i irrepetibles.

 

Sala Trono

La sala tarragonina ofereix cada cap de setmana una de les seves produccions en el seu horari habitual: divendres i dissabte a les 20.30 h i diumenge a les 18.30 h. El cap de setmana passat va ser el torn de ‘Killer’, de Guillem Clua; ‘Vaselina’, de Gabriele di Luca; i ‘El don de las sirenas’, de Pere Riera.