judici presos politics

L’1 d’octubre és el primer dia d’un calendari polític llarg i mogut. A continuació fem un resum de les dates clau que ajuden a entendre en quin punt es troba el procés sobiranista català, recordant l’entrada a presó de membres del govern Puigdemont i la marxa d’altres fora de Catalunya, així com les mobilitzacions de la ciutadania.

3 d’octubre

Després de la jornada del referèndum, el 3 d’octubre es va convocar una aturada general arreu de Catalunya, amb una manifestació contra l’actuació policial de l’1 d’octubre. Aquest mateix dia va ser quan el rei Felip VI va enviar un missatge institucional contundent des del palau de La Zarzuela. El monarca va reiterar que calia “assegurar l’ordre constitucional”, un missatge que va rebre una cassolada posterior.

7 i 8 d’octubre

Es van organitzar manifestacions a Barcelona els dies posteriors: una per demanar diàleg que va omplir la plaça de Sant Jaume de color blanc, i una altra de Societat Civil Catalana a favor de la unitat d’Espanya.

10 d’octubre

És el dia en què l’aleshores president de la Generalitat, Carles Puigdemont, després de presentar els resultats del referèndum de l’1 d’octubre al Parlament va proclamar la independència i la va suspendre temporalment, segons va dir després, a favor d’un diàleg amb l’Estat espanyol per trobar una solució acordada al conflicte.

11 d’octubre

L’endemà, 11 d’octubre, el també aleshores president del Govern espanyol, Mariano Rajoy, va donar un termini a Carles Puigdemont perquè aclarís si havia o no declarat la independència.

16 d’octubre

L’Audiència Nacional va enviar a presó sense fiança els aleshores presidents de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), Jordi Sànchez, i d’Òmnium Cultural, Jordi Cuixart, acusats de sedició. Tots dos van comparèixer a Madrid per les concentracions del dia 20 de setembre davant la seu de la conselleria d’Economia.

17 d’octubre

Més de 200.000 persones es van concentrar a la Diagonal, a la confluència amb el passeig de Gràcia, en suport de Sànchez i Cuixart, empresonats a Soto del Real el dia abans. Les espelmes van omplir de llum la Diagonal.

27 d’octubre

El dia 27 d’octubre del 2017 és el dia en què el Senat va donar llum verda a l’aplicació de l’article 155. La cambra ho va aprovar per majoria absoluta. Aquell mateix dia, el Parlament de Catalunya havia proclamat la república catalana i Mariano Rajoy va dissoldre posteriorment el Parlament i va convocar eleccions per al 21 de desembre.

30 d’octubre

El 30 d’octubre es va saber que Carles Puigdemont havia viatjat a Bèlgica, juntament amb altres membres del seu govern per posar-se en mans d’un advocat belga especialitzat en drets humans.

2 i 3 de novembre

Un mes després de la celebració del referèndum de l’1 d’octubre, es van començar a produir les primeres citacions judicials. Carles Puigdemont, des de Bèlgica, va assegurar no haver rebut cap citació per anar a declarar a l’Audiència Nacional els dies 2 i 3 de novembre. Alguns membres del govern Puigdemont van decidir tornar a Espanya i la magistrada de l’Audiència Nacional Carmen Lamela va ordenar la presó provisional sense fiança per risc de fuga i de reiteració delictiva per als aleshores vicepresident del govern, Oriol Junqueras, i set consellers de l’executiu català destituïts: Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Carles Mundó, Dolors Bassa, Meritxell Borràs i Joaquim Forn, pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació de fons.

8 de novembre

La Intersindical-CSC va convocar una vaga per protestar contra “la regressió dels drets laborals i socials” i la precarietat que tenia com a rerefons el nou decret del Govern espanyol que facilitava el trasllat de seus d’empreses de Catalunya a altres regions de l’estat.

9 i 10 de novembre

L’aleshores presidenta del Parlament, Carme Forcadell, va entrar a presó i l’endemà va sortir-ne després de pagar una fiança.

11 de novembre

Amb l’empresonament de polítics i líders sobiranistes, 750.000 persones van omplir el carrer de la Marina, més de tres quilòmetres de via, per clamar per l’alliberament dels consellers empresonats i els Jordis.

12 de novembre

El suport a l’article 155 per part del PSOE va afectar directament el pacte de govern a l’Ajuntament de Barcelona. Les bases de Barcelona en Comú van decidir trencar el pacte amb el PSC, liderat per Jaume Collboni, a Barcelona, ja que no se’n van desmarcar.

4 de desembre

El magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir mantenir en presó incondicional Oriol Junqueras, Joaquim Forn, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, i va acordar presó eludible amb fiança de 100.000 euros per a la resta de consellers: Raül Romeva, Jordi Turull, Josep Rull, Carles Mundó, Dolors Bassa i Meritxell Borràs. Més tard, tots ells van tornar a entrar a la presó, però podien fer campanya electoral pels seus respectius partits.

21 de desembre

El 21-D va ser el dia de les primeres eleccions catalanes convocades pel Govern espanyol. Va ser una campanya atípica, ja que hi havia diversos membres de les llistes que es trobaven a presó. La formació encapçalada per Inés Arrimadas, Ciutadans, va guanyar les eleccions, però la majoria independentista continuava tenint majoria a la cambra del Parlament.