El conseller de Polítiques Digitals i Administració Pública, Jordi Puigneró, ha retret a l’alcaldessa, Ada Colau, que Barcelona no tingui cap plaça dedicada a l’U d’Octubre: “Com pot ser que, un any després, senyora alcaldessa Colau, encara no hi hagi un espai per homenatjar les persones que també es van partir la cara a la ciutat de Barcelona?”, ha criticat Puigneró.
El conseller ho ha dit durant una concentració a Girona, amb motiu de l’aniversari de l’1-O, on ha felicitat l’alcaldessa de la ciutat, Marta Madrenas, per precisament haver posat el nom U d’Octubre de 2017 a una plaça de la ciutat.
Asens respon a Twitter
En un acte aquest migdia al CAP Guinardó, l’alcaldessa ha evitat respondre el conseller. Qui sí que ho ha fet ha estat el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, en dues piulades a Twitter. Asens ha recordat a Puigneró que l’Ajuntament ha obert un espai sobre l’1-O a la Model fins al 16 d’octubre i el convida a assistir-hi.
En un segon tuit, el tinent d’alcalde recorda al conseller que el consistori és “l’única administració” personada com a acusació popular en les causes obertes contra l’actuació policial l’1-O. “No contribueixi a dinamitar ponts i consensos”, rebla Asens en la piulada.
Benvolgut conseller @jordiPuignero. Des del dijous 27S i fins el 16O, el govern de BCN dedica un espai permanent a l’#1oct amb la mostra #1OCTiMÉS. Tot i que estic segur que ja n’era conscient, està del tot convidat a #LaModel (1/2)https://t.co/uB73fLl9qh
— Jaume Asens (@Jaumeasens) 1 de octubre de 2018
Dir-li tb que com a capital del país som l’única administració que està personada com acusació popular en totes les causes obertes contra els abusos policials de #1oct. No falti a la veritat i no contribueixi a dinamitar ponts i consensos 👇 (2/2) pic.twitter.com/IsK4MhKBH6
— Jaume Asens (@Jaumeasens) 1 de octubre de 2018
El govern Colau ja s’hi va oposar al desembre
Dos mesos després de l’1-O, al desembre del 2017, ERC va fer un prec en una comissió per posar el nom d’U d’Octubre a un carrer de la ciutat com a homenatge a les persones que van defensar els punts de votació. El govern Colau ho va rebutjar. El comissionat de Programes de Memòria, Ricard Vinyes, va mostrar-se partidari de “deixar passar el temps” per prendre “una decisió reposada”.
Fonts municipals han explicat a betevé que canviar de nom un carrer no és decisió d’alcaldia, sinó que respon a un procediment reglat. Cal que es faci la petició a la Ponència del Nomenclàtor, que és qui en té l’última paraula. L’últim canvi de nom d’un espai públic va passar, precisament, aquest diumenge. Els Jardins del Príncep de Girona van passar a dir-se del Baix Guinardó, tal com havien reclamat les entitats veïnals.
