Els qui segurament no són a Brussel·les, de moment, són el vicepresident destituït de la Generalitat, Oriol Junqueras, que aquest matí ha acudit a la reunió de la Permanent Nacional d’ERC; i el conseller destituït de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, que ha anat a treballar a la seva conselleria amb normalitat, tot i l’aplicació de l’article 155 i haver estat destituït. Rull ja deixava intuir en un tuit una certa connexió amb Bèlgica, ja que el seu despatx tenia simbologia relacionada amb aquell país. De fet, durant el cap de setmana s’havia especulat amb la possibilitat que Brussel·les fos una possible destinació per demanar asil polític.

 

Qui també dóna una pista sobre quin pot ser el futur més immediat de Puigdemont és el diputat de Junts pel Sí, Lluís Llach, qui al seu compte de Twitter ha publicat un missatge explicant  els motius que han portat el president destituït a Brussel·les

 

La marxa del president de la Generalitat coincideix amb el mateix dia que el fiscal general de l’Estat ha interposat una querella contra el govern per rebel·lió, sedició i malversació.

Puigdemont contracta un advocat de Drets Humans

Segons han explicat diversos mitjans de comunicació, l’advocat especialitzat en Drets Humans Paul Bekaert ha confirmat que el president de la Generalitat l’ha contractat. També ha afirmat que aquesta tarda s’han reunit a Brussel·les, però que no s’ha decidit res concret sobre si finalment demanarà asil polític. Fa anys que l’advocat Bekaert ja havia defensat peticions d’asil que van fer membres d’ETA.

Ja hi va haver un president català exiliat a Bèlgica

Segons ha explicat l’historiador i periodista Josep Martí Vallverdú, el president Francesc Macià “ja es va exiliar a Bèlgica en la dècada dels anys 20, coincidint amb la dictadura de Miguel Primo de Rivera“. Detalla que es tracta de circumstàncies “de difícil comparació“, però reconeix que hi ha similituds: “Es tracta de dos líders nacionalistes que s’oposen a un règim espanyol autoritari, tot i que l’actual règim no es pot comparar amb la dictadura de Primo de Rivera”. Amb tot, Martí reconeix que sí que hi ha un nexe que uneix tots dos casos. Afirma que “el rei Alfons XIII, rebesavi de l’actual monarca, va unir la seva sort al règim autoritari del general Primo de Rivera; i és aquí on es pot obrir un paral·lelisme”. Segueix amb què “l’actual cap de l’Estat, Felip VI, ha unit la seva sort a la política del govern del PP, bastant autoritari”.