La causa per rebel·lió al Tribunal Suprem es basa en els fets de l’1 d’octubre i el 20 de setembre. En totes dues jornades, el jutge instructor Pablo Llarena hi veu violència. En la interlocutòria de processament, compara la mobilització del 20-S amb una “presa d’ostatges amb trets a l’aire” mentre que l’1-O acusa el nucli dur del govern de conjurar-se per celebrar la votació per fer que l’Estat de dret “es rendís a la determinació violenta d’una part de la població”. Per a l’advocat de Puigdemont, Jaume Alonso-Cuevillas, “l’única violència que hi va haver 1-O va ser la violència desproporcionada de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil” i destaca que la justícia alemanya va rebutjar extradir Puigdemont pel delicte de rebel·lió. “Això a qualsevol altre país el faria reflexionar”, considera.

A banda de la rebel·lió, Llarena també acusa de malversació part del govern Puigdemont, a qui va obligar a abonar una fiança de 2,1 milions d’euros per suposadament haver pagat el referèndum amb fons públics. Sobre la base d’aquests dos delictes, el jutge ha mantingut a presó preventiva, pràcticament durant tota la investigació, nou líders sobiranistes —Oriol Junqueras, Jordi Turull, Josep Rull, Raül Romeva, Joaquim Forn, Carme Forcadell, Dolors Bassa, Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. En totes les peticions, els ha denegat la llibertat per risc de reiteració delictiva i risc de fuga al·legant principalment que Puigdemont i quatre consellers van marxar a l’estranger.

Sobre això, l’advocada de Cuixart denuncia que el Suprem en cap interlocutòria no ha argumentat la presó preventiva del president d’Òmnium. Remarca que sent l’únic líder de la societat civil “els resulta més difícil justificar el manteniment de presó”.

Les defenses denuncien vulneració de drets

A més de les presons preventives, les defenses asseguren que s’han vulnerat altres drets que posen en dubte la independència de la cúpula judicial espanyola. Cuevillas denuncia que els van notificar la declaració a l’Audiència Nacional un dia festiu i l’endemà havien de ser a Madrid. “És intolerable”, diu Cuevillas, tenint en compte que és “una querella que imputa el delicte més greu que hi ha el codi penal, més que assassinat i que el terrorisme, 30 anys de presó”. Roig també denuncia que “s’ha fet una instrucció al dictat de les acusacions” ja que només ha durat nou mesos tot i haver-la allargat un any més i, segons l’advocada, Llarena ha denegat diligències d’investigació de les defenses.

L’esperança, Estrasburg

Ara que fa un any de l’1 d’octubre, les defenses de tots els acusats encaren el judici, que previsiblement serà aquest hivern, amb esperança. Cuevillas diu que “la lògica” seria que la Fiscalia General de l’Estat els retirés els càrrecs de rebel·lió i malversació o bé que el Suprem els absolgués. Admet però que “les esperances són limitades” i no descarten acudir al Tribunal Europeu de Drets Humans, a Estrasburg i que sigui aquest qui els doni la raó.

Roig es mostra positiva i assegura que “entomarem el judici amb tota la força i desplegant totes les proves”. Assegura que “com que tenim tota la raó del món i la podem provar, confiem que es faci justícia en un moment o un altre”.