Barcelona és una ciutat que traspua art per tot arreu. Museus, edificis, esdeveniments culturals, escoles d’art, grafits i murals, i també escultures a la via pública. Molts dels monuments que hi ha al carrer s’hi van instal·lar entre els anys 1980 i 2000. D’una banda, perquè amb la caiguda del franquisme, l’any 1975, el nou Ajuntament va tenir la iniciativa d’augmentar les actuacions públiques i va fer encàrrecs especials a artistes de renom. D’altra banda, perquè amb els Jocs Olímpics del 92 també es van encarregar moltes obres d’art per posar al carrer. La majoria ja en formen part de la nostra memòria visual i de l’urbanisme de la ciutat, però potser no en sabem l’autor o l’origen. Nosaltres us en proposem una vintena perquè conegueu millor aquests estàtics habitants dels carrers de la ciutat.
1
‘Barcino’, de Joan Brossa
Davant la muralla romana de Barcelona, al costat de la Catedral, hi ha aquest poema visual de Joan Brossa amb la paraula “Barcino”, el nom romà de Barcelona. Les lletres, sis de bronze i una d’alumini, segueixen la línia de les poesies visuals de l’artista barceloní. Amb aquesta escultura Brossa va fer el seu homenatge particular als orígens de la ciutat.
‘Barcino’, de Joan Brossa
Plaça Nova
Any d’instal·lació: 1994
2
‘Carmela’, de Jaume Plensa
Quan el 2016 aquest cap de 4,5 metres de ferro de la nena Carmela es va situar davant del Palau de la Música, havia de ser una instal·lació temporal, però la demanda dels veïns va fer que al final s’hi hagi pogut quedar. Jaume Plensa, l’escultor barceloní més universal i potser el menys valorat a casa seva, va decidir cedir la seva icònica figura de manera gratuïta a la ciutat, davant la càlida acollida que va tenir. De moment, la cessió és fins al 2008, però qui sap si la ‘Carmela’ continuarà sent una habitant més de Ciutat Vella, tal com continuen demanant els veïns de la zona. Plensa té una altra escultura al Verdum que, a diferència de Carmela, va generar força rebuig per part del veïnat.
‘Carmela’, de Jaume Plensa
Carrer del Palau de la Música, 4-6
Any d’instal·lació: 2016
3
‘Coqueta’ i ‘Meditació’, de Josep Granyer i Giralt
Als dos extrems de la rambla de Catalunya, una tocant la Diagonal i l’altra just abans d’arribar a la Gran Via, trobem dues de les escultures més populars de Barcelona: la ‘Coqueta’, una girafa que posa a l’estil d’una model o una “maja”, i ‘Meditació’, un bou pensador en actitud reflexiva. Animals humanitzats o humans animalitzats? Les dues obres són de Josep Granyer i Giralt, un polifacètic artista barceloní que va treballar tant l’escultura com el gravat i la il·lustració.
‘Meditació’ i ‘Coqueta’ van ser instal·lades a la rambla de Catalunya l’any 1972 per iniciativa de l’Associació d’Amics de la Rambla, formada per comerciants de la zona. La idea original era crear un petit zoo inanimat amb 10 escultures de Josep Granyer al llarg de la Rambla. Finalment, segurament per qüestions financeres, el projecte va quedar només en aquestes dues escultures, que desperten la simpatia de tothom.
‘Coqueta’ i ‘Meditació’, de Josep Granyer i Giralt
Rambla de Catalunya
Any d’instal·lació: 1972
4
‘David i Goliat’, d’Antoni Llena
Aquesta escultura de la Barceloneta, obra d’Antoni Llena, s’havia d’instal·lar per les Olimpíades, però des del principi va tenir problemes tècnics i això en va suposar el retard. La careta del gegant és com una gran vela que pot arrossegar el vent i les tres potes que la subjecten no són prou fortes. A més, la proximitat amb el mar origina oxidacions i també s’hi acumula aigua. S’hi han fet diverses restauracions per fer-la més forta, però tot i això, l’escultura va caure, per exemple, amb el temporal Gloria. Però, igual que David, aquesta figura no es rendeix contra Goliat i continua dempeus. A Barcelona, de fet, hi ha una altra escultura amb el mateix nom. Feta per l’escultor Roy Schifrin, es troba al districte d’Horta-Guinardó i ret homenatge a les Brigades Internacionals.
‘David i Goliat’, d’Antoni Llena
Parc de les Cascades
Any d’instal·lació: 1992
5
‘Desconsol’, de Josep Llimona
A l’estany de la plaça d’Armes del Parc de la Ciutadella hi sura una noia desconsolada. Aquesta figura femenina és, en realitat, una còpia de la còpia de l’original, feta per l’escultor modernista Josep Llimona l’any 1903. La primera còpia per posar a l’estany es va fer el 1917, en marbre i una mica més gran. Després es va traslladar al magatzem del MNAC, on ha estat 33 anys, i ara es troba al Palau de la Generalitat. La que podem veure a l’estany és, doncs, una rèplica més moderna. Sembla que la idea inicial era que aquesta figura formés part d’un panteó funerari. Probablement, per això, la peça representa una dona en actitud de desconsol i tristor absoluts.
‘Desconsol’, de Josep Llimona
Parc de la Ciutadella
Instal·lació: 1917 (ara és una rèplica)
6
‘Dona i ocell’, de Joan Miró
En un dels extrems del Parc de Joan Miró s’erigeix l’escultura ‘Dona i ocell’, de l’artista barceloní Joan Miró. Amb 21 metres d’alçària, l’escultura pot recordar una forma fàl·lica, però la presència d’una incisió negra vertical ens descobreix que, en realitat, es tracta d’una clara referència al cos femení. El títol original de la peça era ‘Dona-bolet amb barret de lluna’, ja que la figura femenina queda culminada per un barret i una mitja lluna. Aquesta és una de les representacions mironianes dels ocells, els éssers que, segons l’artista, connecten el món terrenal amb el món del astres.
‘Dona i ocell’, de Joan Miró
Parc de Joan Miró
Data d’instal·lació: 1983
7
‘Elogi de l’aigua’, d’Eduardo Chillida
Com sol ser comú amb l’obra d’Eduardo Chillida, quan mires les seves peces saps qui n’és l’autor. ‘Elogi de l’aigua’ no és diferent i és evident qui ha ideat aquest bloc de 54 tones de formigó que se sosté per uns cables d’acer damunt de l’aigua del llac del Parc de la Creueta del Coll. Un cop més, matèria i espai són els elements amb els quals juga l’anomenat “arquitecte del buit” i Chillida fa penjar l’obra perquè la vol fer lluitar contra la llei de la gravetat. Aquesta és una de les peces de l’autor basc amb les quals, segons ell, s’apropa una mica més a la immensitat del cosmos.
‘Elogi de l’aigua’, d’Eduardo Chillida
Parc de la Creueta del Coll
Instal·lació: 1987
8
‘Evocació marinera’, de Josep Maria Subirachs
En el passeig de Joan de Borbó trobem aquesta ‘Evocació marinera’ de l’escultor Josep Maria Subirachs. L’obra s’hi va instal·lar l’any 1960 i va ser una de les primeres escultures abstractes que es van col·locar en un espai públic de la ciutat. Està feta de bronze i simbolitza la inspiració que el mar transmetia a l’artista, autor també d’altres dues conegudes escultures col·locades al carrer de Barcelona: el ‘Monument a Narcís Monturiol’, a la Diagonal, i el ‘Monument a Francesc Macià’, de la plaça de Catalunya, entre d’altres.
‘Evocació marinera’, de Josep Maria Subirachs
Passeig de Joan de Borbó
Instal·lació: 1960
9
‘Gat’, de Fernando Botero
El 1992 va arribar el cavall de Botero a la T2 de l’aeroport del Prat i el 2003 va arribar el seu gat a la rambla del Raval (tot i que feia 15 anys que deambulava per Barcelona). De seguida es va convertir en una atracció per als veïns del barri i per als visitants. Com és habitual en l’obra del pintor i escultor colombià Fernando Botero, l’animal és gros i gras, i té unes mides desproporcionades. El gat de bronze s’ha convertit en punt de trobada del Raval i sovint la gent puja a fer-se fotos, si és que ho aconsegueixen, és clar.
‘Gat’, de Botero
Rambla del Raval
Any d’instal·lació: 2003
10
‘Homenatge a la natació’, d’Alfredo Lanz
La plaça del Mar de la Barceloneta ja disposava de l’escultura ‘Una habitació on sempre plou’, de Juan Muñoz, quan 12 anys més tard s’hi ha instal·lat un monument de dimensions considerables que volia retre homenatge a la natació. Situada a prop del Club Natació Atlètic-Barceloneta, aquesta silueta de formes abstractes simbolitza la natació en les seves diverses modalitats: el waterpolo, les curses, la sincronitzada i els salts.
‘Homenatge a la natació’, d’Alfredo Lanz
Plaça del Mar
Any d’instal·lació: 2004
11
‘Homenatge als castellers’, d’Antoni Llena
Aquesta escultura dedicada als castellers està situada a la plaça Sant Miquel, al barri Gòtic, prop de la plaça Sant Jaume, lloc on tradicionalment s’aixequen castells. El monument està format per dotze tubs d’acer inoxidable de deu centímetres de diàmetre que s’entrelliguen fins arribar a 26,5 metres d’alçada i que se sustenten sobre una placa de formigó. Es tracta d’una escultura conceptual, sota la qual s’hi pot transitar, que representa la fragilitat i la força d’un castell. Va ser inaugurada l’any 2012 durant la Festa Major de Santa Eulàlia.
‘Homenatge als castellers’, d’Antoni Llena
Plaça de Sant Miquel
Any d’instal·lació: 2012
12
‘La cara de Barcelona’, de Roy Lichtenstein
Aquesta peça es troba en un extrem del Moll de la Fusta, i no passa desapercebuda amb els seus colors vius i els seus 15 metres d’alçària i sis d’amplada. Va ser una de les cartes de presentació de la nova Barcelona dels Jocs Olímpics. Creada per l’artista gràfic i escultor nord-americà Roy Lichtenstein (en col·laboració amb l’escultor extremeny Diego Delgado) s’hi veuen clarament les influències del pop-art i l’estètica dels còmics. El monument és un homenatge a la ciutat i al seu arquitecte més famós: Antoni Gaudí.
‘La cara de Barcelona’, de Roy Lichtenstein
Moll de la Fusta – Mirador del Port Vell
Any d’instal·lació: 1991
13
‘L’estel ferit’, de Rebecca Horn
Si preguntem qui coneix ‘L’estel ferit’ poca gent ens sabrà respondre, però si diem que aquest és el nom real dels “cubs de la Barceloneta” llavors tothom sabrà de què estem parlant. Avui ja és un dels monuments més iconogràfics de la ciutat. L’escultura es va construir també amb motiu dels Jocs Olímpics i volia fer un homenatge al passat d’aquest barri pescador i als seus habitants, en un moment en què Barcelona s’obria al mar. L’escultora alemanya Rebecca Horn volia immortalitzar els mítics xiringuitos que fins pocs anys abans poblaven la línia marítima de la Barceloneta.
‘L’estel ferit’, de Rebecca Horn
Platja de Sant Miquel (passeig Marítim de la Barceloneta)
Any d’instal·lació: 1992
14
‘Marc’, de Robert Llimós
A la zona de la Nova Icària, darrere de la Torre Mapfre i l’Hotel Ars, ens trobem amb ‘Marc’, una escultura de Robert Llimós, situada a la plaça dels Voluntaris de la Vila Olímpica. Una emotiva figura de bronze pintada amb colors molt vius que, per contra, retrata un fet trist: la mort del seu fill. El seu nom, ‘Marc’, juga amb el doble sentit de la paraula en català: es refereix al nom del fill i al marc que subjecta la figura.
‘Marc’, de Robert Llimós
Plaça dels Voluntaris
Any d’instal·lació: 1997
15
‘Mistos’, de Claes Oldenburg
L’artista suec Claes Oldenburg va escollir un objecte tan quotidià com són els llumins per fer l’escultura que se li va encarregar per les Olimpíades. Això sí, aquí els “mistos” prenen unes mides desproporcionades, ja que arriben als 22 metres d’alçària. L’artista pop els va dotar de colors llampants, vermells i grocs, i semblen haver caigut de la capsa. Un crema encara, amb una flama blavosa que puja cap al cel de Barcelona. L’escultura, feta en metall policromat i ciment, decora la que va ser zona olímpica de la Vall d’Hebron durant els Jocs Olímpics, una àrea fins aleshores aïllada i bastant oblidada.
‘Mistos’, de Claes Oldenburg
Avinguda del Cardenal Vidal i Barraquer, 27
Any d’instal·lació: 1992
16
‘Monument al Dr. Robert’, de Lluís Domènech i Montaner
Quan creuem la plaça de Tetuan ens trobem amb aquest monument de 12 metres d’alçària dedicat al doctor Robert, que va ser metge i alcalde de Barcelona els darrers anys del segle XIX. Projectada per Domènech i Montaner i executada per Josep Llimona, aquesta escultura és tot un símbol del poble, ja que va ser sufragat per uns ciutadans molt agraïts a la tasca d’aquest metge. Un home altruista que va dedicar grans esforços a la lluita contra el còlera i la febre groga.
Aixecat l’any 1904 a la plaça de la Universitat, va veure com el franquisme el desmuntava i se l’enduia en un magatzem. Potser per això la seva restitució va ser celebrada amb especial alegria per part dels barcelonins. Era l’11 de maig del 1984 i la ciutat decidia treure a l’espai públic alguns dels monuments que la dictadura havia volgut amagar. Per això, el monument representa també el retorn de la democràcia i les llibertats a Catalunya. En la figura es veu al Dr. Robert representat al capdamunt del conjunt i envoltat d’altres figures que són al·legories de les arts, els oficis i el catalanisme.
‘Monument al Dr. Robert’, de Lluís Domènech i Montaner
Plaça de Tetuan
Any d’instal·lació: 1985
17
‘Onades’, d’Andreu Alfaro
Situada a l’extrem del passeig nascut l’any 2003 per enllaçar la plaça del Carbó amb el moll de Sant Bertran, l’escultura ‘Onades’ dona la benvinguda i el comiat a aquelles persones que arriben o marxen de Barcelona per mar. També a aquells qui van al World Trade Center. El valencià Andreu Alfaro va voler reproduir les ones del Mediterrani en un format majestuós i alhora subtil. Els arcs tubulars d’acer pesen 15 tones i fan 42 metres d’alçària, però malgrat això, tenen un aspecte fràgil i una flexibilitat en les formes.
‘Onades’, d’Andreu Alfaro
Moll de Barcelona
Any d’instal·lació: 2003
18
‘Peix’, de Frank Gehry
Aquest gran peix daurat, obra del prestigiós arquitecte Frank Gehry, es va convertir ràpidament en un dels símbols de la Barcelona postolímpica. Situada al Port Olímpic de Barcelona, el sol es reflexa sobre les escates brillants d’aquesta escultura de 56 metres de llargària i 35 d’alçària. Els raigs solars juguen amb la pell del peix i segons la llum adopta formes i colors diversos.Visible des de la platja de la Barceloneta i el Port Olímpic, ja és una icona consolidada de la ciutat.
‘Peix’, de Frank Gehry
Passeig Marítim de la Barceloneta – Port Olímpic
Any d’instal·lació: 1992
19
‘Pom de dalt’, de Francesc Anglès
Un dels metges traumatòlegs de l’Hospital de la Vall d’Hebron, el terrassenc Frances Anglès, era també aficionat a l’escultura i va donar aquesta obra a l’hospital per recordar els molts enxanetes que havia hagut d’atendre de trencaments i altres lesions al llarg de la seva vida professional. L’escultura representa el “pom de dalt” d’un castell, amb l’enxaneta fent l’aleta amb la mà, l’aixecador i els dos castellers del pis més alt. Anglès també és l’autor del popular ‘Monument als castellers’, situat a la rambla Nova de Tarragona.
‘Pom de dalt’, de Francesc Anglès
Hospital de la Vall d’Hebron – entrada de traumatologia
Any d’instal·lació: 1993
20
‘Una Habitació on sempre plou’, de Juan Muñoz
Aquesta és una altra de les escultures instal·lada amb motiu dels Jocs Olímpics del 92. L’obra, situada a la plaça del Mar de la Barceloneta, és una de les més enigmàtiques de Juan Muñoz. És una gàbia amb cinc figures humanes en el seu interior, fetes de bronze i amb els ulls embenats. Una escultura melancòlica a la qual els arbres que li fan ombra donen encara més misteri. La idea, com diu el seu nom, era que en aquesta escultura sempre hi plogués, però implicava massa dificultats tècniques i això va fer que es posposés aquesta part de la instal·lació. Al final, l’obra va quedar incompleta, però Muñoz sempre va reconèixer les dificultats de dur-ho a terme. Així, en aquesta habitació només hi plou quan la meteorologia ho fa possible.
