Moltes de les escultures i monuments de Barcelona que hi ha a la via pública es van construir i instal·lar entre els anys 1980 i 2000. La urbanista Maria Sisternas explica que amb la caiguda del franquisme, l’any 1975, el nou Ajuntament va tenir la iniciativa d’augmentar les actuacions públiques i va fer encàrrecs especials a artistes de renom com Joan Miró, Joan Brossa o Eduardo Chillida.

Sisternas qualifica moltes d’aquestes escultures o monuments com a punts de referència que s’ubiquen en carrers i parcs, i n’hi ha d’altres que acompanyen el paisatge de la capital catalana però que, més enllà de les qüestions tècniques, també formen part de l’urbanisme d’una ciutat.

Escultures en carrers i avingudes

[vc_row][vc_column][vc_gallery interval=”3″ images=”573618,573621,573619″ img_size=”large”][/vc_column][/vc_row]

Com a exemple d’escultures situades en carrers i avingudes, la urbanista parla de La cara de Barcelona’, de Roy Lichtenstein, inaugurada el 1992 just al punt on s’uneixen els molls d’Espanya i del Dipòsit. També en posa com a exemple l’escultura anomenada David i Goliat’, d’Antoni Llena, que es va inaugurar el 1992 i que fa unes setmanes va ser notícia després que el temporal Gloria la va fer caure a terra. Per últim, Sisternas també destaca el popular ‘Peix’, de Frank Gehry, que s’ha convertit en un símbol de la façana marítima des del 1992.

Escultures en parcs

[vc_row][vc_column][vc_gallery interval=”3″ images=”573629,573630,573631″ img_size=”large”][/vc_column][/vc_row]

Pel que fa a escultures en parcs, la urbanista ha escollit Dona i ocell’, de Joan Miró, situada al Parc de Joan Miró. Inaugurada el 1983, fa 22 metres d’alçària i és una donació de l’artista a Barcelona, com va fer amb el mosaic del pla de l’Os, a la Rambla.

Sisternas també destaca el conjunt monumental de ferro de ‘Drac’, d’Andrés Nagel, i amb tres tobogans inclosos, situat al Parc de l’Espanya Industrial des del 1985, i Poema visual’, de Joan Brossa, al Velòdrom d’Horta.

Escultures paisatgístiques

[vc_row][vc_column][vc_gallery interval=”3″ images=”573631,573634,573635,573636″ img_size=”large”][/vc_column][/vc_row]

A la plaça del Mar, a la Barceloneta, hi ha ‘Una habitació on sempre plou’, de Juan Muñoz, una obra que per Sisternas crea un ambient misteriós i evocador. La urbanista també parla de l’escultura ‘Els mistos’, de Claes Oldenburg i Coosje van Bruggen, al costat del Pavelló de la República, i d’Elogi de l’aigua’, d’Eduardo Chillida, ubicada al Parc de la Creueta del Coll.