Dijous va començar a l’Institut d’Estudis Catalans el 2n Simposi Internacional Joan Brossa amb l’objectiu d’actualitzar les lectures que s’han fet de la seva obra i posar-les en relació amb el seu context cultural i social. A l”Àrtic’ hem volgut aprofitar l’ocasió per parlar de la recta final d’aquest Any Brossa amb sis dels llibres que ha inspirat i ens faran conèixer-lo a través de diferents mirades. A més, fins al 17 de novembre es podrà veure a la Fundació Joan Brossa l’exposició “La xarxa al bosc”, comissariada per Eduard Escoffet, amb una mostra gràfica important de la seva poesia experimental.
1
‘En Jo_n ha perdut la a’
Maria Beitia, Pep Molist 2019. Ed. El Cep i la Nansa.
‘En Jo_n ha perdut la a’ és un clar exemple de com explicar (o homenatjar) alguns dels poemes visuals més celebrats de Brossa amb originalitat, sensibilitat i rigor. Un Joanet versió capgròs guarda les lletres de l’alfabet en un piano (el seu piano), li cauen a terra i la “a” desapareix. La història ressegueix l’aventura de la recerca passant, integrant (com a collage), i reinterpretant algunes de les seves grans creacions. Es tracta, doncs, de poesia visual entesa com “un servei a la comunicació”.
2
‘Poemes transgredits’
Joan Brossa. Ed. Nórdica, 2019
‘Poemes transgredits’ és un repàs il·luminador de com Brossa parteix de les formes clàssiques (va començar fent sonets als anys 40) per transgredir-les i violentar-les. La Glòria Bordons (vicepresidenta d’Estudis de la Fundació Joan Brossa) reivindica la seva condició no només de poeta visual, sinó de gran avantguardista que va des del sonet surrealista fins a l’experimentació amb el llenguatge o la prestidigitació amb les cartes: la màgia, el transformisme i el cicle de Fregoli (aquí el veiem fins i tot desaparèixer), entre d’altres. Hi podem trobar un sextet amb notes musicals i, fins i tot, un poema dedicat a la lluna només amb números.
3
‘Gual permanent/Mapa de lluites’
Joan Brossa, 1977-1984. Ed. Rata
En aquest llibre parlem d’uns poemaris també curats i transcrits per Glòria Bordons, que arrenquen en el context de la Transició (d’aquí la idea de gual permanent), però que van més enllà de la crítica implícita o de lluita social, ja que a banda també reflexionen sobre la pròpia creació, l’escriptura, evocacions biogràfiques i peces narratives en forma de poema.
4
‘Poemes de combat’
Joan Brossa. Edicions Vibop, 2019
‘Poemes de combat’ comprova que la seva poesia funciona a la perfecció com a reivindicació de tantes causes d’avui dia. Una selecció que reivindica el Brossa més combatiu i més contestatari (contra la lectura més formalista que van fer per exemple Molas i Castellet). Un Brossa molest amb les injustícies i amb els abusos del poder que ens deixa versos com ara: “Han volat amb cartutxos de dinamita el monument al fundador de la Guàrdia Civil”.
5
‘Brossa: escamotejador i burleta’
Arnau Puig, 2019. Ed. Comanegra
Arnau Puig recorda l’amistat estel·lar amb Brossa en un llibre molt personal: ‘Brossa: escamotejador i burleta’ . Aquí repassa el context cultural i teatral on va créixer, records personals (en parlava del teatre de Rusiñol mofant-se’n), l’analitza com a “joglar de la poesia”, de l’obra plàstica, els lligams polítics i la teoria de l’escamoteig: res del que es diu o del que es mostra és el que realment es presenta.
6
‘Itineraris brossians’
Daniel Giralt-Miracle/Glòria Bordons, 2006.
‘Itineraris brossians’ presenta i explica obres de Brossa situades als parcs i als carrers de Barcelona i altres molts indrets de Catalunya i el món, tot proposant diferents itineraris. Tenim des del ‘Poema visual transitable en tres temps’ (1984) fins al Velòdrom d’Horta, ‘El rellotge del vestíbul del Poliorama’ (1985), ‘Les lletres de Barcino’ (1994), ‘Homenatge al llibre’ (1994) del passeig de Gràcia o la façana del del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics (1993).
