El filòsof i escriptor Eudald Espluga ha publicat, juntament amb la il·lustradora Miriam Persand, el llibre ‘Rebeldes: una historia ilustrada del poder de la gente’, i ens n’ha vingut a parlar a l”Àrtic’.
El poder de les dones
El llibre d’Eudald Espluga comença amb la història de les sufragistes, una de les primeres mobilitzacions socials que va viure el segle XX. A partir d’aquesta reivindicació del vot femení, la figura de la dona com a motor de les mobilitzacions es fa present en altres de les històries que explica el llibre, que van des de les protestes a favor de l’avortament a França als 60, fins a la vaga de les treballadores de la IKE; les revoltes amb nom de dona són una de les constants de ‘Rebeldes’.
Els drets de treballadors i treballadores
Un altre dels grans eixos temàtics del llibre d’Eudald Espluga són les reivindicacions laborals, ja siguin les de la vaga de La Canadenca (una de les més importants de la història recent de Barcelona) fins a les vagues sindicalistes contra Margaret Thatcher. Espluga sap que no totes les mobilitzacions van acabar amb victòria, però totes van suposar un avenç en la lluita dels drets socials.
“El sol fet que la gent tingui aquesta capacitat de reunir-se, de posar en comú una sèrie d’idees i de trobar solucions a problemes o trobar plantejaments que no s’havien fet abans, fa que es creï un poder o unes estructures per resistir a un poder que abans no hi eren.
El joc aquest de ‘la gent no s’adona del poder que té’ té a veure amb aquest caràcter de potencialitat de descobrir-ho progressivament quan et trobes en una situació en la qual es tensiona aquesta naturalesa col·lectiva de l’acció.”
Eudald Espluga
Reptes de present i de futur
Eudald Espluga recorda lluites com la dels antifeixistes de Cable Street o la dels partisans durant la Segona Guerra Mundial, i afirma que, per molt que l’extrema dreta ara mateix s’atorgui l’etiqueta de moviment social, en realitat les grans mobilitzacions són d’esquerres perquè parlen de drets de les classes treballadores i pensen en un conjunt social que no entén de nació ni de privilegis classistes. En aquest sentit, Espluga no rebutja la violència com a pràctica per mobilitzar-se.
“Moltes vegades es diu: ‘Quan estàs fent alguna cosa i utilitzes la violència: perds la raó’. Tot el contrari: no la perds, perquè hi ha moltes formes de violència. Estem acostumats a pensar la violència en termes físics, confrontatius, en el context d’una manifestació, contra la policia, contenidors cremats…
Això ho tenim molt evident. Però aquí apareixen altres violències que crec que són molt més potents, o no sé si són més potents però són sempre molt presents, com la violència immobiliària, la violència simbòlica. Són violències que també estan presents i també s’han hagut de combatre, i les resistències al poder sempre passen per aquesta violència que adopta també moltes formes.”
Eudald Espluga
Eudald Espluga: el pensament humanista
El gironí Eudald Espluga és un home de paraula i d’idees, de teoria i de pràctica, que confia que el pensament humanista i empàtic pot canviar el món i que es podria passar hores i dies llegint Simone Weil, Eva Illouz o Foucault.
Nascut el 1990, es va llicenciar en Filosofia, ha treballat com a periodista i ha reflexionat sobre conceptes com la deriva cultural del nostre país o sobre l’activisme de les humanitats. Amb ell, hem parlat de catalanitats emocionals i de passions ponderades, i ara ens convida a rebel·lar-nos agafant com a inspiració les principals lluites socials del món contemporani. I, per això, avui l’hem convidat a l”Àrtic’, on ens agrada pensar que la cultura és una arma carregada de futur.
