La misèria de la classe obrera a mitjans del segle XIX va provocar una revolta popular que va ser sufocada amb bombes. Barcelona s’anava industrialitzant, ofegada dins les muralles amb fàbriques, tallers i habitatges confinats mentre fora muralles la fam i la insalubritat regnaven. Al 1840 un Decret Reial va legalitzar l’associacionisme obrer, i a Barcelona va nèixer  l’Associació Mutua d’Obrers de la Industria Cotonera, el primer sindicat de l’Estat.

La Jamància

El nom provenia del verb caló jamar (‘menjar’), i al·ludia humorísticament als membres del Batalló de la Brusa i als altres cossos de voluntaris que potser s’havien apuntat per menjar de franc i cobrar l’estipendi, uns cinc rals diaris. I és que la gana era molt intensa.

La revolta de la Jamància va començar el 13 d’agost de l’any 1843. Va ser l’última de les Bullangues que va viure Barcelona i el primer aixecament popular contra l’Estat liberal a Espanya. Abans el general Prim s’havia sublevat contra Espartero, amb el suport de Barcelona, però Prim va decepcionar els revoltats. La Jamància va durar 81 dies, amb un intent d’assalt de la Ciutadella. Prim va bombardejar Barcelona, como ho havia fet abans Espartero.

Ho va explicar Manel Risques, historiador, en aquest capítol de ‘Va passar aquí’.