Els treballadors de la fàbrica Castells vivien en una colònia enmig de les Corts, un espai que avui només és un record. La Colònia Castells va ser construïda el 1923 per Agustí Castells per allotjar els treballadors de la seva fàbrica, Hules, xarols i vernissos Agustí Castells. L’empresari era besavi de Josep M. Mainat, artista i emprenedor que ens explica aquesta història.
Pisos pels treballadors de la fàbrica Castells
La fàbrica Castells funcionava prou bé perquè en aquella època totes les taules tenien un hule, les tovalles impermeables. La botiga i el despatx eren al carrer de la Portaferrissa, 18. Amb l’èxit comercial, es va contractar nous treballadors, que van arribar de fora de Catalunya. Venien del sud d’Espanya però també de València. Per tal que tinguessin una llar, i com era habitual en aquella època, es va construir una colònia formada per petits pisos. Aquells pisos eren petits i de construcció barata, però tenien un pati al davant i uns carrers amb arbres que els feien més agradables.
Un barri obrer enmig d’un barri burgès
Abans de la guerra i durant el conflicte, la colònia es va mantenir sense canvis i va quedar engolida per una ciutat que anava creixent. En aquells anys, la FAI tenia força presència entre el veïnat.
En el moment més àlgid, la barriada va arribar a tenir 800 veïns, un dels quals era l’avi de la que va ser ministra de Defensa socialista, Carme Chacón. Amb els desenvolupament urbanístic de la zona, la Colònia Castells es va convertir en un petit barri obrer amb ambient de poble, envoltat d’un entorn més burgès.
Dos germans malavinguts
Segons una història que s’ha explicat a la família de Josep M. Mainat, en un moment donat, els dos germans Castell es van barallar sense que se’n recordin les causes. De resultes, en Salvador, propietari de la fàbrica, va decidir fer la colònia al davant de la torre del seu germà per fer-li la guitza. Això explicaria per què aquesta colònia és al mig de Barcelona i no a la rodalia, com d’altres.
El final de la fàbrica Castells
El final de la fàbrica es va precipitar a causa d’una sèrie de morts a la família. Els dos germans Castell van morir amb una diferència de pocs anys. Al poc temps, també va morir l’avi de Mainat, amb vint anys i escaig, deixant la seva mare òrfena de pare amb poques setmanes de vida. Les dones de la família se’n van fer càrrec de l’empresa però com que no hi estaven avesades, la van deixar a mans d’un gerent. Algú va estafar el gerent i les hereves i, finalment, els propis treballadors la van col·lectivitzar.
Amb la pèrdua de la fàbrica, la mare de Mainat se’n va anar a viure a Canet amb el seu marit, un pagès de Sant Cebrià.
La demolició de la colònia
Pel que fa la colònia, les cases van anar canviant de mans: algunes es van llogar, d’altres es van vendre. Però l’esperit tranquil i de poble es va mantenir. Això va durar fins al 2012, quan un pla urbanístic de l’ajuntament va decidir enderrocar el conjunt de cases per fer-hi un parc d’habitatges de protecció oficial amb un espai lliure a l’illa central.
