El tercer trimestre del curs 2021-2022 també està marcat per les mobilitzacions dels sindicats d’educació. De forma unitària, la USTEC-STEs, CCOO, UGT, la CGT, la Intersindical, l’aspepc-sps i la USOC han convocat una vaga d’ensenyament el maig i juny del 2022. Seran en total quatre dies d’aturades: el 17 de maig va ser una vaga de professors parcial, igual que ho va ser el 2 de juny. En canvi, el 25 de maig la protesta va allargar-se tot el dia, tal com passarà també el 9 de juny.
Les jornades de vaga a l’ensenyament arriben després de la vaga d’educació de 5 dies el març i abans d’una possible vaga indefinida per acomiadar el curs. Per què els sindicats tornen a convocar aturades? Et resumim els motius que al·leguen en cinc punts.
1. Reversió de les retallades en educació
Els sindicats d’educació es mantenen ferms a reclamar la reversió de les retallades patides els darrers anys. Per exemple, demanen reduir una hora lectiva setmanal a tot el professorat el curs que ve, escenari que el Departament d’Educació descarta per manca de temps i de pressupost. A banda, demanen un augment de la inversió en educació fins al 6 % del PIB català i una equiparació salarial dels professors de formació professional (FP).
Altres demandes que els sindicats feien en vagues escolars anteriors era que es reduïssin ràtios a les aules i la reconversió de terços a mitjos, mesures que el Departament d’Educació defensa que ja s’aplicaran a partir del curs 2022-23, des del setembre.
2. Marxa enrere amb el nou calendari escolar 2022-23
Una altra de les queixes que fan els sindicats fa referència al nou calendari escolar per al curs 2022-23, que suposarà avançar l’inici de les classes a infantil i primària al 5 de setembre (a Barcelona, les escoles bressol en queden al marge i començaran el 12 de setembre). Si bé no rebutgen començar abans les classes, demanen no fer-ho aquest any, i menys sense el “consens” amb la comunitat educativa. En aquest sentit, acusen el conseller d’Educació, Josep-Gonzàlez-Cambray, de no negociar els canvis i de tirar endavant unilateralment.
3. Retirada del nou currículum escolar
El nou currículum escolar és una de les qüestions que han marcat més les negociacions entre Educació i sindicats. El departament volia aplicar-lo a partir del curs 2022-23, amb l’objectiu que escoles i instituts el seguissin de forma obligatòria. Ara bé, va acabar reculant en el nou sistema d’avaluació, amb l’objectiu que cada centre l’apliqui progressivament, com vulgui, fins a fer-lo extensiu a tots els centres el 2023.
Els sindicats no veuen bé aquesta mesura i demanen una moratòria total i per a tots els centres a la vegada, és a dir, que les escoles de Catalunya apliquin el nou currículum a partir del mateix any.
4. Defensa del català a l’escola
Arran de la sentència del TSJC que obliga les escoles de Catalunya a fer el 25 % de les classes en castellà, els sindicats demanen que el govern de la Generalitat assumeixi la responsabilitat de l’aplicació d’aquesta resolució judicial, després que el departament assegurés que cada centre educatiu ha de decidir com i quan aplicar la sentència.
En aquest sentit, asseguren que la responsabilitat no ha de caure en cap cas sobre les direccions dels centres i demanen a Educació que determini com cal aplicar l’obligatorietat del 25 % en castellà.
5. Menys interins i major estabilitat laboral
Els sindicats també exigeixen la recuperació del pacte d’estabilitat laboral a l’educació, de manera que els interns amb més de tres anys d’experiència laboral als centres educatius públics de Catalunya puguin enllaçar contractes. Així, demanen reduir el percentatge d’interins al sector.
