Dos anys després de les càrregues policials del referèndum de l’1 d’octubre a Barcelona, el jutge investiga 50 policies nacionals. La majoria són agents, però també hi ha sotsinspectors, inspectors, que manaven grups d’antiavalots i, els més importants, vuit inspectors en cap que declararan a finals d’octubre. En l’argot policial, ells van ser els caps de nucli, és a dir, els màxims comandaments que hi va haver sobre el terreny a Barcelona que van dirigir tots grups que van actuar als 27 punts de votació de la ciutat.
La causa està oberta pels delictes de lesions, danys, coaccions, desordres públics comesos per funcionari públic i per delictes contra els drets individuals, i es va obrir pocs dies després de l’1-O arran de 298 denúncies de ciutadans ferits.
A banda d’aquests agents, també hi ha un ciutadà investigat: Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma durant la intervenció a l’Escola Ramon Llull. El jutge l’investiga per un possible delicte d’atemptat a l’autoritat, per haver tirat presumptament una tanca i haver recriminat a un policia la seva actuació.
Objectiu: saber qui va donar l’ordre de carregar
Segons les acusacions, en aquests dos anys, la investigació s’ha centrat a identificar els agents suposadament implicats en lesions concretes a ciutadans. Per exemple, l’escopeter que presumptament va disparar la pilota de goma contra Roger Español. Ara bé, les parts acusadores coincideixen que a partir d’ara la instrucció pren un nou rumb perquè volen identificar els màxims responsables del dispositiu a Barcelona que van donar les ordres de carregar als agents que estaven sobre el terreny, és a dir, als vuit inspectors en cap que han de comparèixer com a investigats a finals d’aquest mes. Per això, totes les expectatives estan posades en aquests comandaments. La idea de l’Ajuntament és estirar del fil dels agents de la Brigada d’Informació, és a dir dels policies que van intervenir als col·legis amb armilla groga.
El coronel Diego Pérez De los Cobos, que va declarar com a testimoni, va atribuir-se només tasques de coordinació i que va assegurar que no va tenir contactes amb cap comandament sobre el terreny.
“No creiem que els únics responsables fossin els inspectors en cap”, diu l’advocada d’una de les acusacions particulars, Marta Valldaura, del col·lectiu Irídia. Creuen que entre ells i els dirigents de caire més polític del dispositiu, com De los Cobos o el secretari d’Estat de Seguretat, José Antonio Nieto – que també va declarar com a testimoni al jutjat de Barcelona- hi ha altres càrrecs intermedis que tenen responsabilitats. Des de l’Ajuntament, que exerceix d’acusació popular, el regidor de Drets de Ciutadania, Marc Serra, diu que “l’objectiu és anar al més amunt possible” i “enviar un missatge de prevenció general perquè un dispositiu tan mal fet i amb efectes tan severs no es torni a reproduir mai més a Barcelona”.
Paral·lelament i a instàncies de les parts, el jutge també ha demanat a l’Estat un informe perquè identifiqui amb noms i cognoms els màxims responsables de l’operació, el que es coneix com a “cadena de comandament”, i un resum de les actes de les reunions prèvies que van fer.
La fiscalia i l’intent d’investigar ciutadans lesionats
Durant aquests dos anys d’investigació, les acusacions denuncien les dificultats que han tingut per identificar els agents que suposadament van lesionar ciutadans. “Hi ha moltes imatges gravades i molts agents no s’han pogut identificar perquè s’han gravat imatges per davant i per davant no estan identificats”, diu la lletrada Valldaura. En aquesta línia, remarca que és “molt greu que les entitats de drets humans hàgim d’estar fent aquesta tasca d’anàlisi d’imatges i això no ho facilitin els cossos policials”.
Tant Irídia com l’Ajuntament denuncien també el paper de la fiscalia, a qui acusen d’haver actuat amb una “inoperància absoluta”. Li retreuen que s’unís amb l’Advocacia de l’Estat per fer fora el consistori de la causa -cosa que s’ha rebutjat- i demanés investigar nou ciutadans lesionats a l’Institut Pau Claris. També ho ha sol·licitat contra alguns ciutadans que van ser a l’Escola Mediterrània, però l’Audiència encara no ha resolt la petició.
27 causes obertes, una per escola
En total, a més de la peça principal, el jutge té 27 causes obertes, una per a cada escola o punt on es va votar i hi va haver intervenció policial a Barcelona. La majoria, 22, estan obertes, és a dir, que la investigació està en marxa, malgrat que en un principi el jutge en va tancar 18. Arran de diversos recursos de les acusacions, l’Audiència Provincial de Barcelona les ha anat reobrint.
Ara bé, a hores d’ara encara hi ha quatre causes arxivades de forma provisional. Es tracta dels fets a l’Escola Aiguamarina, a la Pau Romeva, a la Projecte i al CAP Guinardó, sobre les quals l’Audiència encara ha de decidir si cal reobrir-les. Hi ha una peça, però, que ja donen per perduda: la de l’Escola Tomás Moro, a Nou Barris. Les acusacions hi tenen molt poques expectatives, ja que només es van registrar alguns danys en les instal·lacions. La Generalitat els va reclamar, però l’Audiència va desestimar obrir-ne una investigació.
L’Ajuntament confia que la investigació de les càrregues quedi tancada com a màxim l’octubre del 2020 i quedi poc per anar a judici.
