El coordinador del dispositiu policial de l’1 d’octubre, Diego Pérez de los Cobos, ha explicat davant el jutge que els cossos i forces de seguretat de l’Estat “van utilitzar els mitjans menys lesius” per impedir el referèndum. Ho ha dit al llarg de la seva declaració al Jutjat d’Instrucció número 7 de Barcelona, que investiga les càrregues -on ha declarat com a testimoni i per videoconferència-, segons ha explicat a la sortida de la sessió l’advocada de l’acusació popular, Laia Serra.
Segons ha explicat l’advocada, el coronel de la Guàrdia Civil ha testificat que la prioritat d’aquell dia era tenir “l’actitud menys lesiva possible i actuar amb proporcionalitat en tot moment”. En aquesta línia, ha insinuat, segons Serra, que “no van actuar a més punts de votació per no causar més danys”, perquè, segons el relat de Laia Serra, De los Cobos ha dit que “ells no van prioritzar el compliment de la interlocutòria del TSJC, sinó que van prioritzar la seguretat dels agents i les persones”.
Serra ha afegit que, de la declaració del coronel de l’institut armat, “si s’hagués prioritzat intervenir a moltes escoles, s’haguessin utilitzat mitjans més contundents perquè hi haurien hagut els mateixos agents per intervenir a moltes més escoles i també haguessin hagut d’actuar més ràpidament per arribar a tots aquests centres”, ha dit.
L’1 d’octubre, la policia espanyola va intervenir en 27 escoles de Barcelona, de les quals, els Mossos d’Esquadra van demanar auxili a 12 centres. De fet, durant la declaració, De los Cobos ha insistit en acusar la policia catalana de “deslleialtat” perquè, segons ha relatat Serra, el coronel ha explicat en seu judicial que “si els Mossos haguessin comunicat la determinació d’impedir el referèndum als responsables polítics, el govern l’hauria desconvocat“.
Qui va donar les ordres d’intervenir?
Des del principi de la investigació, les acusacions han demanat la citació de Diego Pérez de los Cobos, però no l’ha acordat fins ara. Ho ha fet després que hagi declarat, en el mateix jutjat, el responsable polític del dispositiu, l’ex-secretari d’Estat de Seguretat José Antonio Nieto. En la seva declaració, va dir que les ordres de carregar les van donar alts comandaments, com De los Cobos. Però a la sala, el coronel no ho ha sabut aclarir. De fet, ha explicat que ell feia “tasques d’assessorament, suport i harmonització dels cossos policials”, però que ell no estava a la cadena de comandament i que no tenia contacte amb cap comandament sobre terreny. Només en tenia, per telèfon, amb Sebastián Trapote -responsable de la Policía Nacional- i amb Ángel Gozalo -responsable de la Guàrdia Civil-.
Aquesta versió, però, ha estat contradictòria, segons l’advocada de l’acusació popular, Laia Serra, que considera que “per molt que aparenti una tasca de mera coordinació, sense dubte hi havia caràcter decisori“, perquè segons Laia Serra, De los Cobos ha parlat “en plural” quan ha recordat que, durant l’interrogatori, De los Cobos ha dit “vam decidir” mentre responia a la pregunta sobre qui va prendre la determinació d’actuar unilateralment, sense la col·laboració i sense la cooperació els Mossos d’Esquadra.
Diego Pérez de los Cobos ha assegurat que des de la Delegació del Govern espanyol a Catalunya va fer de coordinador i ha rebutjat haver tingut cap funció executiva. Ha explicat que hi havia una cadena de comandament amb diverses àrees i regions i que els seus responsables són els qui van ordenar cadascuna de les intervencions.
De los Cobos, igual que Nieto, ja va comparèixer al Tribunal Suprem en el judici del procés com a testimoni i, d’una banda, va negar que l’1-O hi haguessin càrregues policials i, de l’altra, va titllar el dispositiu dels Mossos d’Esquadra “d’estafa”. La defensa de l’exconseller Forn va alertar el tribunal de contradiccions importants entre la declaració de De los Cobos i el comissari dels Mossos d’Esquadra, Ferran López. Per això, va demanar un acarament, però finalment el Suprem el va rebutjar.
