L’Escola Mediterrània encara no havia obert com a punt de votació l’1 d’octubre quan hi va arribar la Policia Nacional, que va carregar contra la gent que feia cua. Hi va haver diversos ferits, alguns de consideració, com Alejandra Rayas, a qui un agent va pegar a la cara fins a tres vegades. Els policies van acabar requisant les urnes però els pares, mares i veïns que havien mantingut obert el centre durant la nit van aconseguir amagar-ne dues de les sis que tenien.
Passat un any, alguns d’aquests pares i veïns, Lis Figueras, Òscar Domènech, Esther Zamora i Ceci López, han tornat al menjador on es van ubicar les meses per explicar a betevé com van viure aquell dia. La Lis recorda que la nit abans “va ser estranya” pels nervis que causava el fet de tenir un helicòpter de la policia sobrevolant la zona. El dissabte, el dia previ al referèndum, l’escola s’havia mantingut oberta amb activitats programades durant tota la jornada.
Ja el dia de la votació, rememoren amb especial amargor l’arribada de la policia, minuts abans de les nou del matí. “No van dir ni una paraula”, assegura l’Òscar. “Es van aixecar les viseres i van començar a donar cops”, afegeix. La Lis recorda els “sons guturals” que proferien els policies: “No hi havia paraules”.
Després d’aquesta càrrega, explica la Ceci, “molts veïns del barri van baixar a defensar l’escola”. “Gent del no”, afegeix l’Òscar, “que van sortir perquè havien trencat la cara als seus veïns”. La policia va acabar arribant al menjador on s’havien constituït les meses. De les sis urnes se’n van endur quatre. Van passar per alt dues urnes que s’havien amagat. “Amb aquestes dues urnes es va poder començar la votació”, explica la Ceci. “Al barri va començar a córrer la veu que es podia votar i va començar a arribar-hi gent i es van fer llargues cues. L’ambient era molt bonic però teníem la por al cos per si tornaven”, afegeix.
Però no van tornar i es van poder comptar els vots. Mentre es buidava una urna, per si de cas, l’altra es va amagar al congelador de l’escola.
