El consistori ha presentat un escrit davant el Jutjat d’Instrucció núm. 7 de Barcelona, que acumula totes les causes obertes per les càrregues policials durant el referèndum de l’1-O, en què comunica que es persona com a acusació popular. Ho fa per defensar “els drets humans i les llibertats públiques”, en considerar que les agressions d’aquell dia “van causar una greu alteració de la vida ciutadana, amb afectació a drets individuals i col·lectius que disposen de tutela penal en el nostre ordenament jurídic”.
Ara bé, hi ha un altre motiu. El tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens, ha carregat contra la passivitat de la fiscalia, que va demanar al jutge que s’arxivessin tots els casos de ferits lleus que no haguessin denunciat. “Veient com el ministeri fiscal, malgrat la severitat i contundència amb la qual actua en les causes vinculades a Catalunya, aquí mira cap a una altra banda, pensàvem que nosaltres davant l’absència de la Generalitat legítima teníem l’obligació de cobrir aquesta buit”, ha dit Asens.
“Ens preocupa més que De los Cobos és pensi que ell està per sobre la llei”
Asens també ha parlat del coronel de la Guàrdia Civil, Diego Pérez de los Cobos, que és qui va dirigir l’operació policial de l’1-O. S’ha referit a la declaració d’aquest dijous al Suprem en què va dir que l’1-O el compliment de la llei estava per sobre de la convivència. “Ens preocupa més que es pensi que ell està per sobre la llei. No hi ha cap llei que permeti disparar una persona indefensa que intenta exercir els seus drets i que li faci perdre la visió en un dels ulls amb armes que estan prohibides a Catalunya”, ha dit, en referència a Roger Español, que va perdre la visió d’un ull per l’impacte d’una pilota de goma durant les càrregues policials a l’Escola Ramon Llull. Per això, l’Ajuntament no descarta demanar al jutjat que citi De los Cobos per donar explicacions com a testimoni o bé com a investigat.
