La fiscalia demana que s’investiguin nou persones que el dia 1 d’octubre van concentrar-se a l’Institut Pau Claris de Barcelona. Es tracta de nou ciutadans que havien denunciat la Policia Nacional per lesions. Ara, el ministeri públic els atribueix possibles delictes de resistència i desobediència greu perquè considera que a les imatges aportades a la causa “pot apreciar-s’hi com van obstaculitzar i es van resistir activament a la intervenció policial”.

La fiscalia sosté que tots nou “eren plenament conscients” de la tasca que anava a fer la policia, i que “van fer tot el possible per no col·laborar amb ells i van obstaculitzar greument el compliment d’un mandat judicial”. Hi afegeix, a més, que “resulta difícil imaginar” que “desconeguessin les funcions que la Policia Nacional tenia aquell dia encomanades”. Pel ministeri públic, l’actitud dels concentrats era d’oposició “obstinada, persistent i reiterada” i expressava la “voluntat rebel” de desatendre les resolucions judicials i de “menyscabar el normal exercici de la funció pública”.

Amb aquesta petició, la fiscalia se suma parcialment a un recurs presentat pel Sindicat Professional de Policia, que demanava, entre d’altres, que s’investiguessin 18 votants. La causa es va obrir inicialment per les denúncies dels votants contra l’actuació policial, i de fet alguns agents ja van declarar com a investigats. Es dona el cas que totes les persones a qui ara es vol investigar havien denunciat primer l’actuació policial. La fiscalia, però, només avala investigar-ne nou perquè són els casos en què considera que, a més de reconèixer que formaven part dels concentrats, se’ls pot identificar a les imatges en actituds, diu, d’obstaculitzar o resistir-se.

El ministeri públic creu que la situació que es van trobar va fer que la policia hi hagués d’intervenir. Segons el seu criteri, ho va fer utilitzant “la força mínima indispensable per obrir-se el pas i complir el mandat judicial“. L’actuació, afegeix, va fer que un dels agents resultés lesionat.

 

D’aquesta manera, la fiscalia canvia de criteri. Fa uns dies l’Advocacia de l’Estat va fer una petició similar: demanava investigar una quarantena de votants i, en concret, alguns de l’Escola Prosperitat. En aquella ocasió, però, la fiscalia va oposar-se al recurs i, per tant, va mostrar-se contrària a la investigació de ciutadans.

L’Ajuntament, crític amb la posició de la fiscalia

Des de Twitter, ha respost el tinent d’alcalde de Drets de Ciutadania, Jaume Asens. Considera que la fiscalia vol “traslladar el marc mental de la rebel·lió a la causa de l’1 d’octubre a Barcelona”.

Asens afirma, a més, que es tracta del mateix fiscal que “fa uns mesos usava les xarxes socials per difondre missatges de menyspreu a les víctimes”. Per això, remarca que “seguirem vigilants al costat de les víctimes” i afegeix que “exigirem fins al final veritat, justícia i reparació”.