El tinent coronel de la Guàrdia Civil i cap de la Policia Judicial a Catalunya, Daniel Baena, ha dit, en la declaració com a testimoni en el judici del procés, que el clima a partir dels escorcolls del 20 de setembre al Departament d’Economia “era clarament insurreccional”.

Baena compareix a petició de la fiscalia, l’Advocacia de l’Estat i les defenses de Joaquim Forn, Oriol Junqueras i Raül Romeva i és una de les declaracions més importants i destacades perquè és qui va signar els atestats de la Guàrdia Civil que han posat la base a les querelles de la fiscalia contra els líders independentistes. Baena havia de declarar la mateixa setmana que Trapero, però va demanar-ne un ajornament i el tribunal ho va acceptar.

“Període insurreccional”

El tinent coronel ha descrit tres moments: els dies anteriors al 20-S, en què hi va haver, ha dit, “actes de protesta”; del 20 de setembre a l’aplicació del 155, que ha qualificat de “període insurreccional” -una expressió que ha incomodat les defenses-, i els dies posteriors al 155, quan, segons ha explicat, es va produir un “canvi radical” perquè no hi havia concentracions. S’ha referit als escorcolls a les seus de l’ANC i Òmnium Cultural on no hi va haver cap incident perquè “no es va fer cap crida a la mobilització” i “els mossos van fer uns dispositius de seguretat que van evitar qualsevol incident”. 

Per Baena, l’escorcoll del 19 de setembre a Unipost, a Terrassa, “va ser un cop dur” i a partir de l’endemà, amb la mobilització del 20-S, hi va haver un canvi perquè van augmentar les concentracions contra la Guàrdia Civil. El cap de la policia judicial a Catalunya però ha descol·locat la fiscal Consuelo Madrigal quan ha dit que, malgrat que el Jutjat d’Instrucció 13 de Barcelona els va autoritzar a l’ús de la força en cas que la integritat física es veiés en perill, no la van haver d’utilitzar. Ha afegit que el jutge li va encarregar unes diligències sobre els fets del 20-S, sobre les quals, segons ha dit Baena, li va dir que veia “indicis de sedició”. 

El tinent coronel ha situat els dies de màxima conflictivitat el 20-S, l’1-O i el 3-O amb l’aturada de país i ha insistit que “la situació a Catalunya era un polvorí” perquè “qualsevol incident petit podia derivar en una escalada incontrolable i afortunadament no va ser així”. Ha parlat, per exemple, de “setges” a cases caserna de la Guàrdia Civil amb manifestants amb “actitud hostil” que insultaven els policies i els impedien l’entrada i la sortida.

A preguntes de les defenses, ha justificat no haver fet cap detenció, al marge de les del 20 de setembre, pel clima social. Reiterant l’expressió “polvorí” ha dit que “qualsevol actuació podria fer un mal major al que es pretenia evitar i per això en moltíssimes ocasions no es produeixen detencions que en un context ordinari si que s’haguessin produït”. Tot i això, ha reconegut que no es van trobar crides a la violència d’acusats com Jordi Sànchez, Raül Romeva o Oriol Junqueras.

La investigació per rebel·lió i la sedició, des del 2015

Baena, que ha explicat que van iniciar la investigació el 2015, ha dit que amb el govern d’Artur Mas i la consulta del 9 de novembre es comencen a desplegar “les estructures d’Estat”. A preguntes de les defenses, ha dit que la primera investigació se centrava en la malversació, però ha reconegut que ja aleshores es van començar a investigar possibles delictes de rebel·lió i sedició.

Tot i això, el tinent coronel ha remarcat que no s’investigava el procés, les resolucions polítiques ni tampoc el referèndum, sinó “persones” vinculades als fets. En aquest sentit, ha dit que “els investigats no ho són pel que diuen o pensen sinó per fets que creiem que poden ser delicte”. En la mateixa línia, ha afirmat que van veure que el referèndum no era “un objecte de per si” sinó “la pedra angular sobre el qual pivotava tot el procés” i que era “la condició ‘sine qua non’ per la declaració d’independència o l’Estat de conflicte”. 

La fiscal Madrigal li ha preguntat pels observadors, que ha dit que eren “observadors pel referèndum” i, en aquest sentit, ha assegurat que “el suport internacional del procés era una de les pedres angulars” perquè necessitava “ser reconegut”. També li ha preguntat sobre la campanya de Civisme, a partir de la qual es va emetre l’anunci de les vies del tren. Baena ha explicat que creu que el va signar el Departament de la Presidència de Jordi Turull i que els va sorprendre que es tramités amb urgència en ple mes d’agost.

El document Enfocats i l’agenda Moleskine

El document Enfocats i l’agenda Moliskine de l’exsecretari general d’Economia Josep Maia Jové, que la Guàrdia Civil va comissar als seus despatxos, també han estat molt presents als interrogatoris. Baena ha assegurat que aquests documents van “corroborar” el que anteriorment ja estaven investigant. També ha dit que hi apareixen anotacions que coincidien amb fets que després van passar, com ara que Forcadell seria la presidenta del Parlament. Aquesta afirmació, però, ha estat negada per la defensa de l’expresidenta, que ha dit que “m’he llegit tota l’agenda i això no hi consta”. En aquest punt, Baena s’ha remès “al que consti en les diligències” i ha dit que potser havia tingut un “lapsus”.

Sobre el document Enfocats, ha explicat que els va confirmar que hi havia dos grups, un de direcció i un altre d’execució, amb funcions diferents amb una mateixa “unitat de propòsit”.

Les defenses intenten desmuntar el relat

Per la seva banda, les defenses han intentat desmuntar les proves aportades per la Guàrdia Civil amb preguntes sobre aspectes concrets. Alguns lletrats li han retret contradiccions, com la de Forcadell. També ho ha fet l’advocada Ana Bernaola, de l’equip de defensa de Sànchez. Bernaola li ha preguntat per danys o desperfectes que s’haguessin produït a la via pública, institucions de l’estat o organismes oficials, i Baena li ha respost que n’hi havia però que no sabia quants i s’ha remès a les diligències. L’advocada, en canvi, li ha dit que als atestats no en consta cap.

Al llarg dels interrogatoris, el tinent coronel s’ha remès en reiterades ocasions a les diligències, argumentant que no les recordava bé. Marchena ha intervingut per recordar precisament a Bernaola que els atestats no es tindran en compte i que només es valorarà el que s’aporti a la sala. Per això, ha demanat que no se n’intenti valorar la pertinència.

Les defenses també han interrogat Baena sobre el perfil de Twitter amb consignes contra l’independentisme Tácito. El tinent coronel ha negat tenir-hi res a veure.

Multa per integritat moral

En resposta al president del tribunal, a l’inici de la declaració, Baena ha admès que en el passat va ser condemnat a una multa per un delicte contra la integritat moral. Ha remarcat, però, que era una “qüestió personal” i que els antecedents ja estan cancel·lats.