En una breu compareixença, Maza ha confirmat que la fiscalia es querellarà pels delictes de rebel·lió, sedició i malversació previstos al Codi penal. En el cas de la rebel·lió, el fiscal recorda que és el delicte “més greu que es pot cometre contra l’Estat”. El Codi penal preveu penes de fins a 30 anys de presó els que “s’alcessin violentament i públicament” per “derogar, suspendre o modificar totalment o parcialment la Constitució” o “declarar la independència d’una part del territori nacional”.

El fiscal es querella contra els 14 membres del Consell de Govern, des del president, Carles Puigdemont, i el vicepresident, Oriol Junqueras, fins al conseller Santi Vila, que va plegar abans que el Parlament votés la declaració d’independència. La querella contra els membres de la Mesa inclou la presidenta de la cambra, Carme Forcadell, i la resta de membres que van votar a favor de tramitar la declaració d’independència (Lluís Corominas, Lluís Guinó, Anna Simó, Ramona Barrufet i Joan Josep Nuet). Segons Maza, Forcadell i els diputats independentistes van fer possible “la culminació del procés independentista” facilitant la votació.

En el seu escrit, Maza no demana la detenció de cap dels querellats, sinó que vol que se’ls citi a declarar amb “caràcter d’urgència” i acordar les mesures cautelars que s’escaiguin, tenint en compte la gravetat dels fets i dels delictes imputats”. En cas que no compareguin, alerta que demanarà que se’ls detingui. A més, també els sol·licita una fiança d’uns sis milions d’euros com a responsabilitat civil.

L’ús de la violència

En les querelles, fa un ampli repàs de tot el que ha tingut lloc en el marc del procés del 9 de novembre del 2015 al 27 d’octubre del 2017, quan es va declarar la independència. Cita les concentracions del 20 de setembre a diversos departaments mentre la Guàrdia Civil els escorcollava per ordre judicial. El fiscal assegura que la crida a la resistència pacífica feta per les entitats sobiranistes i pel Govern era un eufemisme i que l’objectiu consistia en una incitació per tal que la població “s’oposés i fes front a l’actuació dels policies que havien de complir les ordres judicials”.

També acusa els querellats de crear “un escenari intimidatori” i assegura que eren conscients i assumien que la multitud “anava a produir actes de violència material i física” per aconseguir celebrar el referèndum. En aquest sentit, segons Maza, la concurrència de violència física “pot no ser necessària quan l’alçament és de tal dimensió que té capacitat intimidatòria suficient per dissuadir d’una possible actuació a les forces de l’ordre”.

La fiscalia ha fet arribar als mitjans de comunicació el comunicat en què anunciava el contingut de les querelles. El document però ha dut polèmica perquè està titulat amb l’expressió “Más dura será la caída”.

Fonts del ministeri públic ho qualifiquen de “desafortunada coincidència”. Expliquen que és el nom d’un document anterior, “aliè a qualsevol tema relacionat amb Catalunya”. Diuen que es va esborrar el contingut, s’hi va escriure a sobre i es va guardar amb el mateix nom. Neguen que “en cap moment hi hagi hagut cap intenció o interès ocult” i lamenten “les interpretacions que hagin pretès que fos així”.