El gener del 2020 Barcelona va declarar oficialment l’emergència climàtica i va anunciar un centenar de mesures a implementar per frenar-ne o mitigar-ne els efectes. Poc més de tres anys després, l’Ajuntament fa balanç i explica que el 66 % d’aquestes mesures ja estan executades i que, si s’hi afegeixen les que estan en marxa, el compliment de totes aquestes mesures arriba fins al 96 %.
Entre les mesures desenvolupades hi ha el desplegament de les superilles i els eixos verds i el desplegament d’una mobilitat més sostenible. “Barcelona va a bon ritme i té un pla per ser més resilient”, ha defensat Eloi Badia, regidor d’Emergència Climàtica i Transició Ecològica, en l’acte que s’ha celebrat aquest dimarts a la tarda a l’auditori de l’edifici Calàbria 66.
Badia ha demanat a la resta d’administracions que també entomin responsabilitats en aquelles mesures en què l’Ajuntament no té competències, com per exemple la implementació d’un peatge per accedir a la ciutat, la regulació dels creuers i la gestió de l’aeroport. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia Janet Sanz també ha aprofitat per explicar que ha reclamat per carta a la Generalitat una reunió urgent entre administracions per fixar “un límit raonable” de creueristes.
Adaptar-se al canvi climàtic
Les mesures de l’Ajuntament giren entorn de la mobilitat, l’energia, l’alimentació i els residus però, a més, hi ha algunes mesures orientades a adaptar-se als efectes del canvi climàtic que ja estan presents. Així, per exemple, entre les mesures previstes que ja s’han executat hi ha la creació de refugis climàtics i espais verds i amb ombra al carrer per garantir el confort tèrmic de la ciutadania. Amb relació als espais verds, ja se n’han guanyat gairebé 45 hectàrees i n’hi ha vuit més en projecte.
També per adaptar-se als efectes del canvi climàtic, com la sequera que es viu actualment i els grans temporals, s’ha invertit a augmentar la capacitat del clavegueram amb accions com el desdoblament del col·lector de la Diagonal i el del Paral·lel. També s’ha invertit en les infraestructures que permeten l’ús d’aigües freàtiques amb l’objectiu de reduir el consum d’aigua potable, que a la ciutat actualment se situa en una mitjana de 170 litres per persona i dia.
Canviar la mobilitat
La transformació de la mobilitat de la ciutat ha comportat també un canvi de model urbà. En aquest sentit el programa Superilla Barcelona és un dels més destacats. A banda de la creació de la superilla de l’Eixample, encara en marxa, també està comportant la transformació de la via Laietana, el Parc de les Glòries, l’eix Cristóbal de Moura i el de Pi i Margall.
Els canvis en la mobilitat també han comportat la creació de 30 quilòmetres de carrils bici i la millora de la connectivitat. A més, s’han millorat carrils bus i l’accessibilitat de diverses estacions de metro. També s’ha impulsat la transformació de la flota d’autobusos per fer-la més sostenible.
Transició energètica
Eloi Badia també ha explicat que el consistori actual ha fet “una clara aposta per les energies renovables” que s’ha concretat en la instal·lació de plaques fotovoltaiques en edificis i a l’espai públic. En concret, n’ha doblat la potència en quatre anys i actualment ja arriba a 28.907 kWp. A més, també s’han ofert bonificacions fiscals a la ciutadania per instal·lar-ne en edificis privats i s’ha consolidat l’operadora pública Barcelona Energia, que subministra el consum equivalent a 100.000 llars.
Canvi de model alimentari
Amb relació a l’impacte que té l’alimentació sobre el medi ambient, Eloi Badia ha explicat que s’està treballant per fomentar una alimentació saludable i baixa en proteïna animal. Això ja s’aplica en menjadors escolars i hospitals. A més, s’han tirat endavant projectes com Agrovallbona, que preveu convertir un barri en un indret emblema de la sostenibilitat.
Reduir els residus
Amb l’objectiu d’incrementar el reciclatge, l’Ajuntament ha instal·lat sistemes de recollida de residus porta a porta a Sarrià i a Sant Andreu. A més, ha posat en marxa un servei gratuït de recollida de roba a domicili que en gairebé dos mesos ha reunit 45 tones de roba en més de 800 actuacions. També s’han fomentat els mercats d’intercanvi i les iniciatives d’economia circular.
