L’Ajuntament de Barcelona ha incorporat diverses mesures extremes en el pla d’emergència per fer front a l’episodi de sequera, en cas que sigui necessari regular l’ús de l’aigua corrent. En el pitjor dels escenaris, el consistori planteja la possibilitat de reduir la pressió de la xarxa o, fins i tot, fer talls de subministrament parcials durant certes franges horàries, segons ha avançat a ‘La Vanguardia’ el regidor d’Emergència Climàtica de Barcelona, Eloi Badia. Encara no se sap quan entraran en vigor aquestes mesures, però segons Badia, en funció de la pluviometria podrien aplicar-se entre l’estiu i el final d’any.
Des de principis de març ja han entrat en vigor algunes restriccions d’aigua a Catalunya per la fase d’excepcionalitat de l’alerta per sequera. Per tant, a Barcelona està prohibit regar jardins públics i privats, així com gespa i zones verdes. També es prohibeix la neteja de carrers i edificis amb aigua potable i només es poden omplir parcialment les piscines d’aigua dolça. Alguns llacs urbans ja s’han començat a buidar.
Rebaixar la pressió de l’aigua afectaria especialment els pisos més alts. En canvi, els més baixos gairebé no notarien aquesta mesura. Segons recull ‘La Vanguardia’, Eloi Badia, que també és vicepresident d’Ecologia de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, veu amb preocupació que molts municipis estiguin superant les dotacions d’aigua fixades pel govern, que són de 230 litres per persona i dia. “Barcelona està a 170 litres”, ha dit Badia, però assegura que hi ha municipis que superen els 500 litres.
Quin és l’estat dels embassaments a Catalunya?
Els embassaments de les conques internes de Catalunya es troben a un 27 % de capacitat i la situació d’emergència es declara quan el volum descendeix fins al 17 %. Entre els embassaments que abasteixen la província de Barcelona, la mitjana de de capacitat a què es troben és encara més preocupant: només són al 15,69 %.
D’on prové l’aigua de Barcelona?
L’aigua potable de Barcelona prové, en petita mesura, de la dessalinitzadora del riu Llobregat i la de la Tordera. Aquestes infraestructures ja estan treballant al 100 % de capacitat, tot i que en condicions normals només ho fan al 10 o el 15 %. Tot i això, la majoria de fonts de subministrament que proporcionen aigua potable procedeixen de les conques dels rius Ter i Llobregat.
Les fonts de subministrament, sota mínims
El segon embassament més gran que abasteix Barcelona és el de Sau i és el que es troba en una situació més crítica. Dels 165,26 hectòmetres cúbics d’aigua que pot arribar a albergar, només en té 11,41 hm³, és a dir, un 6,91 % de capacitat.
La resta dels embassaments superen el 25 % de volum. El més gran de tots és el de Susqueda, que també rep l’aigua del riu Ter. En aquest cas, encara està al 40,75 %. Pel que fa als embassaments que contenen aigua del Llobregat, el de Sant Ponç es troba al 37,65 % de capacitat, però només pot tenir un volum màxim de 24,38 hm³. En canvi, els de la Llosa del Cavall i la Baells tenen al voltant del quàdruple de la capacitat, i estan al 25,97 % i el 26,06 % respectivament.
