Aquest cap de setmana farà un any que les bases de BComú van decidir trencar el pacte de govern amb el PSC pel seu aval al 155. Amb la ruptura, el socialista Jaume Collboni va augurar la fi del mandat i inestabilitat per a l’executiu en minoria d’Ada Colau, que confiava poder seguir fent acords. En certa manera, el balanç d’aquests 12 mesos satisfà les dues parts: el PSC ha fet gestos polítics per escenificar la ruptura, i el govern ha pogut aprovar temes de ciutat, alguns fins i tot amb l’aval de Collboni.
Un any després, el primer tinent d’alcalde, Gerardo Pisarello, admet que “el trencament no era desitjat perquè l’acord de govern havia funcionat en moltes coses”. Ara bé, explica que vist amb perspectiva, creu que l’executiu no podia quedar indiferent al 155 i a l’empresonament dels líders independentistes i que “la defensa dels drets civils era necessària”. De cara al futur, Pisarello apunta que les forces progressistes s’han d’entendre per frenar “formacions extremistes com Cs, PP i Vox”.
Jaume Collboni (PSC) manté que la ruptura del govern va ser “un error” i “una decisió unilateral de Colau”. I apunta que, a diferència de Barcelona, a l’estat s’ha optat per la col·laboració de les esquerres. Collboni explica que en allò estaven d’acord hi han votat a favor, i que alhora han denunciat “les greus mancances del govern”. El líder socialista considera que el diàleg no ha estat el fort de l’alcaldessa i sosté que “el mandat es va acabar ara fa un any”.
Acords després del trencament
Amb grans consensos, el govern municipal se n’ha sortit aquest últim any amb la modificació del Pla General Metropolità per fer possible l’Espai Barça, els canvis en l’ordenança de terrasses o la licitació de la nova contracta de neteja. En tots els casos, el PSC hi ha votat a favor. Els socialistes també van avalar la reserva del 30 % en les noves promocions privades per a habitatge protegit. A més, en el segon debat de la multiconsulta, el PSC va canviar el vot i l’abstenció va ser clau perquè prosperés.
Tres reprovacions en un any
Malgrat aquests acords i en plena recta final del mandat, el PSC s’ha alineat amb altres grups de l’oposició per desgastar Ada Colau. El juliol van impulsar una reprovació al govern per la gestió econòmica, mesos abans van donar suport a una altra reprovació pels narcopisos i a l’agost es van sumar també a una tercera reprovació per la seguretat.
Què no ha prosperat?
En el que més va marcar la sortida de govern el PSC va ser en el pressupost del 2018. El seu vot en contra va fer insuficient el pacte de Colau amb el PDeCAT i ERC, i l’alcaldessa va haver de recórrer per segon cop a una qüestió de confiança per aprovar els comptes en solitari. Pocs dies després de deixar el govern, el PSC va forçar una comissió per revisar el pla hoteler que, malgrat el rebombori inicial, es va tancar sense aconseguir aquest objectiu.
Un dels temes que l’equip de Colau no ha pogut tirar endavant en aquest últim any ha estat la connexió del tramvia per la Diagonal, tot i que, en aquest cas, no va ser pel vot del PSC, que hi estava a favor, sinó pel vot contrari d’ERC. En canvi, el govern sí que assenyala els socialistes a l’hora de trobar responsables per no haver aprovat ja la funerària municipal, que el PSC no veu clara, i introduir canvis en l’ordenança de civisme.
