D’A Film Festival: tota la programació

El D’A Film Festival, el festival de cinema d’autor de Barcelona, celebra la desena edició en format en línia per culpa de la crisi del coronavirus. Així ho van anunciar els organitzadors en un comunicat, per la impossibilitat que el certamen es pogués realitzar en els cinemes barcelonins, tal com es feia fins ara. La direcció del festival confia en que l’edició de l’any que ve tornarà al seu format habitual de sales de cinema.

El D’A estableix un acord amb la plataforma Filmin

La suspensió de l’edició física del D’A se suma a la llista d’activitats cancel·lades o posposades que va augmentant a mesura que es concreta la crisi del coronavirus i els terminis que caldrà superar per posar fi a la pandèmia. Mentre altres festivals com el BCN Film Fest han decidit aplaçar el certamen per a més endavant, el D’A aposta per traslladar a la xarxa la seva programació, que s’havia de veure als cinemes Aribau, al CCCB o a la Filmoteca, i ho fa amb el suport de la plataforma barcelonina Filmin, que els ofereix al seu catàleg entre el 30 d’abril i el 10 de maig. També es mantenen la composició del jurat, el premi de la crítica, el del públic i el de la secció Talents.

44 llargmetratges i 19 curtmetratges

La programació on line del D’A compta amb 44 llargmetratges i 19 curtmetratges, en què s’alternen treballs d’autors consagrats amb els de noves promeses del cinema. Entre els primers, podem veure els nous films de Werner Herzog, Arnaud Desplechin, Kiyoshi Kurosawa, Chema García Ibarra o Ion de la Sosa. Però el D’A també és una finestra a nous talents com Rhys Ernst, Matthew Rankin, Núria Giménez o Jorge Juárez. Molts dels títols del D’A d’enguany han passat per festivals de tant de prestigi com els de Cannes, Sundance, Rotterdam o Berlín, i han rebut nombrosos premis. La retrospectiva d’enguany està dedicada a la directora austríaca Jessica Hausner, de qui es pot veure també ‘Little Joe’, el seu nou film. L’edició ha començat el 30 d’abril amb ‘Habitación 212’, de Christophe Honoré, que havia de ser la sessió inaugural, i es clausurarà el 10 de maig amb ‘A Stormy Night’, de David Moragas, català afincat a Nova York.

10 anys amb la millor programació d’autor

El Festival de Cinema d’Autor de Barcelona va començar el 2011, i en una dècada s’ha convertit en un dels pols de la temporada cinematogràfica barcelonina. El D’A ha ofert treballs de cineastes de casa nostra com Carla Simón, Elena Martín, Isaki Lacuesta o Burnin’ Percebes, i també de grans noms del cinema d’autor com Hong Sang-soo, Peter Strickland, Corneliu Porumboiu o Bertrand Bonello. Esperem que la quarantena d’enguany no sigui més que un sotrac en un dels festivals més estimulants dels que tenim a Barcelona.

Top 15 pel·lícules del D’A 2020

El D’A 2020 compta amb més d’una seixantena de títols, i costa fer-ne una tria perquè el nivell de la selecció sempre és molt alt. Tot i així, us proposem 15 títols imprescindibles de l’edició d’enguany: cinc llargmetratges de ficció, cinc documentals i cinc curtmetratges. No inclourem a la selecció ni la retrospectiva dedicada a Jessica Hausner, ni la recuperació del clàssic ‘SátánTangó’ (1994), de Béla Tarr, set hores d’un dels grans noms del cinema hongarès contemporani, i que també podeu veure a Filmin en el marc del festival.

 Top 5 de llargmetratges de ficció

• ‘Roubaix, une lumière’ (2019), d’Arnaud Desplechin: El cineasta francès Arnaud Desplechin és un dels noms més interessants del cinema francès contemporani, i un vell amic del D’A. Amb el seu nou film, ens proposa un relat que segueix i subverteix els codis del cinema negre, per a explicar-nos l’assassinat d’una dona a mans de les seves veïnes. Una aposta segura.
  
• ‘Adam’ (2018), de Rhys Ernst: L’any 2006, l’Adam és un adolescent es muda a Nova York per passar l’estiu amb la seva germana, i allà coneix la comunitat queer de la gran ciutat. Quan s’enamora d’una noia, i aquesta es pensa que ell és trans, l’Adam es començarà a qüestionar quins són els límits dels gèneres i dels afectes. El productor de ‘Transparent’ ens presenta una comèdia ‘indie’ sobre el paisatge queer de Nova York de principis de segle XXI. Una delícia que, tot i estar ambientada fa 15 anys, qüestiona alguns dels grans tótems de la societat contemporània.
  
  
• ‘The Twentieth Century’ (2019), de Matthew Rankin: A qui li pot interessar la vida d’un primer ministre de Canadà de principis del segle XX? A tothom, si qui ho explica és Matthew Rankin. ‘The Twentieth Century’ és una fàbula sobre la pujada al poder de William Lyon McKenzie King, però lluny de ser un avorrit biopic, és un festival estètic que mescla expressionisme alemany, deliris propis de David Lynch, motius del cinema de Guy Maddin i alguna que altra obsessió de David Cronenberg, tot ben adobat amb molt d’humor grotesc i ben servit en un dels títols més estimulants del D’A 2020.
  
• ‘Algunas bestias’ (2019), de Jorge Riquelme Serrano: Una família s’instal·la en una illa deshabitada per a construir-hi un hotel. El que sembla d’entrada una bona idea es desvela com un malson en què, isolats, afloren els instints més primaris i brutals de cada un dels individus. Crítica negríssima a l’egoisme i a la violència del classisme social, és un dels títols més inquietants que veure aquest any al festival.
  
• ‘This Is Not a Burial, It’s a Resurrection’ (2019), de Lemohang Jeremiah Mosese: A Lesotho, una anciana que acaba de perdre al seu fill es prepara per a morir, conscient de que ja no té cap familiar viu, amb la intenció de ser enterrada en el cementiri local. Però quan una empresa vol inundar les terres del seu poble per construir-hi una presa, l’anciana es converteix en un símbol en defensa de les arrels de la seva comunitat. Bon exemple del cinema africà més recent, ‘This Is Not a Burial, It’s a Resurrection’ ens trasllada a l’Àfrica que lluita perquè les grans empreses no acabin amb la seva història.
  

Top 5 llargmetratges documentals

• ‘My Mexican Bretzel’ (2019), de Núria Giménez: Unes pel·lícules antigues, uns diaris d’una burgesa, les cites d’un místic indi… tot plegat, una gran impostura narrativa que ens convida a reflexionar sobre la memòria, però també sobre la veracitat de la imatge filmada. La barcelonina Núria Giménez ens presenta un dels grans documentals de la temporada, que en realitat és una ficció sobre un matrimoni en crisi, recolzat amb imatges reals. Un film que cal veure amb calma, i que va desgranant poc a poc les seves qualitats. També una bona mostar de l’olfacte que té el D’A a l’hora de seleccionar documentals d’autor.
  
• ‘Video Blues’ (2019), d’Emma Tusell: Muntadora de monstres del cinema espanyol com Jose Luis Cuerda o Carlos Vermut, Emma Tusell es submergeix ara en la seva pròpia infantesa per contrastar el record que en té amb les cintes de vídeo familiars que es van gravar en aquella època. El resultat és una reflexió sobre la memòria, sobre la infantesa, sobre la imatge que volem tenir-ne, i sobre la possibilitat de catarsi quan ens enfrontem al nostre passat, amb la seva llum i la seva foscor.
  

• ‘Nomad: In The Footsteps Of Bruce Chatwin’ (2019), de Werner Herzog: El 1987, el cineasta alemany Werner Herzog filmava ‘Cobra verde’, adaptació d’una novel·la de l’escriptor i viatger Bruce Chatwin. Ara, Herzog ressegueix les traces del seu amic en aquest documental que viatja de la Patagònia a Austràlia, i que certifica que l’alemany està en plena forma evocant personatges aventurers i extrems, un dels terrenys en què Herzog s’ha sentit sempre ben còmode. Un nom de referència.
  
• ‘Aznavour by Charles (Le regard de Charles)’ (2019), de Marc di Domenico: Sobre Charles Aznavour sabem que era cantant i actor, defensor dels drets dels armenis i un artista incombustible que va morir amb 94 anys i pràcticament sobre l’escenari. Ara bé, resulta que Aznavour també era cineasta amateur amb molt de talent, i amb tot el material que va enregistrar, Marc di Domenico ha elaborat un documental fascinant, que ens recupera la figura d’un dels grans ‘chansonniers’ francesos.
• ‘La mami’ (2019), de Laura Herrero Garvín: La Mami és l’encarregada del backstage d’un cabaret de Mèxic, però també és, com el seu nom indica, una figura materna per a les noies que hi treballen. Suport moral, bona consellera i figura imprescindible de la nit en aquest local, la Mami atresora confidències i lamentacions, i és una guia de les inquietuds i els somnis d’aquestes cabareteres que representen una de les cares menys conegudes de la polièdrica condició femenina mexicana.
  

Top 5 curtmetratges

• ‘El corazón rojo’ (2020), de Marc Ferrer: Cineasta habitual del D’A, Marc Ferrer ens presenta un migmetratge sobre la vida sentimental d’un grups d’amics a Barcelona, amb el mateix D’A de fons i aparicions de gent com els Hidrogenesse.
  
• ‘Leyenda dorada’ (2019), de Chema García Ibarra i Ion de la Sosa: Exponents de la ciència-ficció i la fantasia més celtibèriques, Chema García Ibarra i Ion de la Sosa s’ajunten en aquest curtmetratge sobre un picnic familiar que mescla costumisme amb terror.
  
• ‘Panteres’ (2020), d’Èrika Sánchez: El cos de la dona, representat fins al desgast per totes les arts visuals, es converteix en el centre de debat d’aquest curtmetratge sobre l’aparença i sobre la imatge com a condicionants socials.
  
• ’16 decembro’ (2019), d’Álvaro Gago: La Lucía travessa la ciutat en moto de nit per trobar-se amb el seu germà, però un fet trastocarà els seus plans i la seva vida. Álvaro Gago ens presenta un curtmetratge sobre els monstres a que s’enfronta una noia només per voler fer la seva vida, de nit, i al carrer.
  
• ‘Carne’ (2019), de Camila Kater: El cos femení, vist a través de les experiències de cinc dones, és plasmat en aquest curtmetratge que utilitza diferents tècniques d’animació.