Arran de la crisi sanitària desfermada per la covid-19, la Rosario s’han quedat sense feina, perquè des del 14 de març el negoci està tancat, com la resta de locals dedicats a la restauració.

El sogre és el seu empleador i els ha fet un ERTO “per poder cobrar alguna cosa, perquè no percebíem cap mena d’ingrés”, ni ella ni el seu marit. Malgrat tot, assegura que encara no ha cobrat res de l’ERTO, de manera que no tenen diners per pagar el lloguer del seu pis: “No hi ha diners. Com el pago?”, pregunta Ferrer.

Rosario Ferrer: “Com he de pagar [el pis] si és pràcticament el que cobraré d’atur? De què visc?”

El preu del lloguer del seu habitatge és de 809 euros mensuals, segons ha explicat. “Com he de pagar [el pis] si és pràcticament el que cobraré d’atur? De què visc?”, exposa la llogatera, qui rebla: “Tenim tres nens, la situació és desesperant”.

Ferrer, que diu que no s’havia trobat mai en una situació similar i que sempre ha estat “bona pagadora”, acusa negativament en el seu estat d’ànim i la seva salut aquesta situació incerta: “És horrible. No puc dormir, estic angoixada”, confessa. L’ajuda, però, saber que no està sola i que té el suport del Comitè de Vaga de Lloguer del Raval. “Fem reunions per videoconferència per veure com s’està configurant la vaga de lloguer a tot Espanya”, i veure com ho poden aplicar al seu barri, en què hi ha “moltíssimes famílies afectades pel mateix”.

Cal dir que abans de declarar-se en vaga de lloguer va contactar amb les finques que gestionen l’immoble que lloga per exposar-los la seva situació i preguntar si podia pagar ara una part del lloguer i l’altra quan tingués ingressos i li van dir que no: “El lloguer s’ha de pagar íntegrament”, va ser la resposta, segons relata Ferrer.

Sobre el seu futur professional, tot està enlaire. Quan puguin tornar a treballar, el seu sogre, que és el seu empleador, potser no els pot pagar res, “perquè ha de pagar també el lloguer del local, els autònoms i tot. El meu marit i jo estarem sense cobrar ni un euro” fins no sap quan, segons diu, a més que preveu que “la gent no anirà en massa a restaurants” durant un bon temps “perquè la situació serà complicada”. Si durant gaires mesos no pot pagar el lloguer del seu pis, Ferrer assumeix que s’enfronta a un desnonament: “Ens quedarem al carrer i l’habitatge és un dret, no és un caprici”, defensa.