El D’A Film Festival Barcelona, que aquest any se celebra excepcionalment en línia a la plataforma Filmin per la covid-19, dedica la seva retrospectiva a la directora, productora i guionista austríaca Jessica Hausner, una de les millors representants del cinema realitzat per dones al segle XXI.

Jessica Hausner va néixer a Viena el 1972 en una família d’artistes. Va estudiar a la Filmacademy de Viena i el 1996 va guanyar el Lleopard del Futur a Locarno amb el seu curtmetratge ‘Flora’. El seu projecte de fi de carrera, ‘Inter-view’, va obtenir una menció especial del jurat de la CineFondation al Festival de Canes del 1999. En col·laboració amb altres joves directors, aquell mateix any va crear la productora Coop99, una de les més interessants d’Europa, amb més de 30 títols, entre els quals trobem ‘Toni Erdmann’, de Maren Ade, o ‘Western’, de Valeska Grisebach.

Foto: Evelyn Rois ©

Lovely Rita’

Jessica Hausner (2001)

El 2001, va presentar la seva “opera prima”, ‘Lovely Rita’, a Canes, dins la secció Una Certa Mirada, una història molt dura sobre una adolescent castrada per l’educació catòlica que no sap què fer amb la seva vida. Rodada en vídeo digital i amb actors no professionals, Hausner va demostrar que tenia una veu pròpia, però encara li quedava molt per dir. Ja es percebia la voluntat de mostrar el seu descontentament i una rebel·lió femenina poc convencional. Disponible a Filmin i a Filmincat.

Hotel

Jessica Hausner (2004)

Amb el seu segon film, la inquietant ‘Hotel’, del 2004, estrenat a la mateixa secció Una Certa Mirada de Canes, Hausner va deixar clar que l’ombra de Michael Haneke ja no es podia projectar al seu cinema i, en canvi, sí que s’apreciaven influències de David Lynch i d’Alfred Hitchcock en l’aventura angoixant d’una jove recepcionista amenaçada per un terror cada vegada més gran en un hotel perdut als Alps. Disponible a Filmin i a Filmincat.

El 2006 va rodar el migmetratge ‘Toast’. Plantejat com un assaig fílmic, Hausner se centrava en la rutina domèstica d’una noia que entrava i sortia de la cuina mentre es preparava i es menjava un sandvitx de forma metòdica, mecànica i quasi compulsiva. Una acció quotidiana i aparentment banal que es repeteix una vegada i una altra fins a arribar a una mena de sublimació obsessiva tan absurda com existencial. Aquesta videoinstal·lació artística i conceptual va ser creada en cooperació amb Kunsthaus Graz i el Diagonale Filmfestival 2006. Disponible a Filmin i a Filmincat.

‘Lourdes’

Jessica Hausner (2009)

Quatre anys més tard, Hausner va dirigir ‘Lourdes’, un film desconcertant que va ser presentat a la Mostra de Venècia de l’any 2009, en què va guanyar quatre premis, entre els quals el Fipresci, a més del Giraldillo d’Or a la millor pel·lícula al Festival de Sevilla del 2009. El seu tercer film, el primer que es va estrenar comercialment a les nostres sales, va tornar a descol·locar en parlar d’un miracle en el marc de l’estrany món dels pelegrins al santuari de Lourdes, un espai on es barregen el negoci, les injustícies i les il·lusions. Amb una posada en escena minimalista i interpretacions contingudes, es pot entendre com una crítica a la religió més alienant i alhora com una pregunta sobre la mateixa existència dels miracles. Disponible a Filmin i a Filmincat.

‘Amour fou’

Jessica Hausner (2014)

Hausner va trigar cinc anys a tornar a la direcció i ho va fer de nou amb una pel·lícula sorprenent en la seva audàcia formal i d’un romanticisme extrem. ‘Amour fou’ es va estrenar en la secció Una Certa Mirada de Canes, el 2014. El seu quart treball va ser un film antiromàntic atrevit. El tràgic doble suïcidi del poeta Heinrich von Kleist, autor de la novel·la ‘La marquesa d’O’, i Henriette Vogel el 1811 està explicat d’una manera freda i estàtica, seguint el model del cinema de Manoel de Oliveira, amb un humor soterrat que la fa una experiència desmitificadora del romanticisme. Però Hausner va aconseguir certa ironia i distanciament i ens va posar davant del mirall la nostra història literària i cultural i la va deformar subtilment. Més intel·lecte que emoció, però un experiment profund i apassionant. Disponible a Filmin i a Filmincat

‘Little Joe’

Jessica Hausner (2019)

Van passar cinc anys més abans que aquesta inclassificable directora va tornar a posar-se darrere les càmeres per rodar ‘Little Joe’, un film estrany que, aquest cop, va anar a la Secció Oficial del Festival de Canes del 2019. El seu cinquè film, i el primer en anglès, és un experiment estrany de ciència-ficció, al voltant d’una planta modificada genèticament el pol·len de la qual conté un virus que anul·la els sentiments, i que es pot explicar com un encreuament entre ‘La botiga dels horrors’, de Roger Corman, i ‘La invasió dels ultracossos’, de Philip Kaufman. Hausner torna a flirtejar amb el fantàstic, per acabar parlant de ciència, alienació i deshumanització. Disponible a Filmin i a Filmincat.

Cinc pel·lícules en poc menys de 20 anys no en són gaires, però permeten fer-nos a la idea que estem davant d’una de les veus més importants del cinema europeu contemporani. Autora inventiva i sorprenent, el seu cinema és el de la inquietud, la incertesa i el dubte. Planteja preguntes sense fer judicis i permet diferents interpretacions. Tota la seva filmografia, en què recorre un aire irreverent, ambigu i transgressor, està protagonitzada per personatges femenins dominats per les pors i les inseguretats, que es qüestionen els rols que tenim en la societat i la forma en què funciona el món. I una idea sempre pertinent i persistent: la impossibilitat de la felicitat.

Hausner ha demostrat tenir la capacitat de transgredir tots el gèneres per crear un estil molt personal, formalment molt estilitzat i lluny de la comparació amb Michael Haneke, que va ser una de les constants en les crítiques de la seva primera pel·lícula, ‘Lovely Rita’. ‘Little Joe’ s’estrena en el marc de la retrospectiva que ofereix ara el D’A, i és una ocasió excel·lent per conèixer l’obra completa d’aquesta directora austríaca inclassificable i intel·ligent.