S’ha perdut una edició en viu, però per Carlos R. Ríos, director del D’A Film Festival Barcelona, amb aquesta versió reduïda i en línia a Filmin en guanyem una per tots els amants del cine d’Espanya. Les crisis s’han d’aprofitar per reconduir coses.”. Hem parlat amb ell sobre com han preparat aquesta edició en ple confinament. I la reacció no podia ser ni més ràpida ni més encertada. Quan la crisi de la covid-19 obligava a suspendre o a retardar diversos certàmens cinematogràfics, el D’A ni cancel·lava ni ajornava: optava per quedar-se a casa. D’aquesta manera, el traslladava a una versió especial en línia amb la col·laboració de Filmin per presentar, durant les mateixes dates previstes, una selecció de 47 llargmetratges i 20 curts, dels 100 títols programats originalment.

Primer de tot, com estàs i què ha suposat el fet d’haver hagut de reconvertir la programació del festival en una versió en línia per no cancel·lar-lo?

Bé, estem tots bé de salut, afectats i tristos per tot el que està passant, però acabarà aviat. A mitjans de març, amb l’esclat de la crisi de la covid-19, vam començar a preparar plans B, anul·lar, la idea de canviar de dates no era gaire oportuna i, al final, parlant i parlant va sortir mutar el festival a una edició especial en línia. Vam fer moviment molts ràpids, vam ser els primers a Espanya i Filmin, que ja era col·laborador del D’A, va obrir les portes totalment. En una setmana ja teníem pràcticament un 70% de la programació tancada i confirmada per l’edició en línia. Hem perdut coses pel camí inauguracions, clausura, concerts, activitats paral·leles, etc. Però almenys hem salvat la feina de vuit mesos de tot l’equip i bona part de la programació es podrà veure i, ara, oberta a tots els cinèfils d’Espanya.

Totes les edicions són especials, però que hagi passat en aquesta, que és la del desè aniversari, encara deu fer més mal. Com ho has entomat? 

Amb positivisme, adaptant-nos, prenent decisions coherents, calmades per salvar la feina feta i la programació, pensant sobretot en l’espectador i les pel·lícules i, com sempre, ser positiu. Perdem una edició en viu, però guanyem una edició a l’abast de tot amant del cinema de l’estat espanyol. Una oportunitat única, un canvi, una adaptació que molts cinèfils agrairan.

La celebració queda ajornada fins al 2021? Serà encara més sonada després del tot el que ha passat, o encara és massa precipitat avançar-se a un any vista?

No ho sabem, l’únic que volem és que la propera edició sigui als cinemes, amb els realitzadors i públic a les sales, amb totes les activitats que normalment fem i que segur que la propera edició tindrà potenciada una part en línia.

Altres festivals han cancel·lat, estan ajornant o bé han optat pel mateix format en línia. Us afecta d’alguna manera que un festival suspengui per la resta de certàmens o cada cas és diferent?

Jo, personalment, vaig comentar que tots els festivals no poden canviar de dates per no perjudicar la complexa agenda cultural de la ciutat o país. Si algun festival ha decidit canviar de dates, tot afecta, canvis d’estratègies, etc. I ens afecta a nosaltres però, ara, amb més informació, sabem que molts hauran de fer una edició en línia, els festivals en viu seran a partir de setembre si tot va bé, i esperem que sigui així.

‘Habitación 212’, de Christophe Honoré, inaugura el D’A

El D’A s’inaugura amb la mateixa pel·lícula que estava prevista, la nova obra de Christophe Honoré, la comèdia amb tocs de drama ‘Habitación 212’, protagonitzada per Chiara Mastroianni (premi a la millor actriu de la secció Una Certa Mirada a Canes 2019), Vincent Lacoste i el cantant Benjamin Biolay. El director francès va ser objecte d’una retrospectiva l’any passat a la Filmoteca de Catalunya i es va estrenar la seva pel·lícula ‘Viure de pressa, estimar a poc a poc’. La crisi sanitària pel coronavirus va obligar els governs del país a prendre mesures extraordinàries per contenir l’avenç de la pandèmia. La Generalitat de Catalunya va ordenar, entre d’altres, el tancament de les sales de cinema, un fet insòlit que ni tan sols havia passat durant la Guerra Civil. Amb aquest panorama, el consum de cinema només es pot fer a les llars.

Aquestes setmanes han sorgit iniciatives per consumir cinema a casa, però també cineastes demanant que la gent no s’oblidi de les sales després de la pandèmia. Paul Schrader, per exemple, ha dit que no té gaires esperances pel futur del cinema perquè creu que no tornarem mai al lloc on érem fa sis mesos. Com creus que afectarà el coronavirus, un cop tot això hagi passat, en la manera de veure pel·lícules? 

Evidentment afectarà, però és important no veure les coses en blanc o negre, no deixarem d’anar al cinema, i una cosa estranya, com és que en totes les mesures, llistes, especulacions d’experts sempre surt “quan tornarem al cinema”, tothom ha fet servir l’exemple del cinema i no pas del circ, el teatre, els esports, quan puguem tornar a la normalitat. Potser soc un il·lús, la gent tindrà ganes d’anar al cinema, però també de seguir consumint cinema a casa. El més important és que ara molt públic ha descobert que no tot són superherois o grans produccions. Confinats s’està consumint més cinema que mai, s’ha vist que un altre món cinematogràfic existeix, i vull dir cinema independent, d’autor, nacional. Les crisis s’han d’aprofitar per reconduir coses.

És clar que, dirigint un festival, apostes per les sales abans que les cases. Perquè, des del teu punt de vista, creus que és important seguir veient les pel·lícules a la pantalla gran i animar el públic a fer-ho?

Per una qüestió de dimensió i immersió sensorial. Però el més important és consumir cinema, de tota mena.

Pack D’A 2020

Malgrat que el festival no es pot celebrar presencialment, que sigui en línia té un avantatge respecte al format tradicional i és que amplia el públic potencial, donant accés a tot Espanya. Fins i tot s’ha creat el Pack D’A 2020 que, per 25 €, dona accés a tota la programació i, a més, inclou tres mesos de subscripció a Filmin. També es pot veure qualsevol pel·lícula pagant-les individualment al preu de 3,95 € el llargmetratge i 0,95 el curtmetratge.

Que sigui en línia és un factor important per donar visibilitat al festival més enllà de Barcelona? 

I tant, és una bona oportunitat per donar a conèixer més el festival i, com que som els primers a fer-ho i hi ha ganes d’aire fresc a les nostres pantalles, doncs serà positiu.

Els grans autors contemporanis encapçalen el cartell

Entre els grans directors de la programació hi ha un clàssic del festival com Arnaud Desplechin i la seva nova obra, ‘Roubaix, une lumière’, estrenada a Canes 2019 i que suposa la primera incursió del director en el polar, endinsant-se en els suburbis d’una ciutat assetjada per l’atur i la pobresa. Està protagonitzada per Roschdy Zem (César al millor actor) i dues estrelles del cinema francès, Léa Seydoux i Sara Forestier. Un altre dels grans tòtems del cinema contemporani és Werner Herzog i el seu documental ‘Nomad: in the footsteps of Bruce Chatwin’, un homenatge penetrant al seu amic Chatwin, escriptor i aventurer mort de sida el 1989, que ens mostra un director perpètuament curiós davant dels misteris del món. Del director de culte japonès Kiyoshi Kurosawa arriba ‘To the ends of the earth’, que va clausurar l’últim festival de Locarno. La icona del pop japonès Atsuko Maeda interpreta una reportera de viatges que s’enfronta al xoc cultural a l’Uzbekistan. El director xinès Lou Ye presenta ‘Saturday fiction’, un drama d’espies ambientat durant l’ocupació japonesa de la Xina i protagonitzat per la gran Gong Li, premiat amb la millor direcció a Gijón 2019.

Cineastes emergents: el futur ja és aquí

La secció Transicions segueix portant-nos algunes de les millors pel·lícules del moment que han despertat la curiositat i interès de la crítica i la cinefília de tot el món. Però cal remarcar la gran aposta que el D’A segueix fent pels nous Talents (la secció competitiva del festival dotada amb un premi de 10.000 €) amb pel·lícules de cineastes amb un màxim de dos llargmetratges en la seva filmografia. Hi trobem treballs com ‘Un blanco, blanco día’, de Hlynur Pálmason, un thriller amb aires existencials, guardonat a Canes, Torí i Rotterdam, sobre un policia retirat que s’acaba de quedar vidu i comença a sospitar que la seva dona li era infidel. ‘Abou Leila’, d’Amin Sidi-Boumédine, és un drama psicològic sobre el pes de la violència que va ser una de les sensacions de la Setmana de la Crítica de Canes i va guanyar el premi Nuevas Olas a Sevilla 2019. La xinesa ‘Dwelling in the Fuchun Mountains’, de Gu Xiaogang, és un drama sobre la vida d’una família durant un any a la ciutat de Fuyang, al sud-est de la Xina. I ‘Adam’, de Rhys Ernst, una comèdia fresca i subversiva ambientada en una comunitat LGTBI de Nova York, considerada un dels films indie de l’any.

La secció Un impulso colectivo torna a oferir un tast del nou cinema espanyol, amb produccions allunyades dels estàndards de la indústria i directors que produeixen les seves pel·lícules de forma més independent. Entre d’altres, el retorn dels Burnin’ Percebes amb ‘La reina de los lagartos’, una comèdia romàntica molt marciana protagonitzada per Bruna Cusí i Javier Botet o, en un altre registre, ‘My Mexican Bretzel’, de Núria Giménez, un deliciós diari íntim que juga amb la ficció i la realitat, i que va guanyar el premi Found Footage a l’última edició del Festival de Rotterdam.

El més important és que heu pogut confeccionar una programació que torna a representar fidelment l’esperit del festival, portant el millor cinema independent internacional, i també el cinema espanyol més emergent. Destaca’ns algun títol que t’hagi fet especial il·lusió que hi formés part.

Tots els films de la secció Talents, la secció competitiva, s’hi han mantingut tots menys un i se n’ha sumat un de nou. I és clar, els films de Herzog, Kurosawa, Desplechin, Ye, Hausner.

Amb la programació d’enguany, hi veus alguna tendència que la diferenciï, algun tema recurrent o alguna característica que t’hagi sorprès especialment? 

Doncs realment sí, molts films estan centrats en éssers humans contradictoris, lluitadors, injustos, cruels, innocents, supervivents, entranyables, impostors… La perfecta radiografia de la humanitat en tota la seva complexitat.

La decisió que la retrospectiva es dediqui a la directora austríaca Jessica Hausner ens sembla molt encertada. No és habitual que una cineasta força jove, amb només cinc llargmetratges, sigui protagonista. Perquè la vau escollir?

Les retrospectives i focus del D’A estan més centrats en cineastes contemporanis, molts d’ells van començar la seva carrera a mitjans i finals dels 90 i, fins i tot, més entrat el nou mil·lenni. Sempre mirem de buscar un focus en un cineasta conegut o desconegut.

Un dels trets distintius del D’A és la seva atenció especial al cinema espanyol i català fet al marge de la indústria. Hi seguiu apostant perquè segueix demostrant l’alt nivell i la qualitat de les seves produccions?

L’aposta és clara des del principi, donem suport als directors que han triomfat a festivals però que ho tenen una mica més complicat dins la indústria i, sobretot, posem el radar en les produccions més arriscades, especials, artístiques…

I per acabar, anima’t a dir un títol que creus que ningú hauria de perdre’s.

‘Aznavour by Charles (Le regard de Charles)’, de Marc di Domenico.

Aquest film mostra com Charles Aznavour no només va deixar cançons i interpretacions memorables, sinó també un gran arxiu d’imatges enregistrades per ell mateix amb la seva càmera. El director ha transformat aquest material en un film introspectiu i avantguardista. Un document únic sobre la visió que el cantant tenia de la seva pròpia existència. 

El festival acabarà el 10 de maig. ‘A stormy night’ és l’encarregada de clausurar la 10a edició. Es podrà veure el dissabte 9 de maig a partir de les 20 h i només durant 24 hores. La pel·lícula, que Filmin distribuirà en cinemes aquesta tardor, està escrita, dirigida i protagonitzada pel català David Moragas, i és el seu debut en el llargmetratge. Però, per això, encara queda molt. Abans teniu més de 40 títols per explorar els nous camins del cinema contemporani i dels quals us anirem informant a través del web i les xarxes socials.