La Filmoteca de Catalunya continua oferint pel·lícules gratis per fer més agradable el confinament. Si en setmanes anteriors ens havien ofert un cicle dedicat a Charles Chaplin, documentals sobre la història de Barcelona i de Catalunya, curtmetratges de Georges Méliès i Segundo de Chomón, i reportatges sobre cineastes que han visitat la Filmo, ara ens proposen un cicle amb la filmografia sencera del figuerenc Pere Portabella.
Els treballs de Pere Portabella es poden veure per un temps limitat, gràcies a la Filmoteca de Catalunya i al mateix cineasta, que els ha cedit a través de la seva productora Films 59. Aquesta setmana ens ofereixen ‘Art a Catalunya’ (1992) i ‘Mudanza’ (2008), que es podran veure fins el dilluns 29 de juny. Una bona oportunitat per recuperar dos migmetratges de Pere Portabella.
‘Art a Catalunya’ i ‘Mudanza’
A ‘Art a Catalunya’, Pere Portabella retrata l’art català i, en concret, el romànic, el gòtic, el modernisme i el contemporani. El migmetratge compta amb autoritats com Susana Solano, Ricardo Bofill, Antoni Tàpies o Pere Gimferrer. ‘Mudanza’ ens mostra el moment en què es van retirar tots els mobles de la casa-museu de Federico García Lorca, a la Huerta de San Vicente, a Granada, per facilitar al visitant passejar per les habitacions de la llar del poeta. El migmetratge reivindica la figura absent de Lorca, arrencada de la societat espanyola pel seu assassinat a mans dels franquistes. Es podran veure fins el 29 de juny.
Pere Portabella, entre la realitat i el somni
Quan ens referim a Pere Portabella, parlem d’un dels noms més importants del cinema europeu que tenim a Catalunya. Productor de títols com ‘El cochecito’ (1959), ‘Los golfos’ (1959), ‘Tren de sombras’ (1997) o, sobretot, ‘Viridiana’ (1960), amb què Luis Buñuel va guanyar la Palma d’or a Canes, només amb aquest bagatge la carrera de Portabella ja seria de gran importància per al setè art espanyol. Però, a més, des de finals dels 60 va començar a dirigir films de caràcter experimental, al costat d’amics i aliats estètics com Joan Brossa o Carles Santos. Amb ells, junts o per separat, rodarà títols com ‘No compteu amb els dits’ (1967), ‘Nocturn 29’ (1968), ‘Vampir-Cuadecuc’ (1970) o ‘Umbracle’ (1972), a més d’una sèrie de curts documentals sobre el treball del pintor Joan Miró. El rodatge del documental ‘Informe general’ (1976), sobre el moment de canvi que suposa la transició, marca el salt de Portabella a la política, on formarà part de la comitiva que rep a Josep Tarradellas i serà diputat al Parlament i senador al Senat espanyol pel PSUC. La seva carrera com a cineasta, però, s’ha prolongat al llarg dels anys, amb treballs com ‘El pont de Varsòvia’ (1989) o ‘El silenci abans de Bach’ (2007), en què ha alternat la reflexió sobre la realitat social de cada moment amb l’experimentació narrativa, conceptual, estètica i cinematogràfica.
