Barcelona ha estat una ciutat inspiradora per a poetes i poetesses. La poesia, però, és un gènere literari que sovint passa més desapercebut que la novel·la o el teatre. Potser per això, els poetes i poetesses no gaudeixen del ressò dels seus col·legues, i l’obra poètica d’escriptors i escriptores de narrativa roman en un segon pla.
‘Va passar aquí‘ ha fet un recull de poetes i poetesses relacionats amb Barcelona, alguns perquè hi van néixer, d’altres perquè s’hi van estar en alguna etapa de la seva vida. Es tracta d’una selecció breu, molt breu, basada en els capítols emesos del programa. Més breu encara si tenim en compte la llarga llista de poetes i poetesses que hi podrien ser: Maria Mercè Marçal, Joan Salvat-Papasseit, J. V. Foix, Joan Vinyoli, Pere Gimferrer, Víctor Balaguer, Jacint Verdaguer i un llarg etcètera que segueix creixent.
Poetes i poetesses barcelonins
Bernat Metge. Considerat per molts acadèmics el millor escriptor barceloní de la història. ‘Lo somni’ està considerada com una de les obres capitals de la prosa catalana de tots els temps. Bernat Metge també va escriure poesia. Les seves obres en vers conegudes són: ‘Sermó’, ‘Medecina’ i ‘Llibre de Fortuna e Prudència’.
Sor Eulàlia Anzizu. Sor Eulàlia Anzizu va ser una dona silenciada que va deixar un llegat intel·lectual important i va ser decisiva en la conservació del patrimoni del Monestir de Pedralbes. La seva producció poètica va ser constant i encara és, en gran part, inèdita.
Àngel Guimerà. Va ser el poeta i dramaturg en llengua catalana de més fama internacional. Va ser nominat 17 vegades al Premi Nobel. Nascut a Santa Cruz de Tenerife, va arribar a Barcelona de nen.
Joan Maragall. Se’l considera el gran poeta del Modernisme català. L’any 1904 va ser proclamat Mestre en Gai Saber en guanyar les tres categories del Jocs Florals. És autor de poesies tan conegudes com ‘La vaca cega’ o ‘Oda a Espanya’.
Joana Raspall. Va publicar el seu primer recull de poemes als 69 anys. Ara, és la poetessa més llegida a les escoles.
Josep Carner. Un dels més grans poetes del segle XX. També conegut com el príncep dels poetes catalans, Josep Carner era el màxim representant de la poesia del Noucentisme.
Dolors Monserdà. Va participar assíduament en els Jocs Florals, on va ser premiada el 1878, el 1882 i el 1891. Va ser la primera dona a presidir uns Jocs Florals el 1909. Va posar un èmfasi especial en lluitar per l’educació de les dones, el que li va valdre la consideració de primera escriptora feminista catalana. La seva novel·la cabdal va ser ‘La fabricanta’.
Mercè Rodoreda. La seva gran novel·la és ‘La plaça del Diamant’, convertida en referent de la literatura catalana a tot el món. La seva obra poètica havia passat desapercebuda fins fa poc, però es considera de la qualitat de poetes de la seva època.
Salvador Espriu. Va ser poeta, dramaturg i novel·lista. Considerat un dels renovadors, juntament amb Josep Pla i Josep Maria de Sagarra, de la prosa catalana. El 1972 va rebre el Premi Crítica Serra d’Or de poesia per ‘Setmana Santa’. Nascut a Santa Coloma de Farners, de jove va viure a l’Eixample.
Apel·les Mestres. Va ser un poeta i artista polifacètic. La seva vida artística va ser coetània de diversos moviments. Va pertànyer a la Renaixença, més tard al Modernisme i, finalment, es va decantar per una literatura popular, amb el llenguatge que es parlava al carrer.
Ignasi Iglésias. Poeta i dramaturg de Sant Andreu, va entendre com ningú les dificultats dels obrers i els va fer protagonistes de les seves obres. Se’l coneix com el poeta del poble.
Manuel Vázquez Montalbán. Va ser el creador del famós personatge Pepe Carvalho, el detectiu icònic de la novel·la negra barcelonina. Tot i que ha passat a la història com a novel·lista, també va escriure poesia.
Poetes inspirats a Barcelona
Miguel de Cervantes. La seva obra poètica és extensa, encara que molts dels seus poemes no inclosos a les novel·les s’han perdut. Va viure a Barcelona i el que veia des de la seva finestra va influir en el desenllaç d”El Quixot’.
Roberto Bolaño. Va ser un dels fundadors del moviment poètic infrarealista. Va viure al Raval abans de consagrar-se com un dels escriptors xilens més internacionals. Els carrers de Girona van inspirar-lo en fer el poema ‘Prosa de otoño en Gerona’, escrit l’any 1981. L’any 1998 va guanyar el Premi Herralde de novel·la per l’obra ‘Los detectives salvajes’.
Rubén Darío. Se’l considera un dels millors poetes llatinoamericans. Una casa del carrer de Ticià va ser l’habitatge durant un temps del pare del Modernisme literari castellà.
Camilo José Cela. Va escriure novel·la, però també poesia. De fet, Cela va escriure el seu primer llibre de versos, ‘Pisando la dudosa luz del día’, amb només 20 anys. L’Hotel Colón va ser el seu domicili a la ciutat, pels negocis i la vida privada.
