La Galeria Joan Gaspar actual és al 284 del carrer del Consell de Cent. Just al davant, al 323, hi havia l’antiga Sala Gaspar, el lloc on es va fer la famosa exposició de Picasso el 1960, la primera de l’artista a la ciutat després de la Guerra Civil. Els desparegut galerista Joan Gaspar i Farreras, n’explicava la història en aquest capítol del ‘Va passar aquí’.

La preparació de l’exposició

Joan Vidal Ventosa, artista i treballador de Museus Municipals de Barcelona, tenia amistat amb Jaume Sabatés, secretari de Picasso. Tots dos solien freqüentar la Sala Gaspar. El pare i l’oncle de Joan Gaspar Farreras van aprofitar una d’aquelles visites per demanar-li una trobada amb Picasso. El pintor Antoni Clavé va ser l’altra persona que va intervenir per fer possible la trobada. Tot plegat es va concretar en un viatge a París a veure l’artista. En aquest viatge hi van anar sis persones: Jaume Sabatés, Vidal Ventosa, el pare i l’oncle de Joan Gaspar, Clavé i el seu cosí.

L’any 1955, Picasso va rebre la comitiva encapçalada pels Gaspar a París. L’artista tenia un gran record de Barcelona, la ciutat on va passar els seus anys de formació. Encara hi conservava molts amics, els que no s’havien exiliat o havien estat afusellats. Els Gaspar li van proposar a Picasso anar a Barcelona, però ell va dir que no hi aniria mentre Franco visqués.

L’exposició del 1960

De la trobada a París en va sortir l’exposició del 1960. Picasso volia que la gent de Barcelona conegués la seva obra feta a França. Amb aquest objectiu, es van triar 30 obres, des de dibuixos de l’any 1917, fins a algun quadre fet pocs dies abans de la inauguració de l’exposició.

Els quadres es van embalar a França i van arribar a Barcelona en avió. Els Gaspar van anar a rebre les capses personalment a peu de pista. Tot el tema de l’exposició es va fer amb una gran discreció. Algú, però, possiblement l’alcalde Porcioles, en devia parlar amb el governador civil perquè va anar a veure-la. També hi va anar el ministre de Marina de Franco i l’abat Escarré. Per tot plegat, l’exposició va tenir una repercussió important en l’àmbit social, cultural i polític. Les cues per entrar-hi arribaven fins a la rambla de Catalunya. Algunes persones sortien encantades i, d’altres, molt enfadades.

L’exposició va durar des de final novembre, a mitjans de gener. A partir de l’èxit d’aquesta exposició es va començar a parlar de fer el Museu Picasso, inaugurat el 1963.