“¿Cómo está la niña?” és el que li pregunta l’àvia cada vegada que li truca. Encara que els anys han passat i Isamit Morales és una dona adulta, se segueix reconeixent en l’infant que afectuosament li recorden que va ser. Un vincle amb la pròpia essència que li serveix per presentar-se artísticament fent referència també a un arbre, la xicranda —”jacarandá” en castellà—, carregat de simbolisme: “M’agradava pel color i perquè és originari de Sud-amèrica, però ara està per tot arreu”, explica l’artista.
La niña de Jacarandá es desplega com a proposta de música electrònica carregada d’activisme a través de petits detalls carregats de significats íntims. Com la data de publicació del seu EP ‘Clasiqueo Club Pack’, el 14 d’octubre del 2020, que esdevé un homenatge a l’esclat de les revoltes un any abans a Xile, país on hi ha la seva família: “M’arribaven totes les notícies i tenia ganes d’estar allà”, recorda. Aquest gest “és com traslladar la mirada a allà, que estan passant encara aquestes coses”.
Un sentiment que s’estén a temes com ‘Tren al sur’, que incideix també en la idea de “descentralitzar, de pensar en altres suds o en altres centres”. Es tracta de la primera cançó que Isamit va fer a aquest treball on també hi trobem, entre d’altres, un “mash-up” de ‘Music’, de Madonna. Explica que el va realitzar durant la pandèmia, quan la seva lletra es resignificava pel context: posa de relleu “les ganes de compartir d’una altra manera, d’estar obertes a la sorpresa i a l’inesperat. Aquesta cançó la sento molt necessària per la dimensió de gaudi”, diu.
De ‘Clasiqueo Club Pack’ també destaca la implicació de Phran, també veneçolà però a qui va conèixer en persona ja a Barcelona. En el seu estudi hi va enregistrar les veus, però el que més en valora és el fet que escoltés les lletres i aportés el seu “feedback” actiu. “Tenir aquest suport em va ajudar a posar dates per tancar i li va donar un toc a la mescla i al màster”, reconeix.
La meva aproximació ha estat sempre molt DIY. No vaig tenir classes de música, no sé escriure’n, no la sé llegir. Tot ha estat d’oïda
Isamit Morales també ens parla al ‘Feeel’ de la seva tasca com a docent a Sin.syn, una escola que promou l’experimentació femenina en l’àmbit musical: “No és anar un lloc ja sabent, sinó estar còmodes amb el no saber”. Isamit insisteix en què “si has crescut en un context on sempre et diuen que les coses no es poden fer, no t’atreveixes a desitjar-les”. Parla per pròpia experiència, i recorda “els frens” als quals es va haver d’enfrontar en els seus inicis i en com s’ha forjat una trajectòria de manera instintiva i autodidacta.
